A l'Edat Mitjana va sorgir la teoria antisemita que els jueus van ser els qui matar Jesús. Però és una idea que els historiadors han desmentit. En primer lloc, els qui van executar físicament Jesús van ser els soldats romans, per decisió del governador Ponç Pilar a Judea, que des de feia pocs anys s'havia convertit en província romana després que Roma va perdre tota la confiança en els seus dirigents pactistes.

Per entendre com era Judea cap al segle I, cal tenir en compte el que va passar dos segles abans després de la victòria dels macabeus sobre l'Imperi grec el 163 aC. Els macabeus després de vèncer i recuperar Jerusalem van reclamar tot el poder a Judea. Però com que no eren de la nissaga de David, com mana la tradició, això no va ser acceptat per tots els jueus i es va desencadenar una sagnant guerra civil. Els macabeus van acabar guanyant la guerra interna, i a partir d'aquí es va articular la política i la societat jueva de l'època amb els grans corrents que coneixem. Els saduceus van controlar el Temple i el poder polític, aliats amb Roma i amb una fama creixent any rere any de corruptes, que apareix en escrits jueus de l'època i en l'episodi del Nou Testament en què Jesús expulsa els mercaders. Els saduceus no creien en la resurrecció. Els fariseus sí que hi creien i eren la base jueva, el grup més gran. Alguns historiadors situen Jesús entre els fariseus, també per la feina de fuster que s'atribueix al seu pare Josep, un ofici que solia pertànyer a aquest corrent. Un grup dels fariseus era independentista radical i atacava amb violència els romans, cosa que mai haurien fet els saduceus. Aquests rebels eren els zelotes, i, els que portaven el punyal anomenat sica, els sicaris. En l'extrem oposat, els fariseus més rics formaven part del sanedrí, però no en tenien el control.

Les famílies sacerdotals que van perdre la guerra civil es van exiliar al mar Mort, i diversos historiadors atribueixen a ells la creació dels essenis, entre els quals hi hauria Joan el Baptista. Van iniciar una via ascètica lluny de Jerusalem, de misticisme, i amb renúncia a la riquesa. Jesús hauria conegut les reflexions escrites dels essenis -que van ser amagades a les coves de Qumran quan es van produir dècades més tard les revoltes jueves contra Roma- tal com es veu en frases seves com que "és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne del Déu".

Polèmic judici i execució política

En aquest mapa polític en extrema tensió s'hauria produït la captura de Jesús coincidint amb la Pasqua (la Pesakh jueva). Per als romans era un possible cas de rebel·lió contra Roma, per als saduceus -aliats de l'imperi- també, i alhora una possible rivalitat interna que podia acabar qüestionant el seu estatus si arrelava. Els fariseus, la majoria de la població, no van entrar a decidir res perquè no tenien el poder polític que hauria estat necessari per fer-ho.

A El judici a Jesús, el jurista Haim Cohn fa una anàlisi jurídica dels dos processos que es van aplicar a Jesús -el romà i el del saduceu Caifàs, president del tribunal suprem del sanedrí. I arriba a la conclusió que mentre el judici romà va ser totalment correcte segons les lleis de l'imperi, el de Caifàs va estar ple d'irregularitats, mogut per la pressa per treure's de sobre Jesús, i no va respectar la llei jueva. Entre les possibles irregularitats hi ha que Jesús va ser detingut de nit per la guàrdia de Caifàs a l'hort de Getsemaní, segons la tradició, sense cap acusació formal. A més, segons la llei jueva calien dos testimonis per acusar algú d'un delicte, i no n'hi havia cap. A més Caifàs va usar la força per obtenir confessió, quan no estava permès. Una altra irregularitat, que també denota pressa, és que va fer el judici a Jesús de nit, cosa que infringia la llei. També sembla que Caifàs va reunir el sanedrí només amb els seus pròxims. I finalment hi ha que va condemnar Jesús per blasfèmia, i que tot indica que no en tenia cap prova. 

Segons sembla, Caifàs va portar després Jesús davant el governador Ponç Pilat perquè el matessin a causa que no tenia competències per condemnar a mort. Només ho podien fer els romans. Segons el Nou Testament, en aquest judici es produeix l'interrogatori de Ponç Pilat a partir del judici que havia fet Caifàs, i conclou que Jesús no havia comès cap delicte digne de mort segons les lleis romanes. Es considera que el judici va ser legal, perquè es va permetre a Jesús explicar-se i defensar-se, i va demanar als sacerdots saduceus que aportessin proves. 

Al final, però, Ponç Pilat va optar per la crucifixió. I tot indica que no va ser per raons jurídiques sinó polítiques. En una Judea en ebullició, amb continus atemptats contra els romans, i amb fortes tensions entre els diferents grups jueus, els saduceus van pressionar el governador perquè apliqués una mesura exemplar. I Ponç Pilat, que ja tenia fama d'aplicar massivament la pena capital, es va convèncer que això podria contribuir a pacificar la província rebel. El resultat és que Jesús va ser crucificat a la muntanya pelada del Gòlgota (Calavera en hebreu i també en arameu) el Divendres Sant, segons la tradició. 

I el cas és que Ponç Pilat no va aconseguir en absolut pacificar res, i aviat cauria en desgràcia. L'any 66 -tres dècades després dels fets- esclatava la primera gran revolta jueva contra l'imperi romà. I la irradiació de Jesús no va parar de créixer.

La fotografia d'obertura és un fotograma del musical Jesucrist Superstar (1973)