Mor l'empresari català, independentista i expresident del Futbol Club Barcelona, Raimon Carrasco i Azemar. Era fill de Manuel Carrasco i Formiguera, que va ser diputat d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) durant la República i va ser afusellat pel dictador Francisco Franco. Raimon Carrasco va ser directiu del FC Barcelona del 1969 al 1977 sota la presidència d'Agustí Montal i Costa, i president accidental del club de 18 de desembre de 1977 a l'1 de juliol de 1978, quan se celebraren les primeres eleccions democràtiques del club després del franquisme, on va guanyar Josep Lluís Núñez. A més, va presidir l'entitat financera Banca Catalana (1965-1981) i la Fundació Enciclopèdia Catalana de 1996 a 2006. També va ser membre de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural.

A part de tot aquest llarg historial que el converteix en un dels activistes catalanistes més importants, va fundar el partit Demòcrates. Una escissió independentista d'Unió Democràtica de Catalunya, un cop aquesta formació va rebutjar el procés català. UDC, actualment, ja no existeix. Alguns polítics se'n recorden d'ell en el dia que marxa:

El Futbol Club Barcelona també ha volgut rendir homenatge a un dels que va ser president del club: "El FC Barcelona vol transmetre el seu més sentit condol a la seva família, amb qui comparteix aquests moments de dolor, juntament amb els socis, penyistes, aficionats del Club i el món del futbol. Descansi en pau". El desembre de 1977 Raimon Carrasco es va convertir en president del club. Només va ocupar el càrrec sis mesos, però van ser prou intensos. Va viure la final de la Copa del Rei, que es va guanyar davant la UD Las Palmas, i era el primer títol des de la Lliga de 1974. Va ser el primer títol des de la fi de la dictadura, i per primer cop el Club va poder oferir-lo a la Generalitat. També va presidir el partit d’homenatge i comiat a Johan Cruyff en la seva etapa de jugador, amb un Barça-Ajax disputat a l’estadi el 27 de maig de 1978. Però sense dubte que la feina més compromesa del seu mandat va ser l’organització de les eleccions a la presidència del club, les primeres després de la Guerra Civil en què tots els socis podrien triar democràticament el seu màxim dirigent. En aquesta comesa va ser especialment pulcre per garantir la neutralitat del club en un procés de tanta importància. Fruit de la seva trajectòria l’any 2013 la Generalitat el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.

L'entitat catalanista d'Òmnium Cultural també ha volgut homenatjar la seva figura: "El recordarem com un ferm defensor de la democràcia i els interessos del país i la llengua i cultura catalana. Descansi en pau"

 El 17 de novembre de 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya al monestir de Montserrat. El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 17 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport a la defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.