Un osset, fet de flors de tela blanca i vermella, presideix un racó del taulell judicial. És just darrere del cap d’una adolescent, asseguda en una cadira. Plora, protegida per familiars, que l’envolten, drets. L’escena és de fa una setmana. Estan en el fons del passadís de la planta 11 de l’edifici I de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Un espai fred. Allà està la flamant secció de Violència contra la Infància i l’Adolescència (VIA), creada a finals de desembre passat, tal com preveu la llei orgànica d’eficiència del servei públic de Justícia, la 1/2025, per complir el mandat d’una altra llei orgànica, la 8/2021, que ordena l’especialització dels òrgans judicials per atendre els casos que afecten nens i nenes. El legislador, però, per ara ha fet curt. Només ha aprovat la creació tres seccions especialitzades per a protegir menors: a Barcelona, Madrid i Múrcia. El País Valencià n’havia de tenir una, però finalment no ha estat recollida. Què faran aquestes seccions? I quan s'implanten a la resta de jutjats catalans? Pot haver-hi conflicte de competències amb altres jurisdiccions, com han alertat grups d’experts?
Quines són les competències?
En concret, les noves seccions VIA, tal com diu el seu nom, atendran tots els casos on s’hagi comès un delicte contra un menor d’edat. Des d’un homicidi a una agressió sexual. Així, per exemple, si un grup de joves pateix un robatori i entre ells hi ha un menor, la causa es derivarà a la secció VIA, i la seva “tramitació serà preferent”, indica la norma, "per evitar la victimització secundària derivada de la litispendència del procés penal".
En la resta de partits judicials que no tenen aquesta secció especialitzada, els delictes comesos a nens, nenes i adolescents continuaran sent investigats pels jutjats d’instrucció, ara convertits en Tribunals d’Instància (TI) dins la secció d’Instrucció, amb distintes places, per enumerar els jutges. No tots tindran l'especialitat requerida per atendre un menor.
A més, cal no oblidar que, en els casos que el menor d’edat sigui acusat d’un delicte, serà investigat pels jutges de Menors, una jurisdicció especialitzada, on no hi ha penes de presó, sinó mesures educatives i, en els delictes més greus, l’internament del menor en centres de Justícia Juvenil.
La reforma implica que els Tribunals d'Instància podran estar integrats per les seccions de Família, Infància i Capacitat; del Mercantil; de Violència sobre la Dona; de Violència contra la Infància i l'Adolescència; Penal; de Menors; de Vigilància Penitenciària; del Contenciós Administratiu; i Social.
El principal canvi organitzatiu implica que els funcionaris treballin en serveis comuns per a les distintes seccions i no per a jutjats, de forma individual. Al partit judicial de Barcelona, amb un gran volum d’expedients, el Ministeri i el departament de Justícia i la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van acordar que la implantació sigui progressiva.
Els problemes detectats són la falta de jutges, de personal, i que estigui format, i la digitalització de l’àmbit penal, segons la degana dels tribunals d’instància de Barcelona, Cristina Ferrando. Precisament, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va anunciar aquest divendres 90 jutges més per a Catalunya, a banda dels 91 ja aprovats; per un acord del govern espanyol del PSOE amb ERC. Així, Catalunya passarà de tenir 870 jutges el 2025, a 961 el 2026, i a 1.051 l’any 2027, segons ha anunciat Justícia.
El principi de concentració
Cristina Díaz-Malnero, diputada de la junta del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), explica a ElNacional.cat que l’objectiu de la nova secció VIA és “complir el principi de concentració, és a dir, protegir a la víctima i no fer-li fer un pelegrinatge per la policia i diferents jutjats”, tal com es va fer en la prova pilot d’un jutjat de Las Palmas. “És dir-li a la víctima: 'Aquest és el teu jutjat per ara i per sempre'”, declara Díaz-Malnero.
Malgrat que l'especialització dels jutjats encara no arriba a tots els partits judicials, l'advocada afirma que "hi ha un bon moment de sinergies" entre tots els operadors jurídics i administracions per dur a terme aquests canvis. Això sí, insisteix, com va fer la degana de l’ICAB, que "calen més jutges a Catalunya". "Tots estem treballant força. Aquests canvis han de ser per garantir una tutela judicial efectiva i els advocats hem d'explicar-los a la ciutadania", conclou Díaz-Malnero.
L’advocada, especialitzada en Família i mediadora, explica que la nova secció VIA ha de seguir el model del Barnahus (casa dels infants), on els menors que han patit violència sexual són atesos en un centre, i són els professionals i operadors jurídics qui s’hi desplacen per fer els interrogatoris per tal de millorar la seva atenció. Recentment, la Generalitat va informar que el 2025, el primer any de desplegament del servei a tot el país, s’han atès un total de 3.735 casos als 14 centres oberts a Catalunya; el primer a Tarragona.
Conflicte amb la secció de Violència contra la dona?
Un dels punts polèmics de la llei és que precisa que, en els casos que els fets que s’hagin d’investigar puguin ser de la Secció de Violència contra la Infància i Adolescència i també de la Secció de Violència sobre la Dona, “la competència li correspondrà en tot cas a l'última”. Recordem que amb la reforma els tribunals que atenen casos de violència contra la dona ja no es limiten a les agressions en la parella o l’exparella, sinó també a tota mena de violència sexual contra dones, tinguin o no relació amb l'agressor, fet que ha obligat a reforçar aquests tribunals.
En aquest sentit, el grup d’experts de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder General (CGPJ) va analitzar possibles “conflictes de competències” entre aquestes dues seccions i ofereix propostes jurídiques. Un d’excepcional és el cas que una adolescent hagi patit una agressió per part de la seva parella: hi ha juristes que defensen que ha d’anar a la secció de Violència a la Dona —especialitat implantada a tot l'Estat— i altres, a la de Violència contra la Infància, ja que no rebria l'atenció especialitzada, com sí que tindrà si l'afectat és un noi. Cal recordar, que no es considera legal cap relació sexual amb menors, només, excepcionalment, entre adolescents d’edats similars. A l’Estat espanyol ja hi ha hagut resolucions contradictòries en aquest sentit, i el Tribunal Suprem haurà d’aclarir-ho i establir jurisprudència, avança una magistrada.
Una trentena de casos
L’Advocacia de Barcelona informa que, per ara, no ha rebut cap consulta sobre algun cas conflictiu entre la secció de Violència contra la Dona i la de Violència contra la Infància. El servei del Torn d’Ofici de l'ICAB, comissió que dirigeix l’advocada Cristina Capuz, ha rebut tres peticions de designar un advocat d'ofici directament per a la secció de violència contra la Infància i l'Adolescència (VIA) i una trentena de telefonemes que s'han comunicat a aquesta secció, des de l'1 de gener passat.
Àmbit provincial, descartat
Per la seva part, la sala de govern del TSJC, amb la presidenta Mercè Caso, va proposar a l’òrgan de govern dels jutges que la secció de Violència contra la Infància i l’Adolescència “ampliés la seva jurisdicció a tots els partits judicials de la província de Barcelona”, tal com la llei permet a aquesta secció i a la de Violència contra la Dona, on ja s’han agrupat partits judicials. El CGPJ, però, ha donat un cop de porta al TSJC, argumentant que “no té dades” per aprovar aquesta ampliació i que implicaria destinar-hi un magistrat més. Per això, el TSJC ha acordat fer un control estadístic dels casos, on hi hagi nens, nenes i adolescents víctimes a Catalunya durant el primer semestre del 2026, i tornar-ho a demanar.
Per ara, les xifres disponibles a Catalunya són les Oficines d’Atenció a les Víctimes de Delicte, gestionades pel Departament de Justícia. Hi han atès 14.845 persones, de les quals 2.318 menors d’edat, segons l’estadística setmanal de la primera setmana de febrer.
Tot i les mancances, els operadors jurídics no defalleixen en complir mandats de l’especialització de jutges i fiscals. Així Guillermo Benlloch Petit, que estava en un jutjat Penal de Barcelona, ha estat nomenat per ocupar la plaça 1 de la Secció de Violència contra la Infància i l'Adolescència del Tribunal d'Instància de Barcelona. I la Fiscalia de Barcelona ha nomenat el fiscal Félix Martín, encarregat de la nova secció especialitzada de delictes violents contra nens, nenes i adolescents, així com altres col·lectius vulnerables.
I, des del Departament de Justícia s’informa que la secció de Violència contra la Infància i l’Adolescència s’incorpora al Tribunal d’Instància de Barcelona, que compta amb una oficina judicial, dins del Servei Comú de Tramitació que té una àrea d’instrucció i VIA. L’oficina compta actualment amb 137 gestors processals administratius i 97 tramitadors processals administratius.