Pere Lluís Font, considerat un dels grans humanistes de la cultura catalana contemporània, que l’any passat va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va morir aquest dijous a Sabadell als 91 anys. Filòsof, teòleg i traductor, Font es va convertir en el primer pensador de filosofia que rebia aquest guardó instituït el 1969, un reconeixement “a la seva contribució excepcional en el camp de la filosofia en llengua catalana i a la importància de les seves traduccions dels grans clàssics de la filosofia europea”. En una publicació a les xarxes socials, Òmnium Cultural, l’ha definit com un “filòsof i mestre de filòsofs”, “un dels grans savis humanistes del nostre país, i una de les persones a qui li devem que la filosofia europea parli en català”. A més del premi d’honor de les Lletres Catalanes, Font va rebre en vida les més grans distincions del país, com la Creu de Sant Jordi (2003), el Premi Nacional de Traducció (2022) i va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2005).

Nascut a Pujalt (Pallars Sobirà) en 1934, Font es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i va estudiar teologia a l’Institut Catòlic. Després de set anys a França, va tornar a Catalunya en 1963 “amb la motxilla plena d’idees” i en 1968 va ser un dels professors fundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va ensenyar història de la filosofia moderna i filosofia de la religió durant 36 anys, fins a la seva jubilació en 2004. Va ser el primer director del Departament de Filosofia, entre 1970 i 1975; secretari de la Facultat de Lletres (1975-1980) i vicerector d'Estudis, entre 1986 i 1990, a més de ser un dels fundadors de la reconstituïda Societat Catalana de Filosofia, el 1980, i és membre des de 1982 del Col·legi de Filosofia de Barcelona.

La seva estada a França el va marcar, especialment quan va entrar en contacte amb la tríada de filòsofs considerats els grans clàssics de la modernitat, que formen Montaigne, Descartes i Pascal, tot i que també el va fascinar Kant o Hobbes. Font va traslladar al català els textos d’aquests filòsofs, i entre les seves millors traduccions destaquen el Discurs del mètode de Descartes (1996), la Crítica de la raó pràctica de Kant (2003) i els Pensaments i opuscles de Pascal (2021), per la qual va rebre el Premi Nacional de Traducció el 2022. Paral·lelament, va codirigir des del 1981 l'ambiciosa col·lecció Textos filosòfics (primer a l'Editorial Laia i després a Edicions 62), amb un total de 97 títols publicats, que ha contribuït decisivament a l'ensenyament filosòfic en català de les noves generacions. També va ser autor de més d'un centenar de llibres sobre història de la filosofia moderna (de Montaigne a Kant), pensament català, pensament cristià i filosofia de la religió, una dotzena dels quals signats de forma individual, així com d'una vintena de traduccions, i va coordinar una dotzena de volums col·lectius.

Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, també doctor en filosofia i lleidatà com Font, ha destacat de Font que “durant més de quaranta anys es va dedicar amb passió a llegir, estudiar, traduir i compartir el que havien pensat uns altres. Va ser un mitjancer prodigiós, que va incorporar a la cultura catalana el més rellevant del pensament europeu de la Il·lustració i la modernitat. Algunes de les iniciatives més rellevants i de més impacte per fer que, després de la dictadura, la filosofia tornés a parlar en llengua catalana porten la seva signatura”. Antic ens recorda la reflexió que ens va deixar Lluís Font quan va rebre el premi d’honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música el 2 de juny de l’any passat: “No sé si hi ha individus perfectament bilingües, més aviat pensaria que no, però el que em sembla segur és que no hi ha pobles bilingües. Ja fa quasi mig segle que el famós Manifest d’Els Marges es preguntava si una nació sense Estat és un poble sense llengua. Ara bé, quan des del confort d’un Estat actual se’ns vol dissuadir del seu interès, jo no puc evitar de pensar en el ric que li diu al pobre que els diners no fan la felicitat”.