"A l'estiu la tendència és que hi hagi més homicidis", diuen fonts policials a El Nacional. No és un tema nou, però és un tema que es repeteix cada any sobretot en entorns familiars. Per què?

Les causes externes al mòbil d'un homicidi són determinants per explicar per què n'hi ha més en una època de l'any que en una altra. I en aquest cas la relació entre l'estació meteorològica i l'agressivitat és evident.

La temperatura augmenta el nivell d'agressivitats, segons els experts. A països com Espanya, Itàlia i Grècia "hi ha un risc més alt de probabilitat a desenvolupar alts índexs d'agressivitat", afirma el psicòleg forense Bernat Noel Tifon. Als països nòrdics és més difícil que això succeeixi, i per això alguns Estats contemplen allà en les seves lleis atenuants tenint en compte la temperatura ambiental.

"Els vents secs i càlids del desert incrementen la producció d'adrenalina", explica Sara Cervelló, criminòloga i vicepresidenta de la Societat Espanyola de Criminologia. Al seu entendre, en alguns casos aquesta reacció pot acabar provocant un "desequilibri físic i emocional". Tot i així, Noel Tifon apunta que "hi ha d'haver una certa predisposició" en la personalitat de l'individu perquè l'agressivitat acabi en cas extrem en un homicidi. El psicòleg forense parla de "personalitat paranoide". "Quan afecta la calor i hi ha més ansietat i estrès, hi ha el risc de conductes heteroagressives", conclou.

L'altre fet a tenir en compte en aquestes situacions són els entorns. Durant l'estiu s'està més hores en família i això provoca també un increment de la violència intrafamiliar en alguns casos. Fonts policials apunten que a conseqüència de la crisi econòmica ha aparegut cada cop més una tendència repartir-se aquests incidents al llarg de l'any. L'atur fa que més persones estiguin en contacte amb els seus entorns més hores i que hi hagi un major ambient de conflictivitat. 

Tramuntana i Xaloc

A Catalunya hi bufen diversos vents ionitzats, com la tramuntana i el xaloc, aquest darrer procedent del desert del Sàhara i que arriba a la península en algunes ocasions. Segons la criminòloga Sara Cervelló, "una llarga exposició a aquests vents ionitzats pot provocar des de mals de cap, insomnis, fins a un augment de l'agressivitat". I aquesta agressivitat pot derivar en alguns individus en agressions, violacions, homicidis... i també cap endins, amb el cas de suïcidis, afectant per tant la salut mental de les persones. Hi ha estudis que relacionen l'augment del nombre de suïcidis coincidint amb aquest tipus de fenòmens meteorològics. 

L'efecte Foehn

L'efecte Foehn és un fenomen meteorològic dels Alps. És un vent molt característic que puja i que quan baixa és molt calent. Arriba a agafar els 150 quilòmetres per hora. El vent calent pot ser beneficiós però si s'està molt temps sota el seu efecte pot provocar també insomni, esgotament i fins i tot agressivitats. 

A Suècia està regulat per llei i és un dels atenuants en casos d'homicidi. Però no només a Escandinàvia. L'efecte Foehn és una de les raons "externes que a Suïssa es tenen en compte a nivell legal", explica Cervelló.

Diversos estudis

Autors com Adolfe Quételet, André-Michel Guerry i Émile Durkheim van fer estudis sobre la delinqüència i la criminalitat i l'impacte que hi poden tenir el clima i els condicionaments meteorològics. Quetelet va observar que la calor de l'estiu provocava més irritabilitat i agressivitat en les persones, entre d'altres fenòmens, cosa que li va permetre postular les seves lleis tèrmiques de la delinqüència. Afirmava que els delictes contra les persones eren més habituals a l'estiu.

Existeixen estudis que demostren que quan es produeixen certs efectes meteorològics, com l'aparició de vents secs i càlids que es donen en algunes regions, aquests produeixen un desequilibri en els ions del cos, cosa que acaba suposant un desequilibri emocional i físic. Alhora, cal tenir en compte que hi ha persones amb més meteosensibilitat, de manera que l'afectació d'aquest tipus de fenòmens meteorològics varia en cada cas.

Un estudi de la Universitat de Groningen (Van de Vliert et al. 1999) apunta que la relació entre temperatura i agressivitat no és lineal, sinó curvilínia, i conclou l'existència d'una major agressivitat interpersonal en països moderadament càlids. Tot i això, a falta d'estudis empírics més profunds sobre l'efecte de la meteorologia en certes conductes agressives, cal aclarir que la criminalitat és el resultat de diversos factors, tant endògens (interns de cada persona) com exògens (factors externs).