Gairebé 90 dones van dormir als carrers de Barcelona el mes de març passat, segons xifres de l'Ajuntament. Tot i la rellevància de la xifra són una cinquantena menys de les que dormien al carrer fa poc més d'un any, abans de l'esclat de la pandèmia del coronavirus. Segons dades fetes públiques pel consistori aquest dimarts, el nombre de dones que dormen als carrers de Barcelona s'ha reduït en un 35% en prop d'un any.

En concret, al gener del 2020 es van detectar 134 dones al carrer per les 87 dones que es van detectar el març passat. El consistori vincula la disminució amb la posada en marxa de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere, amb equipaments pensats per a dones.

Noves mesures en marxa

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, ha indicat que les xifres parlen de la importància de generar espais on les dones se sentin "més còmodes" però també de la necessitat de seguir treballant perquè no hi hagi cap persona dormint al carrer.

Pérez ha destacat positivament el gir que ha fet Barcelona en l'atenció a dones sense llar, en especial amb la posada en marxa d'equipaments específics per allotjar i acompanyar dones sense llar, com els centres La Llavor o La Violeta. "Avui donem una millor atenció a les dones que estan sense llar", ha assegurat la tinenta d'alcaldia.

Imatge: Una usuària de La Llavor / ACN

Per què hi ha menys dones que homes al carrer?

Les dades també indiquen com s'ha reduït el percentatge de dones del total de persones que dormen al carrer, que són en gran majoria homes.El mes de març passat les persones que dormien al ras a la ciutat eren 930, de les quals 87 eren dones, el 9,4%. Així, per primer cop s'ha aconseguit rebaixar aquesta xifra per sota del 10%, quan des del 2008 -quan es van començar a recollir dades de forma més sistematitzada- el percentatge femení ha fluctuat sempre entre l'11 i el 15% del total.

L'Ajuntament assegura que homes i dones viuen de forma diferent els processos i trajectòries que porten a situacions greus com el sensellarisme.

D'acord amb investigacions sociològiques fetes en diversos països europeus, les dones, a la pràctica, suporten més situacions d'infrahabitatge o d'abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se al ras i, quan arriben a una situació de carrer, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.

De fet, la proporció de dones que viuen o han viscut al carrer i que han patit algun tipus de violència és molt més elevada que la dels homes. Per aquest motiu, el govern municipal destaca la rellevància d'evitar que aquestes dones hagin de compartir espais comuns amb homes i, per contra, generar espais on se sentin còmodes, facin vincles amb altres dones i es puguin recuperar.

En general, les dones van als serveis socials sobretot quan les xarxes socials de suport han fallat i no tenen més alternativa. A més, tenir fills a càrrec també els suposa un fre, per exemple, per por de perdre la custòdia.

Imatge principal: Una sensesostre a Barcelona / EFE