La periodista Soledad Gallego-Díaz ha mort aquest dimarts, a Madrid, a 75 anys. L'anunci de la mort l'ha fet el diari per al qual va treballar tota una vida i del qual va ser la primera dona directora, El País, en les pàgines del qual es precisa que Gallego-Díaz es trobava recentment molt afectada per un càncer. Nombrosos professionals del periodisme que la van conèixer han expressat el seu condol, així com autoritats i figures públiques.
Gallego-Díaz és coneguda per la seva llarga i exitosa trajectòria professional. Va ser la primera dona que va dirigir El País, entre 2018 i 2020, després d'un període convuls per a la capçalera espanyola. També va ser corresponsal en nombroses capitals de tot el món, com Brussel·les, Londres, París, Nova York o Buenos Aires; i enviada especial per a grans esdeveniments com la caiguda de l'URSS. Abans de la direcció del diari al final de la seva etapa professional, al llarg de les dècades va ser directora adjunta amb Juan Luis Cebrián, Joaquín Estefanía i Jesus Ceberio; cronista política; delegada del diari a Andalusia; defensora del lector; i editorialista. La periodista havia rebut els premis Salvador de Madariaga, Margarita Rivière, Francisco Cerecedo, Cirilo Rodríguez i l'Ortega y Gasset a la Trajectòria Professional.
Nascuda a Madrid el 25 d'abril de 1951, Sol Gallego-Díaz era filla d'una dona cubana que va fixar la seva residència a Espanya el 1936 i de José Gallego-Díaz, un matemàtic de reconeguda ideologia comunista nascut a Úbeda (Jaén). El seu pare va morir en accident de trànsit a Veneçuela, el febrer de 1965. Ella va passar la seva infància entre les ciutats nord-americanes de Palo Alto i Nashville. Posteriorment, va cursar estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense i el 1972 es va diplomar a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid.
El mateix any en què es va graduar, encara sota la dictadura, va començar a treballar com a redactora de l'Agencia Pyresa —vinculada al Movimiento Nacional—, de la qual va ser acomiadada el 1975 per participar en una vaga. El març de 1977 va començar a col·laborar a la secció de Política del nounat diari El País en la secció del qual desembarcaria després com a redactora. Aquell mateix any, quan ella en tenia 26, va aconseguir en exclusiva un esborrany de la Constitució de 1978, que aleshores només circulava en entorns privilegiats, i el va publicar a la revista Cuadernos para el Diálogo per a tots els ciutadans, cosa que li va costar les seves crítiques.
Gallego-Díaz també va ser creadora de la secció "Mujeres" al seu diari i va ocupar el càrrec d'adjunta a la direcció. Al llarg de la seva carrera va realitzar cròniques polítiques i va entrevistar figures com Felipe González, Mariano Rajoy, Pasqual Maragall o Manuel Chaves. L'octubre de 2008, se'n va anar com a corresponsal a Buenos Aires, per cobrir l'etapa de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. Després del seu retorn a Espanya, a partir de 2012 va continuar publicant les seves columnes i va ser membre del Comitè Editorial d'El País.
El 8 de juny de 2018 va ser nomenada la primera directora d'El País, substituint en el càrrec a Antonio Caño, després d'una etapa convulsa. Durant els dos anys que va romandre en la seva direcció es va mantenir com a líder de lectors, amb 1.069.000 (segona onada EGM 2018) i 1.004.000 (primera onada EGM 2020). Sota la seva direcció, l'1 de maig de 2020 es va implantar la subscripció digital de pagament del diari, impulsada per garantir la supervivència del projecte en l'era digital. Una mesura que va endarrerir uns mesos a causa de la pandèmia, per mantenir en obert aquesta informació sanitària essencial. També va ser la directora que va iniciar la macroinvestigació sobre la pederàstia en l'Església catòlica que manté el diari.
Diverses figures públiques han expressat el seu condol. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu “afecte” per la que ha descrit com "una de les grans periodistes del nostre país", a qui ha descrit com un "referent de rigor, independència i compromís amb la veritat". El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha afirmat que el llegat de Gallego-Díaz "romandrà com un referent imprescindible" en temps de desinformació. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, l'ha descrit com "una dona que va obrir camins". També s'han acomiadat d'ella companys de professió o al seu diari com Isaías Lafuente, Rosa Montero, Maruja Torres, Aimar Bretos, Carlos E. Cué, Neus Tomàs o l'actual director d'El País, Jan Martínez Ahrens.
