10.000 anys després de l'inici de l'època geològica actual, Holocè, aquesta està a punt de tocar a la seva fi gràcies a l'acció humana. Diversos geòlegs han proposat donar carpetada al període geològic en què vivim fins ara. El motiu l'impacte de l'activitat humana té un impacte tan gran en el clima i el medi ambient que altera els sediments que conformen les capes de sediments que formen la terra. És a dir, la desfermada activitat humana de les darreres dècades i el seu impacte a la Terra és tan gran que ha fet saltar el planeta a una nova era: l'Antropocè.
Tanmateix, quin és el rastre dels humans que es pot seguir fins i tot analitzant el terra? Un devastador, marcat per bombes nuclears i contaminació arreu del planeta. L'estudi dels sediments del llac Crawford (Canadà) ha estat escollit per estudiar si ja ens trobem en aquesta nova era geològica. La Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS) que se celebra a Lilla (França) va acordar seleccionar el llac de Crawford com un punt Etratrotip de Límit Global (GSSP) per a l'Antropocè, en considerar-lo el lloc que representa millor els inicis del que podria ser una nova època geològica.
Aquest llac serà així el també anomenat clau daurada, un punt de referència acordat internacionalment per mostrar el començament d'un nou període geològic o època en capes de roca que s'han anat acumulant. Però hi ha desacord a la comunitat científica sobre quan va començar l'Antropocè, com s'evidencia i si la influència humana ha estat prou substancial per a constituir una nova era geològica, que solen abastar milions d'anys.
De l'estabilitat a l'actualitat
L'Holocè va començar després de l'última glaciació i furant 10.000 anys s'ha caracteritzat a grans trets pel clima inusualment estable que hi ha hagut. Per altra banda, els sediments trobats al fons del llac Crawford "ofereixen un registre exquisit dels canvis mediambientals recents dels últims mil·lennis", segons Simon Turner, del Grup de Treball sobre l'Antropocè, citat per la Universitat de Southampton. Però no només el darrer fenomen climatològics extrems han deixat la seva empremta a la terra, sinó que la mateixa composició química del sol s'ha vist afectada per l'activitat humana.
Si s'analitza els sediments de qualsevol lloc del món hi ha una data que marca un abans i un després a la terra: les bombes nuclears i d'hidrogen. Concretament, l'ús d'aquestes va deixar una capa de plutoni al voltant de tot el món. La presència d'aquest material "ens dona un clar indicador de quan la humanitat es va convertir en una força tan dominant que va poder deixar una empremta dactilar global única al nostre planeta", va explicar Andrew Cundy, membre del Grup de Treball sobre l'Antropocè. A la natura, el plutoni només està present en quantitats de traça, però al començament dels cinquanta, quan es van realitzar les primeres proves amb bombes d'hidrogen, es va produir un augment sense precedents dels nivells de plutoni en mostres de testimonis de tot el món.
Altres indicadors geològics de l'activitat humana són els alts nivells de cendres procedents de centrals elèctriques de carbó, les altes concentracions de metalls pesants, com ara el plom, i la presència de fibres i fragments de plàstic. A més de pertorbacions antropogèniques marcades i abruptes dels cicles d'elements com el carboni, el nitrogen o el fòsfor, juntament amb canvis mediambientals generats per aquestes pertorbacions, com l'escalfament global, la pujada del nivell del mar, l'acidificació dels oceans i la propagació de les "zones mortes" oceàniques.
Una empremta que durarà mil·lennis
Molts d'aquests canvis “persistiran durant mil·lennis o més, i alteren la trajectòria del Sistema Terra, alguns amb efectes permanents”, que s'estan reflectint en “un cos distintiu d'estrats geològics que ara s'acumulen, amb potencial per ser preservats en un futur llunyà”, segons els documents del grup de treball. Malgrat tot, encara hi ha geòlegs escèptics, que prefereixen esperar a les conclusions finals de l'estudi esperades per l'any vinent.