Fa uns dies parlàvem de les conseqüències negatives de l’ús d’Instagram en les adolescents, un problema que va admetre la mateixa companyia després de la filtració d’un estudi on es revelava que “a un 32% de noies que afirmen sentir-se malament amb el seu cos, Instagram les fa sentir pitjor”.

Les xarxes socials poden suposar greus problemes en l’autoestima de les persones, sobretot quan parlem de nens o adolescents. No obstant això, l’ús d’aquestes plataformes no para de créixer: des que va començar la pandèmia, els menors utilitzen un 36% més les pantalles que abans. En xifres, el temps que passen a les xarxes ha augmentat en un 76% respecte a l’any 2019.

La clau està en educar sobre l’ús de les pantalles i les xarxes socials des que són nens, abans que arribin a l’adolescència.

Quin és el paper dels pares i mares per controlar l’ús de les pantalles dels seus fills?

Moltes parelles es conformen per oposats que es complementen: un dels dos és més estricte i l’altre és més permissiu. El que es tracta és d’intentar fixar una posició d’acord mutu, on hi hagi parts d’ambdues postures, i que a partir d’aquí puguin existir moments on les dues figures són més estrictes o més relaxats segons les circumstàncies.

pexels jessica lynn lewis 4200824

És important educar sobre l’ús de les pantalles i les xarxes socials als nens / Jessica Lynn

En aquest punt, el fonamental és no transmetre dubte. El desafiament més important és posar-se d’acord i formar un bloc compacte sense dubtes entre ells.

Pactar el contingut i el temps

I és que, tant en el cas del control de les pantalles i l’ús de les xarxes com en qualsevol altra mesura de l’educació dels fills, és crucial que els pares entenguin que ser bon pare comporta temps i experiència.

Pel que fa precisament a l’ús d’aquestes plataformes o pantalles, no es tracta només de pensar quant de temps es permetrà, sinó també de pactar quin contingut es podrà veure o quines xarxes es podran utilitzar i de quina manera, un tema que amb la tornada a la normalitat ha pres especial rellevància.

Ho explica el psicòleg Sebastián Girona: “Durant el confinament i la pandèmia els temps de pantalla dels nens s’han distorsionat en gran manera. És important poder pensar en la gradualitat d’això, i entendre que els nens difícilment poden tornar d’un dia per l’altre als temps de pantalla prepandèmics, sinó que caldrà que hi hagi un temps d’adaptació. Dependrà dels pares entendre i tenir paciència sense perdre el focus”.

pexels andrea piacquadio 3755620

Els nens difícilment poden tornar d’un dia per l’altre als temps de pantalla prepandèmics / Andrea Piacquadio 

Un nen sense límits pot convertir-se en un adult limitat

I què passa si no es posen límits? Segons el psicòleg, “un nen sense límits serà un adult limitat”. Alguns pares pensen que els límits són negatius pels nens, però realment aquests “necessiten i, fins i tot, de vegades demanen els límits als pares”.

Alguns pares i mares se senten malament quan no poden donar tots els gustos als seus fills. Això, no obstant, no és sa: donar als nens tot el que demanen els afecta negativament. “Si els pares de vegades diuen que sí i de vegades que no, estan frustrant una mica als fills, però en un ambient controlat. Després, més tard o més d’hora, la vida ens frustra a tots, i si això ja ens va passar a casa en una mesura raonable, quan som adults estem més preparats per afrontar-ho”, assegura Sebastián Girona.

Bàsicament, si aquestes petites frustracions no es donen en la infància, quan arribi l’adultesa aquests nens i nenes no sabran com actuar, i se sentiran limitats.

Imatge principal: nens utilitzant mòbil / Unsplash