El món està experimentant un "extraordinari augment del desordre social", a més d'un increment del crim organitzat i de la governança criminal, segons Prosegur Research, l'acabada de crear plataforma d'anàlisi de Prosegur sobre el present i futur de la seguretat global.

L'extrema polarització, la forta erosió de la confiança en les institucions i les difícils circumstàncies econòmiques, sanitàries i socials viscudes durant els últims mesos, especialment arran de la pandèmia de covid-19, contribuirien notablement a aquest increment del desordre social.

Aquestes són algunes de les tendències que recullen els dos primers informes d'aquest observatori sobre el present i futur de la seguretat global, 'Un món diferent: claus de futur' i 'El món el 2022', sobre la base de les quals els analistes de Prosegur Research han establert les set claus de futur que estan configurant un nou entorn global i que impactaran durant els propers anys en la percepció i gestió dels riscos de seguretat.

Tal com apunta 'The Economist', la democràcia va patir un retrocés en un 70% dels països a nivell mundial el 2020, amb un nou deteriorament en un 45% d'ells l'últim any. Això té com a base la primera de les claus que revela Prosegur Research: l'existència d'un poder difús i descentralitzat, repartit entre actors estatals i no estatals (lobbies, grans empreses tecnològiques). També es destaca que, juntament amb un cert grau de desglobalització física, s'està produint l'amenaça de fragmentació del món en blocs. Les autocràcies han augmentat el seu pes.

D'altra banda, els informes subratllen com una altra de les claus la important fragmentació social i la volatilitat i incertesa del món actual. Referent a això, destaquen que en l'àmbit global hi va haver un augment del 244% en aldarulls i manifestacions antigovernamentals entre 2011 i 2019.

La fatiga pandèmica també se cita entre els motius del sentiment de protesta, augmentant la percepció de xoc sistèmic. En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional ja ha alertat de l'increment de la conflictivitat social derivada tant dels impactes econòmics i socials de la pandèmia com del recent conflicte d'Ucraïna.

La tercera clau, d'acord amb les anàlisis de Prosegur Research, és la recerca de nous models econòmics, més inclusius amb tots els actors implicats en l'economia, com a reacció a la crisi financera de 2008 i els impactes econòmics de la covid-19. En aquest punt, la crisi d'Ucraïna es revela, en l'actualitat, com un dels esdeveniments que més estan accentuant els problemes de la cadena de subministrament i la inflació a nivell mundial.

Igualment, els informes posen de manifest l'aparició d'una nova onada de consciència social, que està potenciant la resiliència comunitària i la solidaritat social, com a contrapunts a la desesperació, la fatiga pandèmica i la vulnerabilitat davant de les crisis sanitària, econòmica i mediambiental.

La convergència tecnològica és una altra de les claus destacades, ja que contribuirà de forma accelerada a redefinir sectors i a millorar serveis i productes. No obstant això, tal com posen de manifest els analistes de Prosegur Research, el seu potencial disruptiu i de convergència suposa un amplificador de les superfícies d'atac, com és el cas dels ciberdelictes en dispositius mòbils, IoT i cloud. A això s'uneix la incipient guerra freda tecnològica que s'està generant amb la crisi de microxips i semiconductors.

D'altra banda, els dos primers informes de Prosegur Research apunten a la pandèmia com a factor que ha propiciat l'ampliació del concepte salut física a salut holística, en la qual s'inclou salut mental, alimentària i social. Segons els experts, "el 70% dels últims brots epidèmics tenen el seu origen en la desforestació i, per tant, el risc d'aparició de noves pandèmies és només qüestió de temps".

La setena i última de les claus que assenyalen com a configurador del nou entorn global és la recerca d'equilibris entre creixement econòmic, cura del medi ambient i benestar social, el que actualment es materialitza en l'exigència per part dels ciutadans que les empreses respectin uns criteris ESG mínims. Entre altres dades, se subratlla que els consumidors escullen empreses conscienciades a escala mediambiental i social, i el 70% ho té en compte a l'hora de triar una marca.