S'ha mort Josep Manuel Anglada, pioner de l'alpinisme català modern, a 93 anys. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l'ha recordat com un "testimoni de la història de l'alpinisme del segle XX", amb un històric d'ascensions i escalades "excel·lent". "Seves són les primeres vies a grans parets catalanes com la de l'Aeri a Montserrat, o la de les Bagasses, al Congost de Terradets", remarquen. Però és que el seu llegat no es limita a Catalunya: "També va fer història firmant les primeres ascensions a cims verges als Andes o Groenlàndia, o participant, el 1982, a la primera expedició catalana a l'Everest, com a director tècnic. Als Alps també va realitzar grans escalades, destacant sobretot les cares nord de l'Eiger, Esperó Walker i Grandes Jorasses".
Des de la FEEC destaquen que durant els anys 50 i 60 es va convertir en una figura clau de l'escada catalana, obrint vies exigents i introduint un estil més tècnic i compromès. Concretament, el seu nom ha quedat especialment lligat als Alps: el 1964 va protagonitzar una de les fites més importants de l'alpinisme català, la primera ascensió estatal a la cara nord de l'Eiger al costat de Jordi Pons —una de les parets més difícils. Si bé aquella escalada el va situar en l'elit internacional, també és cert que Anglada sempre serà recordat per la cordada que l'any 1974 va aconseguir el primer 8.000 català, arribant al cim de l'Annapurna est. Ho va fer al costat d'Emili Civís i, de nou, de Jordi Pons.
Anglada també va ser pioner en la divulgació i formació, així com en la modernització de l'alpinisme a Catalunya. Va transmetre valors com l'ètica de muntanya, el respecte pel medi i la importància de l'estil en les ascensions, i va escriure llibres i articles que han influït en diverses generacions d'escaladors. La seva trajectòria marcada pel compromís, la tècnica i la passió per la muntanya fan que Anglada sigui considerat una figura clau en la història no només de l'alpinisme català, sinó també europeu, segons la FEEC.
Amb tot, la Generalitat li va atorgar l'any passat el màxim reconeixement nacional amb la Creu de Sant Jordi per la seva aportació cabdal als esports d'alta muntanya tant a Catalunya com a la resta del món. Va ser pioner de l'alpinisme i l'escalada a casa nostra, juntament amb la seva companya, Elisabeth Vergés Costa, i va situar l'alpinisme català arreu del món mitjançant nombroses expedicions a les serralades i els pics més importants del planeta.