L'alosa becuda, el nom científic de la qual és Chersophilus duponti, és un ocell que està a punt d'extingir-se per segona vegada a Catalunya. Així ho denuncien entitats ecologistes catalanes, que parlen d'una situació de "col·lapse extrem". Es tracta d’un dels ocells més icònics del territori que principalment només es pot trobar a la timoneda d’Alfés, al Segrià, situada en una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), dins la Xarxa Natura 2000, segons informa aquest dimarts l'agència ACN. A mitjan setembre passat, el Departament de Territori va sotmetre a consulta pública el projecte del pla de recuperació d’aquesta espècie. Ara, Ipcena, SEO/BirdLife i Depana han denunciat “greus deficiències” i reclamen una “reforma profunda” del document.
Les entitats celebren que finalment s’iniciï el tràmit després d’anys d’incompliment, però consideren que la planificació actual conté “greus contradiccions” respecte a les conclusions científiques emeses pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) des de 2018. Què passa exactament? Els ecologistes parlen del desequilibri en l’assignació superficial. Mentre l’estudi de seguiment de 2018 recalcava que la mesura més urgent era doblar l’hàbitat immediat d’Alfés per superar el llindar de les 200 hectàrees necessàries per a la viabilitat de l’espècie, el pla només preveu ampliar 123 hectàrees privades. L'ampliació seria en un entorn del nucli reproductor (un 25% del total a intervenir), concentrant el 67% dels esforços a Mas de Melons, indret on no consta ocupació històrica de l’alosa becuda.
Més problemes
També posen de manifest que el document no incorpora una anàlisi de viabilitat poblacional (AVP) que avali de forma científica la meta d’assolir 25 mascles; relega a prioritat baixa la connexió ecològica amb les poblacions de l’Aragó i estableix actuacions de translocació o cria en captivitat sense la maduresa ecològica prèvia de l’hàbitat perceptor. Així mateix, creuen que el pla no disposa d'una memòria econòmica pluriennal vinculant i proposa una comissió de seguiment de composició estrictament administrativa, deixant al marge organitzacions ambientals, la comunitat científica i el sector ramader.
Per tot plegat, les entitats conservacionistes han demanat reorientar la inversió prioritzant la compra o lloguer de finques veïnes d’Alfés i el tossalet de l’Astor. També demanen formalitzar un acord bilateral d’alta prioritat amb l’Aragó per crear corredors ecològics, establir avaluacions multiespecifiques a Mas de Melons, definir paràmetres tècnics per a la pastura extensiva ovina i construir un comitè científic assessor independent sotmès a mecanismes de revisió cada cinc anys.