La frivolització de l'adjectiu "extrema dreta" no ha d’amagar un fenomen que preocupa a la policia: la ultradreta. En un ús inconscient del llenguatge es poden barrejar, però la utilització de la violència en postulats d’extrema dreta —el que es coneix com a ultradreta— és un fenomen a l’alça que preocupa als Mossos d’Esquadra i als analistes de la Comissaria General d’Informació (CGINF). Sense deixar d’investigar el gihadisme —el terrorisme d’arrel islamista— o la ultraesquerra, sobretot l’anarquisme, que segueixen sent les dues primeres preocupacions, la pujança de la ultradreta, amb postulats cada cop més normalitzats i que es difonen per les xarxes socials, amb grupuscles que ho aprofiten en la seva deriva violenta, ha fet encendre els darrers mesos les alertes policials.
La detenció la setmana passada d’un home de 30 anys a Rubí que publicava vídeos demanant deportar persones estrangeres i que fins i tot va cremar, en una d’aquestes publicacions, un mocador islàmic, és la continuació de les investigacions que fan els Mossos d’Esquadra per evitar que aquest tipus d’amenaça, que creix, trobi via lliure a Catalunya. Les xarxes socials són un camí adobat per a la radicalització d’aquests plantejaments supremacistes, com també fa el gihadisme, i els Mossos, amb els investigadors de la Unitat Central de Delictes d’Odi i Discriminació (UCDOD), fan seguiment dels perfils de persones que emeten discursos que poden ser considerats delicte i actuen, per neutralitzar-los, amb detencions i mesures cautelars judicials, quan travessen línies perilloses.
Un "llop solitari" d'ultradreta a Rubí
En el cas de Rubí, que no és l’únic detectat a Catalunya, el jove, de 30 anys, de nacionalitat espanyola, promovia l’expulsió dels immigrants atribuint-los tota mena de delinqüència i, fins i tot, feia una crida al fet que la població s’organitzés individualment o col·lectivament per poder expulsar aquestes persones del país. En aquest cas, segons ha pogut saber ElNacional.cat, l’home actuava sol, sense formar part de cap grup que s’hagi pogut saber, organitzat. Els Mossos, tot i que publicava amb la cara tapada, van aconseguir identificar-lo, detenir-lo i fer eliminar els vídeos de les xarxes socials. Tot i el cas d’aquest “llop solitari”, en altres casos investigats per la policia catalana sí que s’ha detectat que hi ha una organització al darrere, instal·lada a Catalunya o amb intenció d’instal·lar-s’hi per guanyar adeptes i fer córrer el seu ideari d’ultradreta.
Sense anar més lluny, cal recordar que va ser arrestat a Mataró Christian Lupiañez, un jove de 28 anys que va ser acusat de ser l’encarregat d’enviar missatges d’odi durant els aldarulls de Torre Pacheco, després de l’agressió, per part d’uns joves magrebins —un d’ells, que vivia a Barcelona— contra un avi del poble. Lupiañez, suposadament, liderava Deport Them Now (DTN), un grup d’ultradreta que feia crides a perseguir persones estrangeres. Tot i que va ser acusat de ser-ne el líder, que era qui controlava el grup de Telegram i que en l’escorcoll a casa seva es va trobar propaganda, ell va assegurar que no hi tenia res a veure. Va ingressar a la presó el mes de juliol i ara ja ha quedat en llibertat, i està sota la vigilància del radar dels Mossos.
El perill de Núcleo Nacional
A part d’aquest grupuscle, els Mossos també tenen en vigilància altres grups que, de manera subterrània, busquen introduir-se al nostre país i agafar força, fins i tot, per cometre accions violentes. La setmana passada es va saber que la Policia Nacional va detenir a Castelló tres persones d’una franquícia estatal de The Base, un grup considerat terrorista d’ultradreta que havia començat a organitzar-se, armar-se i preparar objectius per cometre accions violentes. Els Mossos sospiten que un dels terroristes detinguts al País Valencià, de 22 anys, que ha ingressat a la presó, pugui tenir vincles amb Catalunya, una derivada que s’està investigant. El que sí que temen els Mossos, tal com ha pogut saber ElNacional.cat, és que s’implanti amb força, i de manera organitzada, fora de les xarxes socials, Núcleo Nacional (NN). Els analistes d’Informació de la policia catalana, de manera coordinada amb els serveis de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, els tenen monitoritzats per poder actuar si travessen alguna línia. Es tracta d'un grup espanyolista, marcadament neonazi, que és qui pivota ara les organitzacions d'ultradreta a nivell estatal i que combina l'entrenament físic, amb la capacitació ideològica i l'acció de carrer, amb cartells i accions de protesta.
L’augment d’aquest risc, que segueix sent, de moment, el tercer, per darrere de l’islamisme violent i de la ultraesquerra, ha obligat els Mossos a actualitzar-se i buscar noves maneres també de lluitar contra aquest tipus de terrorisme supremacista que, tot i que aquí a casa nostra no ha generat accions violentes massives, sí que se n’han registrat a l’estranger. Com va passar amb l’aparició de la ciberradicalització islamista, que va agafar amb el peu canviat els serveis d’informació, o amb l’aparició de llops solitaris o no organitzats orgànicament, ara els Mossos també s’han hagut de reforçar per combatre aquest tipus d’amenaça i diversificar l’escolta activa per detectar, abans que sigui massa tard, aquests grups violents liderats per desequilibrats.
Anticipar-se al risc
El pla de la Comissaria General d’Informació (CGINF) aposta per una estratègia integral que combina prevenció, intel·ligència, actuació operativa i combat de la desinformació i els discursos d’odi, davant l’augment de l’activitat i la capacitat de captació d’aquests grups, segons ha pogut saber ElNacional.cat. Una de les principals novetats és l’impuls de la prevenció i la detecció primerenca. La CGINF manté actualitzat un mapa dinàmic de grups, líders i simpatitzants amb potencial de radicalització, que permeti anticipar moviments i riscos. Alhora, ha enfortit la col·laboració amb entitats locals, centres educatius i agents socials per detectar de manera precoç discursos d’odi i processos de captació, en entorns com, per exemple, instituts. En paral·lel, s’ha reforçat la formació dels agents amb continguts específics sobre ideologies extremistes, simbologia i mecanismes de radicalització, així com sistemes de detecció primerenca a les xarxes socials per identificar continguts d’extremisme violent d’ultradreta.
En l’àmbit de la intel·ligència i la investigació, s’han reforçat les unitats especialitzades amb perfils analítics, s’ha implementat un monitoratge proactiu i permanent de xarxes socials i canals de missatgeria durant les 24 hores del dia —des d’una sala amb presència 24/7 d’agents especialitzats—, i s’ha intensificat la cooperació amb altres cossos policials i organismes europeus. Els Mossos també han posat sobre la taula canvis normatius encarats a tipificar com a fases prèvies d’accions terroristes la radicalització, com passa amb el gihadisme. La direcció de la Comissaria General d’Informació aposta, a més, per desplegar plans estratègics integrals amb la creació d’un protocol específic per a incidents vinculats a la ultradreta violenta, el desenvolupament d’indicadors per avaluar la perillositat dels individus i grups, la realització de simulacres basats en escenaris de radicalització i la participació activa en projectes estatals i internacionals sobre l’evolució del fenomen. Els analistes d’aquesta comissaria general, que comanda l’intendent Carles Hernández, s’han especialitzat, com també s’havia fet anteriorment amb el terrorisme islamista i la violència d’ultraesquerra, per anar un pas per davant dels violents i anticipar-se a l’amenaça.
Un dels elements distorsionadors i que genera més radicalització, sempre, en tota mena de violència, és la desinformació. Des de la CGINF s’han impulsat accions comunicatives per contrarestar els missatges d’odi i la manipulació informativa, col·laborar amb periodistes per evitar la normalització d’aquests discursos i fomentar la consciència crítica, especialment entre joves i col·lectius vulnerables. Tot plegat, amb un monitoratge actiu de fake news i continguts d’odi per traslladar la informació a les unitats operatives.