La missió catalana Hypatia ha revelat el potencial de la sang menstrual com a fertilitzant a Mart, després de l'èxit aconseguit a l'estació de recerca marciana Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah (Estats Units) —amb limitacions d'aigua, alimentació, mobilitat i comunicacions—. En una conferència d'aquest dilluns a la tarda a l'auditori del CosmoCaixa, la tripulació ha compartit els resultats preliminars i les imatges de l'expedició que va tenir lloc el passat febrer.
Un dels àmbits de recerca més rellevants de la missió Hypatia II ha estat el dels factors humans, on hi ha un biaix de gènere sobre com afecta una missió espacial en el cos d'una dona. Les tripulants es van fer una antropometria abans i després de la seva estada a Utah per comprovar els efectes de la missió, amb restriccions en la mobilitat i l'alimentació (sobretot de proteïna) en la composició corporal. El resultat? D'una banda, el pes corporal i la força de les tripulants s'ha mantingut igual durant tota la simulació. D'una altra, la massa muscular sí que sembla que s'ha reduït, tot i que la tripulació va seguir una rutina diària de 30 minuts d'exercicis de força, resistència i cardiovasculars, juntament amb una nutrició adequada per no perdre'n. Cal tenir en compte que, en una missió real, és crucial fer almenys dues hores diàries d'exercici físic per no perdre massa muscular i evitar lesions.
Reutilitzar la sang menstrual
Hypatia II és la primera tripulació de dones astronautes que ha fet servir la copa menstrual en una missió simulada, ja que el projecte reivindica el cicle natural de la dona i rebutja la visió masculinitzada de l'exploració espacial —que planteja la supressió de la menstruació a les astronautes amb mètodes hormonals o l'ús de compreses i tàmpax que produeixen residus no reciclables—. Així doncs, els resultats mostren que la copa menstrual és compatible amb un vestit espacial i que contribueix a l'economia circular de residu zero.
Però la cosa no s'acaba aquí: la recollida de sang menstrual amb l'ús de la copa ha permès fer-la servir per reutilitzar-la com a fertilitzant natural de plantes. Segons els resultats preliminars dels experiments fets en planters de llegum prèviament germinada a l'estació, una dissolució de sang menstrual amb aigua ha mostrat que el planter amb recipient de vidre va produir una quantitat major d'arrels i va despuntar abans que l'altra contrapart no fertilitzada. Ara, l'experiment se seguirà desenvolupant a la Terra per obtenir dades quantificables.
Missió Hypatia III el 2027
D'altra banda, l'associació Hypatia Mars ha anunciat la nova missió Hypatia III l'any 2027, que serà possible gràcies a la Fundació "la Caixa" i que permetrà l'organització d'activitats de divulgació científica sobre l'exploració espacial i els projectes d'Hypatia Mars a diferents centres CaixaForum i CosmoCaixa amb la voluntat de fer arribar al gran públic la recerca, impulsant així les vocacions científiques. L'enginyera aeroespacial Estel Bay, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), serà la nova comandant. De la mateixa manera, la tripulació també comptarà amb les astronautes a la reserva d'Hypatia II: l'enginyera aeroespacial Laura González, cofundadora de l'empresa que desenvolupa programari de simulació de satèl·lits Radian Systems, com a directora general; i la nanotecnòloga Lucía Matamoros, project manager a Barça Vision.
La nova convocatòria per seleccionar sis dones de diferents edats i disciplines s'obre aquest dilluns al web d'Hypatia Mars. Les candidates poden presentar els seus projectes de recerca i divulgació relacionats amb l'exploració espacial, i en particular vinculat al planeta Mart, fins al 31 de maig. La nova tripulació s'anunciarà la tardor del 2025.
Imatge principal: una de les tripulants de l'Hypatia II fa un experiment geològic en el desert de Utah / Hypatia Mars