La Dra. Jane Goodall, considerada una de les científiques i ecologistes més influents del segle XX, ha mort als 91 anys per causes naturals mentre era a Califòrnia en el marc d’una gira de conferències als Estats Units. L’Institut Jane Goodall ha confirmat la seva mort aquest dimecres, recordant-la com a Missatgera de la Pau de l’ONU i com una veu mundial en la defensa dels animals i la protecció del planeta.
Goodall va revolucionar la primatologia i la manera d’entendre la relació entre humans i animals amb les seves recerques pioneres a la reserva nacional de ximpanzés de Gombe, a Tanzània, on va documentar per primer cop l’ús d’eines, els rituals i les complexitats socials dels ximpanzés. La seva trajectòria científica i activista la va convertir en una figura de referència internacional, admirada tant en els cercles acadèmics com per personalitats del món de la cultura i l’activisme ambiental.
“El més impactant va ser comprovar com s’assemblen a nosaltres”
L’aventura científica de Jane Goodall va començar l’any 1960, quan amb només 26 anys va viatjar a Tanzània per observar de prop els ximpanzés de la reserva nacional de Gombe. El que havia de ser un projecte arriscat i amb pocs recursos es va convertir en un descobriment revolucionari, ja que Goodall va documentar que els primats no sols tenen personalitats pròpies i complexos vincles socials, sinó que també són capaços de fabricar i utilitzar eines, un tret que fins aleshores es considerava exclusivament humà.
Aquelles troballes van canviar per sempre la primatologia i la manera d’entendre la frontera entre humans i animals. Gestos quotidians com abraçar-se, fer petons o donar-se la mà, al costat de comportaments més foscos com la violència organitzada, demostraven la sorprenent proximitat entre ambdues espècies. “El més impactant va ser comprovar com s’assemblen a nosaltres”, recordava ella mateixa en una entrevista el 2020.
Més enllà de la recerca acadèmica, Goodall va esdevenir una veu poderosa a favor del medi ambient i dels drets dels animals. Des de la dècada dels setanta, amb la creació de l’Institut Jane Goodall, va impulsar programes per protegir els hàbitats naturals, combatre el tràfic il·legal i conscienciar sobre la crisi climàtica. Fins i tot en els seus últims anys, va continuar donant conferències arreu del món, col·laborant amb institucions i empreses i alertant sobre els riscos de la desforestació i les pandèmies zoonòtiques. Goodall va inspirar generacions senceres de científiques i científics, i va obrir camí perquè més dones accedissin a carreres científiques. També es va convertir en un referent cultural, fins al punt que l'empresa nord-americana de juguetes Mattel li va dedicar una Barbie commemorativa el 2022 per celebrar el 62è aniversari de la seva arribada a Gombe.
Segons l’Institut que porta el seu nom, “va entrar al bosc per estudiar els ximpanzés i en va sortir per salvar-los”. Avui, el món recorda no només la pionera de la primatologia, sinó també una activista incansable que mai va renunciar a l’esperança d’una relació més respectuosa entre humans i natura.