El Govern ha plantejat l'objectiu de reduir pel 2030 en un 31% les emissions contaminants de gasos d'efecte hivernacle, pel que fa a la referència del 1990. Llavors, entre tots els sectors només es podrà emetre un màxim agregat de 161,6 milions de tones de CO₂. Aquest és el full de ruta pel quinquenni 2026-2030 que s'aprovarà aquest dimarts en el Consell Executiu i que després haurà de passar pel Parlament per a l'aprovació definitiva. Tanmateix, la proposta de l'Executiu de Salvador Illa suposa aigualir la recomanació del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC), que va proposar reduir un 67% les emissions de gasos efecte hivernacle fins al 2035 en comparació amb el 1990.
A diferència dels experts, l'horitzó del Govern és per als pròxims cinc anys i exigeix menys reducció d'emissions als sectors de l'agricultura i ramaderia. La proposta l'executiu planteja que sigui l'àmbit dels residus el que més redueixi les emissions respecte al 1990 amb un 57%, seguit de l'energia amb un 50%, els serveis amb un 45% i la indústria amb un 33%. En el cas de l'àmbit residencial, la disminució se situa en un 29%, l'agricultura i la ramaderia en un 22% i els transports són els que menys s'espera que es redueixin amb un 19%.
Així ho ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Medi Ambient, Sílvia Paneque, qui ha subratllat que és important reduir les emissions en transport i indústria, els dos sectors més emissors. Paneque ha assenyalat en roda de premsa que en l'àmbit dels transports, l'aposta és pel transport ferroviari i per les flotes elèctriques, tant privades com de transport interurbà, així com el desplegament de punts de recàrrega arreu del territori. Quant a la indústria, la consellera ha afirmat que les empreses estan fent "esforços" per aplicar tecnologies per reduir les emissions, com ara la captació de diòxid de carboni o les vinculades a l'autosuficiència energètica.
Amb el límit fixat de 161,6 milions de tones de CO₂, el Govern planteja una distribució sectorial en què la indústria sigui la que més emissions tingui amb 54.742 milers de tones, seguida del transport amb 50.443 milers de tones i de l'agricultura i la ramaderia amb 20.520 milers de tones. Després hi ha l'energia amb 17.438 milers de tones, l'àmbit residencial amb 7.874 milers de tones, els residus amb 6.579 milers de tones i, finalment, els serveis amb 3.966 milers de tones. Segons els càlculs de l'Executiu d'Illa, els objectius europeus fixen que Catalunya ha de reduir un 29% les emissions d'efecte hivernacle el 2030, si es tenen en compte els criteris establerts per la UE de reducció per país, com ara el PIB. Amb la proposta del Govern, la disminució seria de dos punts més, fins al 31%.
Màniga ampla amb la ramaderia i l'agricultura: "No és possible d'aquí al 2030"
La diferència més important del pla del Govern pel que fa a les recomanacions del grup d'experts resideix en la indústria i l'agricultura i la ramaderia. Mentre els experts plantejaven una reducció del 51% en la indústria i del 33% en agricultura i ramaderia, l'executiu fixa un 33% i un 22% respectivament. Paneque ha justificat que la proposta del Govern planteja menys reducció perquè consideren que exigir més ara al sector primari, que genera grans quantitats de biogàs, "no és possible ni factible". "Sabem que, per les dimensions d'algunes d'aquestes granges, no és possible d'aquí al 2030", ha remarcat.
Quant al límit temporal del pla rebaixat cinc anys fins al 2030 respecte a la proposta dels experts, de deu anys, el Govern argumenta que ho fa així perquè és fins a l'any que la UE té fixats objectius i que les mesures per al següent quinquenni dependran de quins siguin finalment els objectius europeus per als anys següents fins a assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per tant, l'Executiu argumenta que la proposta dels experts "va més enllà dels objectius europeus".
Encara queda el periple parlamentari
La proposta del Govern ha de passar pel Parlament, ja que la llei del canvi climàtic indica que ha de ser la cambra la que doni llum verda als pressupostos de carboni. Ara s'està debatent com fer-ho, com podria ser un ple monogràfic amb votacions de propostes de resolucions sobre el document. La decisió final correspon a la Mesa del Parlament. Un cop s'aprovi el pla definitiu, amb les possibles modificacions que es puguin produir a la cambra legislativa, el comitè d'experts avaluarà anualment l'aplicació dels objectius.
Dades rècord de reducció d'emissions el 2023
Com han anat funcionant els plans previs? Catalunya va reduir les emissions en un 5,5% el 2023. Segons les dades publicades pel Departament de Territori, són dos milions de tones de CO₂ equivalent menys respecte a l'any anterior i, per primer cop, les emissions se situen per sota de les del 1990. Les dades apunten a una disminució generalitzada en tots els sectors. Destaquen les de la indústria (−9,4%), la producció i transformació de l'energia (−8,8%) i el sector residencial (−11,7%) per la combinació de menor activitat, millores d'eficiència energètica i condicions meteorològiques favorables. També s'han registrat descensos, tot i que no tan destacats, en el transport (−2,5%), els residus (−6%) i l'agricultura i ramaderia (−0,7%). Les emissions per càpita han arribat al mínim històric de 4,82 tones per habitant i la intensitat d'emissions per unitat de PIB ha baixat fins als 145,3 g CO₂ equivalent/euros.