Un equip internacional d'astrònoms de la NASA ha observat per primer cop el moment en què es van començar a formar planetes al voltant d'una estrella més enllà del sistema solar. Aquest descobriment, publicat a la revista Nature, suposa la primera vegada que s'identifica un sistema planetari en una etapa tan primerenca de la seva formació i obre una finestra al passat del nostre sistema solar. El descobriment s'ha produït gràcies al telescopi ALMA i el Telescopi Espacial James Webb, que han observat la creació de les primeres partícules de material formador de planetes: minerals calents que tot just comencen a solidificar-se dintre del disc de gas i pols que rodeja una estrella molt jove, senyal de l'inici de la formació de planetes.
"Per primera vegada, hem identificat el moment més primerenc en què s'inicia la formació de planetes al voltant d'una estrella diferent del nostre Sol", explica l'astrònoma Melissa McClure, professora de la Universitat de Leiden als Països Baixos i autora principal d'aquest nou estudi. Per altra banda, la coautora Merel van't Hoff, professora de la Universitat de Purdue (Estats Units) compara els seus descobriments amb "una imatge del sistema solar bebè", afirmant que "estem veient un sistema que s'assembla a com es veia el nostre sistema solar quan tan sols començava a formar-se".
Un nou sistema solar en gestació
Aquest sistema planetari nounat descobert per la NASA emergeix al voltant de HOPS-315, una protoestrella o estrella bebè que es troba a uns 1300 anys llum de nosaltres i és anàloga al sol naixent. Al voltant d'aquestes estrelles bebès, els astrònoms solen observar discos de gas i pols coneguts com a 'discos protoplanetaris', que són el lloc de naixement de nous planetes.
Al nostre sistema solar, el primer material sòlid que es va condensar prop de la ubicació actual de la Terra al voltant del sol es troba atrapat en meteorits antics. Els astrònoms daten aquestes roques primigènies per determinar quan va començar la formació del nostre sistema solar. Aquests meteorits estan plens de minerals cristal·lins que contenen monòxid de silici (SiO) i poden condensar-se a les altíssimes temperatures presents als discos planetaris joves. Amb el temps, aquests sòlids recentment condensats s'uneixen, sembrant les llavors per a la formació de planetes a mesura que guanyen grandària i massa. Els primers planetesimals de mida quilomètrica del sistema solar, que es van convertir en planetes com la Terra o el nucli de Júpiter, es van formar just després de la condensació d'aquests minerals cristal·lins.
Amb aquestes dades, l'equip va determinar que els senyals químics provenien d'una petita regió del disc al voltant de l'estrella equivalent a l'òrbita del cinturó d'asteroides al voltant del sol. "Realment estem veient aquests minerals a la mateixa ubicació en aquest sistema extrasolar on els veiem als asteroides del sistema solar", explica el coautor Logan Francis, investigador postdoctoral a la Universitat de Leiden. Per això, el disc HOPS-315 ofereix una magnífica analogia per estudiar la nostra pròpia història còsmica. També ofereix als astrònoms una nova oportunitat per estudiar la formació planetària primerenca, en substituir els sistemes solars nounats a tota la galàxia.