El problema del dret a l'habitatge és una realitat que cap govern ni partit polític ha sabut trobar una solució. Però, a la vegada i en casos que poden tenir l'arrel del conflicte en un altre aspecte, també hi ha la problemàtica de les ocupacions. Segons l'Organització Nacional d'Afectats per l'Okupació (ONAO), "el 95% dels okupes són màfies i delinqüents, només el 5% són persones vulnerables". Si tornem a la problemàtica de l'habitatge, les dades també constaten que la vulnerabilitat la pateixen moltes persones, més enllà dels percentatges que constata l'ONAO en el tema de les ocupacions. Així doncs, gairebé 8 de cada 10 visats d'inici d'obra d'habitatges de protecció oficial a Catalunya durant el 2020 van ser de promotores privades i, a tot Espanya, només el 2,5% del parc habitacional és d'habitatge social.

Avui, centrem-nos en un cas real que, precisament amb l'arribada de les vacances d'estiu, s'incrementa: quin dret té una persona si es troba la seva llar ocupada quan torna a casa? Abordem les solucions des de l'àmbit legat de la mà de dos experts en la matèria: l'Advocat Alejandro Fuentes-Lojo Rius, especialitzat en dret civil; i l'Advocat Emilio Zegrí de Olivar, des del punt de vista penal. D'entrada, fins a quin punt és cert que el 95% de les ocupacions es fan sense cap mena de necessitat? "Certament, el fenomen ocupacional ha deixat de ser majoritàriament per necessitat com ho era abans, per estar controlat per màfies delinqüencials que fan negoci venent títols falsos a persones necessitades i s'aprofiten d'ells i les falles del sistema", assegura Fuentes-Lojo.

Advocat Alejandro Fuentes-Lojo
Advocat Alejandro Fuentes-Lojo
Zegrí + de Olivar © Mariana Castel Emilio JR 2
Advocat Emilio Zegrí de Olivar

"Primer, ves a la policia"

I a partir d'aquí, què és el primer que hem de fer si ens ocupen la casa? "Des d'un punt de vista eminentment pràctic, crec que la via més ràpida per poder recuperar la possessió del domicili o l'habitatge ocupat, és la interposició d'una denúncia davant la policia. Això és així, entre altres coses, perquè les forces i cossos de seguretat de l'Estat compten amb unes directrius protocol·litzades que els permeten actuar amb certa agilitat. De presentar-se la denúncia davant el Jutjat de Guàrdia, l'òrgan Instructor sobre el qual recaigui l'assumpte haurà d'oficiar la policia perquè, a l'efecte de poder valorar si s'adopta o no una mesura cautelar de desallotjament, identifiqui els il·lícits ocupants", aconsella Zegrí de Olivar.

És important tenir una alarma?

Si anem seguint la cronologia en el mètode de reacció que hem de tenir, ens servirà arribats a aquest lamentable fet, haver contractat una alarma? L'advocat penalista ho matisa: "Ho assenyala expressament la Instrucció núm. 6/2020 de la Secretaria d'Estat d'Interior, quan exposa quins poden ser els escenaris que permeten intervenir la policia de forma immediata i diu que "la retirada dels ocupes seria aplicable en una diversitat de casos, podent citar-se a mode il·lustratiu, mitjançant l'avís d'una central d'alarmes per activació del senyal d'intrusió en un immoble". Així doncs, comptar amb un sistema d'alarma a l'immoble possibilita l'accés immediat de les forces de l'ordre davant els delictes flagrants, cosa que permetrà la restitució imminent de l'habitatge al seu legítim posseïdor.

Així doncs és aconsellable per evitar, si més no, una ocupació. Però, a banda de sistemes de videovigilància, quin paper tenen els polítics en evitar, mitjançant la llei, evitar la multiplicació de casos. I, sobretot, en l'aspecte dels òrgans municipals. Un dels plats forts del candidat popular Xavier Garcia Albiol a Badalona per a les eleccions del 2023 és combatre aquests fets delictius. Però, a la vegada, la polèmica a l'entorn d'Albiol es repeteix per les crítiques rebudes on és titllat de populista. A tall d'exemple, darrerament es va presentar a una vivenda de Badalona per fer fora, ell mateix, uns okupes. I, en paral·lel, la campanya del 'Netejant Badalona' amb què va irrompre al seu primer mandat encara arrossega el seu llegat mediàtic. 

Els ajuntaments tenen poder per combatre les ocupacions?

Però els fets, ens fan preguntar quin pes tenen els ajuntaments. Fuentes-Lojo respon: "Sí, bé els ajuntaments no tenen competències per modificar la regulació legal, les seves polítiques en matèria d'habitatge són claus per combatre l'ocupació violenta d'habitatges. Per posar un exemple, alguns ajuntaments pequen de bonisme i decideixen legalitzar la situació d'aquests ocupants sense títol oferint-los contractes de lloguer social, la qual cosa provoca un efecte crida d'ocupació del sòl públic en perjudici de les persones vulnerables que tenien assignades aquests habitatges". Per això, l'advocat Fuentes-Lojo demana no barrejar conceptes: "Si vostè vol fer una política per millorar l'accés a l'habitatge, mai pot legitimar l'ocupació sense títol ja que és una forma indesitjable d'accés a l'habitatge, fomenta justament el contrari, l'infrahabitatge".

Per què haig de ser ràpid si m'ocupen la casa?

I el tercer aspecte, el més important, és l'acció-reacció, ser ràpids quan es produeix una ocupació. Per què la llei condiciona haver de respondre per un dret que et pertoca amb tant poc temps? Trobem una resposta, si més no jurídica. El temps de reacció davant un delicte d'usurpació de bé immoble és fonamental. En tractar-se d'un delicte permanent, la intervenció policial s'ha de considerar com a proporcionada en situacions de flagrància, és a dir, quan s' està iniciant l'ocupació. A partir d'aquell moment, la decisió de procedir al desallotjament l'ha d'acordar, si s' escau, l'òrgan Instructor.

Zegrí de Olivar amplia l'argumentari legal: "Aquesta reflexió s'alinea amb la Instrucció núm. 6/2020 de la Secretaria d'Estat d'Interior, per la qual s'estableix el Protocol d'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat davant el fenomen de l'ocupació il·legal, que apunta el següent: Per possibilitar el desallotjament dels ocupants per pròpia autoritat dels agents, resulta fonamental acreditar l'existència de flagrància delictiva. Tractant-se l'aplanament d'un delicte de caràcter permanent, la concurrència de flagrància com a element per a la perfecció del delicte no s'ha de vincular a la superació o no de cap termini temporal. En aquest sentit, de conformitat amb l'apuntat a l'apartat 4.1 respecte als preceptes legals i la Jurisprudència de la Sala Segona del Tribunal suprem a prendre en consideració, la flagrància seria aplicable en una diversitat de casos". Així doncs, es trenca, en part, el tòpic de la immediatesa però els fets, confirmen que les excepcions rarament comporten no entendre aquest concepte com l'opinió pública percep.

Malgrat tot, tenir dret a que no t'ocupin la casa, a mode il·lustratiu, es compleix en els següents casos:

- Quan els fets són presenciats directament pels agents de l'autoritat, observant la força actuant l'accés a l'immoble i la introducció d'estris que permetin inferir la intenció d'efectuar una ocupació de caràcter permanent.

- Quan els veïns i/o testimonis avisen que hi ha persones entrant en un immoble utilitzant la força (trencament o fractura de porta o finestra). Mitjançant l'avís d' una central d'alarmes per activació del senyal d'intrusió en un immoble.

- Per la manifestació del vigilant d'una empresa de seguretat privada o conserge de l'edifici que tenen contractat els propietaris de l' immoble, i que qualsevol d'aquests avisin els agents de l'autoritat que s'està produint l'ocupació de l'habitatge en aquests moments, etc.

- Per qualsevol altra via per la qual les forces de seguretat i cossos policials, puguin tenir coneixement d'aquests fets: aplicacions informàtiques, xarxes socials, anuncis a la xarxa, etc.

Puc entrar per la força a casa meva?

I després de l'ocupació, què? Coneixem la llei, les mesures per evitar-ho, però puc entrar com sempre, encara que sigui a la força a casa meva? Ambdós advocats ho desaconsellen, sobretot des del punt de vista penal: "És altament desaconsellable ja que, el mateix okupa, oportunament aconsellat, pot interposar accions penals contra el legítim propietari per un presumpte delicte de coaccions. I si, finalment ho aconsegueixo, quins drets tinc a demanar que se'm pagui tot allò malmès? "A més de la restitució de l'immoble, el subjecte passiu, en la seva condició de víctima del delicte, podrà exigir danys ocasionats a l'habitatge a resultes de l' ocupació. Per poder quantificar els danys de forma objectiva, l'Òrgan Instructor hauria de nomenar un taxador, per via pericial, perquè calculi i valori el perjudici causat pels acusats. Tal com es posa de manifest en la Instrucció núm. 6/2020 de la Secretaria d'Estat d'Interior, els agents actuants hauran de realitzar, si se'ls permet l'accés a l'immoble, una inspecció tècnic ocular, per tal de constatar els danys que els autors hagin pogut ocasionar a l'immoble tant per a l'accés com en si interior, els detalls per acreditar una possible defraudació del fluid elèctric o altres, així com els indicis que s'observen dels que es pugui deduir la voluntat de permanència a l'immoble". Els agents recolliran la informació, cobrar-ho després serà un altre tema. Dit això, també és important recordar que el propietari de l'immoble ocupat, també podrà fer constar el perjudici sofert durant el transcurs del procediment penal, fent ús de tota aquella documentació que consideri necessària.

El mapa polític dels països

Si ampliem la panoràmica, constatem com Andorra són molt més restrictius contra els okupes, però altres països com França, la legislació és similar a la de casa nostra, però treballen per ser més estrictes. Són diversos els països del nostre entorn que, davant aquest fenomen, "han implementat diferents aspectes legals als efectes de restituir la possessió de l'immoble als seus legítims propietaris", conclou Zegrí de Olivar. Alguns exemples: a Holanda és possible recuperar la possessió del bé immoble si l'ocupant no disposa de títol i la denúncia policial s'acompanya d'aquell que acrediti la propietat. Alemanya i França, per la seva banda, han facultat les seves forces i cossos de seguretat perquè puguin desallotjar en determinats casos en tan sols 24 i 48 hores. En el cas d'Itàlia, és el Jutjat el que dona l'ordre immediata a la policia, als efectes de recuperar la possessió, i un cop s'hagi acreditat la propietat del bé i la inexistència de títol habilitant per part de l'ocupant.

Així doncs, podem dir que la legislació actual genera una situació de desprotecció del propietari davant els il·lícits ocupants? Fuentes-Lojo: "Aquesta és una pregunta molt complexa. Si bé la nostra regulació atorga instruments suficients de protecció del propietari per poder recobrar la possessió ocupada il·lícitament, aquests no estan dotats de la celeritat que seria desitjable. A això hi hem d'afegir, que hi ha algunes normatives, que si bé té vocació temporal i conjuntural, protegeixen el fenomen ocupacional la qual cosa, com deia anteriorment, és totalment desencertat, com és el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la covid, i la seva última reforma de la Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l' illa de la Palma.