Barcelona va viure aquest dissabte, 24 d’octubre, una tarda i un vespre de saquejos, incendis i atacs contra la policia al centre de la ciutat. Un vespre de caos. Una convocatòria difosa per xarxes socials, com TikTok, i grups de missatgeria, com Telegram i WhatsApp, va reunir centenars de joves a la plaça de Catalunya, des d’on els incidents es van escampar pels carrers del voltant. El balanç actualitzat és de 128 detinguts, 72 dels quals menors d’edat, catorze agents lesionats —quatre de greus— i 23 comerços vandalitzats. La concentració, amb una pancarta contra el sistema, però sense una reivindicació concreta que articulés la protesta, va donar pas a grups que es movien pel centre, atacaven establiments i fugien quan arribaven els antiavalots.
El perfil, molt jove, i les similituds amb les escenes dels darrers dies a França obren diversos interrogants sobre què va passar i el risc que es repeteixi. Molts dels detinguts són d’origen estranger, tot i que la majoria tenen DNI espanyol. No eren grups antisistema o vinculats a l’extrema esquerra: la policia es trobava davant d’un moviment nou, molt violent, que ara s’haurà d’investigar.
Què va passar aquest dissabte a Barcelona?
Centenars de joves es van concentrar a la plaça de Catalunya durant la tarda. La convocatòria havia circulat sobretot per grups de WhatsApp i Telegram, amb una pancarta que deia «Contra el sistema, instituts en lluita», però sense una marxa ni un recorregut que ordenés la mobilització. Els incidents van incloure destrosses en aparadors i mobiliari urbà, saquejos, crema de contenidors i llançaments contra els agents. La intervenció policial va dispersar els concentrats pels carrers adjacents i els aldarulls es van repartir en diversos punts del centre. Alguns comerços van abaixar les persianes amb clients a dins per protegir-se dels atacs. Els concentrats no responien a un perfil antisistema ni de moviments estudiantils.
Qui convocava la concentració? Per què protestaven? Era una manifestació?
La crida es va difondre per canals digitals, però amb la informació disponible no es pot identificar una organització que assumís públicament la convocatòria i la direcció de la concentració. El lema de la pancarta apuntava a una protesta estudiantil contra el sistema, sense que es concretés en unes demandes compartides o un itinerari, però tot sembla indicar que es tractava d’una cortina de fum per amagar la realitat de la convocatòria. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va assegurar en la compareixença posterior que els participants en els incidents no seguien cap manifestació ni defensaven cap dret, i va situar el vandalisme com a objectiu dels grups violents. Aquesta és la valoració del Govern sobre els fets, en espera que la Comissaria General d’Informació pugui aclarir-los.
No era una manifestació ni es va fer cap marxa, i des del primer moment, a les sis de la tarda, els comerços es van convertir en objectius. La manifestació —no comunicada— es va gestar a TikTok, primer, i després va fer el salt a grups de Telegram i WhatsApp, on ja va ser detectada i on els Mossos d’Informació centren els esforços per anticipar-se a noves accions violentes. Alguns dels canals coneguts van batejar les protestes, com en altres punts d’Europa, com a «Blocus», però ara per ara es desconeix qui hi ha darrere. Si hi ha algú.
Quants detinguts hi ha? Quants són menors d’edat?
El balanç actualitzat és de 128 persones detingudes: 122 homes i sis dones. D’aquestes, 72 són menors d’edat, un 56% del total. Per tant, més de la meitat dels arrestats encara no han complert els divuit anys. Entre els arrestats hi ha joves de molt curta edat. Només dos dels detinguts tenien antecedents policials, en tots dos casos per desordres públics. La gran majoria no tenia antecedents per desordres públics, tot i la gravetat dels incidents registrats ahir a Barcelona. Caldrà determinar la participació concreta de cadascun en els fets i, quan passin a disposició judicial, caldrà veure què decideixen els jutges, si ingressen a la presó o no. A banda dels arrestos fets per la policia catalana, la Guàrdia Urbana de Barcelona també ha detingut diverses persones durant aquest dissabte.
Qui eren els esvalotadors que van protagonitzar la violència?
El tret més destacat és la joventut dels participants, que el balanç de detencions confirma. Anaven vestits de negre i encaputxats. Fonts policials confirmen que, tot i que es tracta de grups molt heterogenis, hi havia alguns trets semblants entre ells, sobretot, a més de la curta edat —alguns dels detinguts tenen només 14 anys—, el fet que molts són d’origen estranger, tot i que nacionalitzats. Els Mossos han començat a fer el perfil de tots els arrestats per intentar aclarir qui són i d’on han sortit, si tenen família i quina relació, més enllà de la cita digital, tenen entre ells. Molts tenen DNI espanyol, asseguren fonts policials, però són d’origen estranger, del Magreb i d'altres indrets, un fet, apunten analistes policials, que no és irrellevant. Tot i que no s'ha confirmat oficialment des de Mossos, no sorprèn el fet que la majoria viu a Catalunya.
El perfil dels participants en aquests aldarulls és completament diferent del de les mobilitzacions estudiantils habituals o dels grups de l’extrema esquerra vinculats a les protestes per l’habitatge, i això complica també l’abordatge policial, que es troba davant de grups molt violents i molt joves, dels quals es desconeix què volen, més enllà de generar caos, i, sobretot, fins on poden arribar. Les imatges publicades dels incidents de Barcelona recorden les de França, i també els protagonistes. Grups de joves desarrelats, no militants en moviments polítics i molt violents. El paradigma és nou i això preocupa molt més els Mossos del que deixa entreveure el missatge oficial que s’ha transmès les darreres hores per part de la consellera Parlon o de la mateixa cap dels Mossos, la comissària Sílvia Catà.
Quants policies ferits hi ha?
El balanç actualitzat és de catorze agents lesionats, quatre dels quals de caràcter greu, que han hagut d’agafar-se la baixa. Un dels ferits greus té un impacte d’una pedra al cap, segons ha pogut saber ElNacional.cat. Entre els ferits també hi ha un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va desplegar gairebé un centenar d’efectius en el dispositiu. Durant els incidents hi va haver llançaments d’objectes i pirotècnia contra la policia. El dispositiu va comptar amb agents de la Brigada Mòbil, de l’ARRO, efectius de paisà i de seguretat ciutadana dels Mossos. Tot i que els policies no eren l’objectiu dels violents, sí que s’ha registrat un increment de l’hostilitat també contra efectius policials durant els avalots d’aquest dissabte al vespre.
Quants establiments es van saquejar?
La xifra actualitzada és de 23 comerços vandalitzats, per sobre dels catorze del primer balanç. Aquesta dada engloba els establiments afectats pels atacs, però no especifica quants van patir saquejos i quants van registrar altres danys, com ara destrosses als aparadors. En les imatges que s’han difós dels atacs es veu com grups de joves coordinats ataquen els vidres exteriors i, quan poden accedir als establiments, s’emporten tot el que poden. Els comerços d’electrònica i informàtica van ser els més perjudicats, però també es van atacar botigues de roba i de joies. Els Bombers de Barcelona van fer 33 assistències per incendi. També es van aixecar 68 actes administratives per comisos d’armes blanques, esprais, passamuntanyes, pirotècnia, pedres i altres elements.
Quan tornaran a concentrar-se?
Ara per ara es desconeix quan aquests grups tornaran a fer una convocatòria per sortir al carrer, si hi tornen. Que s’hagin fet gairebé 130 detencions fa pensar als Mossos que la situació es podrà aturar, però el futur més proper és incert. Els mateixos canals que van difondre la concentració d’aquest dissabte ja han publicat nous cartells per a noves protestes els pròxims dies 30 i 31 d’octubre, el cap de setmana següent. Caldrà veure si hi torna a haver poder de convocatòria, si els incidents i les imatges d’extrema violència fan un efecte crida a més persones o si les detencions i l’acció policial, per contra, eviten que noves persones se sumin a aquesta convocatòria que busca el caos pel caos.
Quines similituds hi ha amb França?
Les escenes de Barcelona recorden les dels darrers dies a França per la presència de participants molt joves, les convocatòries digitals i els grups que provoquen destrosses i saquejos de manera paral·lela a les protestes convocades per grups legítims. La violència gratuïta registrada a París també ha arribat a Catalunya. Ara falta veure si arrelarà o es podrà aturar abans que sigui massa tard. L’alcalde, Jaume Collboni, ha apuntat a un possible «efecte mirall» dels incidents francesos i ha avisat que a Barcelona s’actuaria amb contundència per fer pagar als detinguts les greus escenes de caos viscudes al centre de la capital del país.