Els Mossos d’Esquadra investiguen qui va convertir una convocatòria difosa per xarxes socials en una tarda de saquejos i caos al centre de Barcelona. La investigació té dues direccions: identificar més participants en els assalts del dissabte 24 d’octubre i aclarir qui va reclutar els vàndals, els va traslladar a grups de missatgeria i va donar les instruccions per atacar comerços i enfrontar-se a la policia. Tot plegat, amb una altra data marcada al calendari: el dissabte 31 d’octubre, la nit de la Castanyada, per a la qual ja circulen noves crides a col·lapsar el centre de Barcelona i generar bullangues amb l’objectiu de robar i saquejar.
Un equip conjunt d’investigació, amb efectius de Barcelona i de la Comissaria General d’Informació, treballa per reconstruir aquesta cadena, segons ha pogut saber ElNacional.cat. La policia analitza els perfils dels detinguts —més de la meitat, menors d’edat—, les seves possibles connexions i els missatges que van precedir els incidents. L’objectiu és arribar als autors materials que encara no han estat identificats, però també determinar si darrere de l’amplificació de les convocatòries hi havia persones que les dirigien. La primera valoració del Govern, dissabte a la nit, va descriure els participants com a grups "desorganitzats". La informació que ara s’analitza dibuixa una realitat més complexa: podien actuar dispersos al carrer, sense una capçalera ni un recorregut, però havien rebut crides i instruccions per canals digitals. Que no hi hagués una organització visible no implica que no existís una preparació prèvia, asseguren els Mossos que treballen per esbrinar què amaga i què hi ha de real darrere de Blocus.
De TikTok als grups on es donen les instruccions
Blocus és el nom que apareix en bona part d’aquest ecosistema. La paraula francesa significa bloqueig i remet a les mobilitzacions estudiantils als instituts de França, una referència que les convocatòries han utilitzat per atreure públic jove. La difusió es va fer sobretot des de perfils anònims de TikTok, amb enllaços i codis QR que derivaven els usuaris a grups de WhatsApp i Telegram. En aquests espais es concretaven indicacions per participar en les concentracions. A Barcelona, aquest circuit va servir per mobilitzar joves que després van atacar establiments del centre. La investigació ha de determinar fins on arribava la coordinació i quina responsabilitat tenia cadascú: qui publicava un cartell, qui el reproduïa, qui administrava els grups i qui instigava directament a cometre delictes.
Ara mateix, Blocus no té cap cap visible conegut. El nom funciona com una etiqueta que diferents comptes poden reproduir, adaptar i utilitzar per convocar en ciutats diverses. Hi circulen cartells elaborats amb intel·ligència artificial, vídeos amb música trap i missatges gairebé idèntics que van canviant de perfil i de plataforma. Uns usuaris llancen la crida; d’altres l’amplifiquen. Als grups de missatgeria, persones que es presenten com a organitzadors donen instruccions sense que la resta conegui necessàriament la seva identitat. Aquest funcionament dificulta distingir una convocatòria amb capacitat real de mobilització d’un cartell que només acumula visualitzacions. També complica seguir-ne el rastre: hi ha comptes que desapareixen, converses que s’esborren i grups que es tanquen o es refan. El principal canal de Barcelona, on es creu que es va organitzar la insurrecció criminal de dissabte, ha desaparegut.
Identificar els instigadors i tancar els canals
Els Mossos monitoren els grups coneguts i analitzen les connexions entre els perfils que difonen les convocatòries. El treball ha de permetre anticipar possibles incidents, però també conservar i relacionar els indicis que ajudin a identificar els instigadors. Quan lliurin l’atestat al jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona, els investigadors demanaran autoritzacions per intentar posar nom a alguns dels usuaris més actius, segons les fonts consultades. La possibilitat d’arribar-hi dependrà del rastre disponible i de la col·laboració de les plataformes tecnològiques. Un àlies pot permetre seguir una conversa; acreditar qui l’utilitzava i què va fer és un pas més difícil. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha anunciat aquest dilluns que el departament instarà judicialment el tancament dels grups fets servir per incitar a la violència. També ha explicat que es demanaran les identitats de les persones que van donar instruccions i van reclutar joves. La mateixa consellera ha reconegut la dificultat d’aquesta feina perquè molts actuen amb noms falsos.
La investigació també ha de separar els indicis de les interpretacions polítiques. Des del PSC s’ha assenyalat l’extrema dreta com a instigadora dels incidents, mentre que Parlon ha evitat atribuir-ne públicament l’autoria i ha demanat deixar treballar la policia. Ara per ara, aquesta vinculació no és una conclusió acreditada de la investigació. Especialistes en l’anàlisi de moviments socials consultats apunten que han detectat coneixements tecnològics elevats en les fases inicials de difusió. Aquest element, però, no permet atribuir les convocatòries a una ingerència estrangera ni a una operació de grups radicals amb finalitats electorals. Aclarir si hi ha un nucli que dirigeix el moviment, diversos promotors que es copien o una combinació de totes dues coses és precisament una de les incògnites. Un nou sistema de protestes que no són protestes i que amaguen intents desestabilitzadors amb còmplices per crear el caos, o violència gratuïta per violència gratuïta?
El repte policial: grups petits amb molts objectius
Al carrer, els Mossos també revisen la resposta. Les fonts policials consultades adverteixen que les receptes habituals d’ordre públic tenen límits davant d’aquest fenomen. No hi ha necessàriament una manifestació que avança, es dissol i deixa un grup violent concentrat en un punt. Hi ha grups petits que es dispersen, troben un comerç vulnerable, l’ataquen i marxen. Els fets de dissabte ja dibuixaven aquest escenari: els incidents es van estendre per diversos carrers del centre i van obligar a mobilitzar equips d’ordre públic i agents de paisà de diferents districtes. Aquests últims van captar imatges i van intervenir en detencions durant els saquejos. La policia havia detectat la convocatòria i havia reforçat el dispositiu, però la intensitat dels incidents va superar la previsió.
Davant d’una possible repetició el dia 31, fonts policials apunten a la necessitat de reforçar especialment els agents de paisà. Els equips d’ordre públic continuaran sent necessaris per protegir espais, contenir atacs i donar suport a les intervencions, però detectar els grups que es mouen entre els comerços i identificar els autors dels assalts tindrà un pes central. Parlon ha defensat el dispositiu de dissabte i ha recordat que, abans dels aldarulls, ja es van fer escorcolls i identificacions i es van retirar objectes sospitosos. Aquestes actuacions, ha explicat, aporten informació als investigadors.
El 31 d’octubre, entre l’amenaça i el soroll de les xarxes
Els missatges que els Mossos analitzen confirmen que hi ha usuaris promovent una nova trobada al centre de Barcelona per al 31 d’octubre. Hi apareixen comerços i policies com a objectius, però les indicacions encara són poc concretes i conviuen amb cartells i comentaris de procedències diverses. Les crides per repetir els saquejos durant Halloween també s’estenen a altres ciutats. La policia és prudent a l’hora de traduir aquest volum de missatges en una previsió d’assistència. Aquest diumenge ja van circular convocatòries a Girona i Granollers que no van reunir participants. També se n’han detectat a Mataró, on es van desplegar diverses unitats policials per evitar incidents. En cap d’aquests casos es va reproduir un escenari semblant al de Barcelona.
Els antecedents de dissabte obliguen, alhora, a valorar el risc de manera diferent. Els Mossos treballen coordinadament amb la Fiscalia de Menors, la Fiscalia Superior de Catalunya i la judicatura. Segons les fonts consultades, una part dels detinguts que han quedat en llibertat tenen prohibicions de participar en concentracions. Un eventual incompliment pot comportar una nova detenció i una petició de mesures més restrictives, que haurà de resoldre l’autoritat judicial en cada cas. La policia considera que aquestes mesures poden contribuir a reduir la participació.
L’anàlisi dels arrestats també ha de servir per ajustar la resposta. Segons fonts policials, predominen els adolescents i els joves d’entre 14 i 25 anys, majoritàriament sense antecedents per desordres públics. Les mateixes fonts assenyalen que molts són d’origen estranger i que una gran part tenen nacionalitat espanyola. Aquest perfil, però, no resol la pregunta que centra la investigació: qui va impulsar les crides i com van arribar a transformar-se en assalts. Els Mossos contrasten la situació amb França i treballen alhora en dues direccions: evitar que el centre de Barcelona torni a convertir-se en un escenari de pillatge i intentar aclarir la cadena entre els primers missatges i les escenes d’avalots de dissabte al vespre. Si es fa de pressa i els resultats són concloents, potser també es podrà evitar que es repeteixi la història la nit de la Castanyada.