El Departament d'Interior i la Direcció General de la Policia han arxivat la informació reservada que es va obrir arran de la detecció, en una assemblea de professors abans de la vaga docent del mes de maig, de dues agents de la policia, en no detectar cap vulneració de l'ordenament jurídic i, per tant, que no hi ha cap indici que obligui a perseguir cap responsabilitat penal o disciplinària contra les agents o els seus comandaments. Ho ha anunciat, des del Parlament de Catalunya, l'intendent en cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Carles Hernández, que ha comparegut davant d'una comissió de diputats que investiga les infiltracions dels cossos policials de l'Estat espanyol en moviments socials i que, després de saber-se que dues agents d'aquesta comissaria general van ser detectades en aquesta assemblea del 6 de maig, també ha inclòs el cas en la comissió, citant Hernández, que n'és el màxim responsable. Aquest arxivament de la investigació d'Afers Interns, però, no atura les tres demandes que hi ha presentades per sindicats contra els Mossos.
Davant dels diputats, l'intendent també ha explicat que, d'ençà que es va generar la crisi per aquesta suposada "infiltració", des de la seva comissaria general s'ha modificat el procediment de control i validació d'aquestes operacions. Si abans era el comandament de cada unitat territorial que volia fer una operació d'obtenció d'informació com la del mes de maig qui ho havia d'autoritzar, ara és ell mateix, com a cap de la comissaria, qui ho ha de validar, elevant, així, assegura, el nivell de control i prevenció. Amb tot, però, l'intendent ha explicat que des de la seva comissaria general no entenen que l'operació del mes de maig vulnerés cap dret i que no calia demanar perdó, malgrat que sí que ha acceptat que va ser mal planificada i que s'han fet canvis per millorar, com aquest canvi de procediment en l'autorització d'aquesta mena d'operatives. Des del 9 de maig, quan es va ordenar aquest canvi, cap unitat territorial ha tornat a demanar executar una operació com aquesta.
Hernández defensa l'operació del 6 de maig
Carles Hernández ha assegurat que les dues agents que van ser detectades no eren «agents infiltrades» o «agents encobertes», una figura que, ha apuntat, requeriria tutela judicial. En canvi, l'intendent ha assegurat que les dues policies estaven fent funcions de policia governativa, sobre qui recau l'encàrrec de l'obtenció d'informació sobre protestes, en l'àmbit de la conflictivitat sociolaboral, per dimensionar els dispositius policials per, ha apuntat, garantir tots els drets, els dels manifestants, davant de possibles riscos, i també els de la resta dels ciutadans.
Hernández, que ha evitat demanar perdó, com sí que va fer la consellera Parlon, també en seu parlamentària —tot i que el director general de la Policia, en un document signat el mes de juliol, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, també va avalar l'operativa—, ha explicat que les dues agents van entrar en una assemblea que es feia a porta oberta, que havia estat convocada per xarxes socials i que no van mentir per accedir-hi. Sí que van mentir, després, per sortir-ne, quan van ser interceptades, per fer-ho amb seguretat. L'intendent ha explicat que és un dels encàrrecs que té la seva comissaria general saber quines són les intencions dels manifestants per adequar els operatius policials i que el 49% de les accions que havien fet els sindicats de mestres no havien estat comunicades. També s'havia detectat un increment dels incidents, amb talls de trànsit, deslluïments i atacs a efectius d'ordre públic, fet que els obligava a recollir informació per poder gestionar les jornades de protesta dels dies següents, en la pugna entre el col·lectiu i el Departament d'Educació.
Hernández ha assegurat que enviar agents a fer aquesta tasca operativa d'obtenció d'informació es va fer amb l'autorització dels comandaments territorials de Barcelona, que van ponderar, com també defensa ell, que no es vulneraven drets, i ha explicat que ni el director general de la Policia ni la mateixa consellera en tenien coneixement. Sí que ha coincidit amb Núria Parlon, titular d'Interior, que l'operació va ser "mal executada" i "mal planificada", però ha negat, en diverses ocasions, que la intenció dels Mossos fos "reprimir" cap mena de dret fonamental i ha assegurat que l'objectiu era, únicament, recaptar informació sobre les protestes dels dies següents sense entrar en el fons del debat sindical.
Nou mecanisme de control intern
Des de l'any 2011, la Comissaria General d'Informació desenvolupa aquestes tasques, si bé des del mes de maig s'ha elevat aquest mecanisme de control i totes les peticions passaran per la taula del cap de la Comissaria General d'Informació. Ara per ara, s'han presentat tres demandes contra els Mossos, que Hernández espera que avancin per tal de conèixer les resolucions, si bé ja ha avançat que els canvis de procediment, després de detectar el neguit social, ja els han aplicat. No només això: el cap de la comissaria general ha assegurat que treballen en una dinàmica de millora contínua i que adopten tots els canvis que calen quan detecten que les coses es poden fer millor. Que la Direcció General de la Policia hagi arxivat la informació reservada avala, també, la gestió d'Hernández, que des del primer moment, tot i aplicar els canvis que ha explicat, ha defensat la tasca de les dues agents i també dels comandaments de la Unitat d'Informació de Barcelona. Hernández ha recordat en diverses ocasions que aquest encàrrec d'obtenció d'informació "per protegir drets" és una competència de la seva comissaria general des de 2011 i que, des de llavors, ha insistit, han passat per Interior diversos consellers, però ha apuntat que, si des del Parlament es vol canviar la llei per evitar que siguin ells els que ho fan, que ho canviïn, que segur que alguna altra unitat del cos s'encarregarà de fer-ho i, segons ell, de protegir tots els drets, els dels manifestants legítims i els dels ciutadans afectats per les protestes legítimes.
A la comissió hi han participat diputats del PSC, de Junts, d'Esquerra, dels Comuns i de la CUP. Els quatre darrers s'han mostrat molt durs contra l'intendent en el torn de preguntes. Francesc de Dalmases, de Junts, ha tornat a demanar la dimissió de la consellera Parlon i també el cessament d'Hernández per les seves declaracions en seu parlamentària, que ha assegurat, no eren democràtiques i busquen dinamitar la conselleria des de dins. El cap de la comissaria general ha tornat a assegurar que el seu càrrec està a disposició de la comissària en cap, però que ell no pensa dimitir.