A les 18.35 de la tarda, hora de Florida, amb 11 minuts de retard, la primera missió tripulada del programa Artemis va començar el viatge de deu dies que ha de tornar la humanitat a la Lluna 54 anys després des de l’Apolo 17en 1972. Amb milions de persones arreu del món contenint la respiració, l'imponent coet SLS (Space Launch System), el més potent mai construït, va iniciar el procés d’ignició dels seus motors i va enlairar-se amb èxit des del Centre Espacial John F. Kennedy de Cap Canaveral. Aproximadament vuit minuts després del llançament, la càpsula Orion (anomenada Integrity) que porta els quatre astronautes de la tripulació a bord, es va separar del nucli del coet i es va situar en l’òrbita terrestre abans de ser impulsada cap a la Lluna per l’etapa superior del coet. Per primera vegada a la història, l’Artemis II porta a la Lluna a una dona (l’especialista de la NASA Christina Koch), a un afroamericà (el pilot Victor Glover) i el primer astronauta que no és nord-americà (l’especialista de l’Agència Espacial Canadenca, Jeremy Hansen), tots ells liderats el comandant Reide Wiseman. Aquesta missió es considera històrica perquè marca el començament d'una nova era en l'exploració lunar i assenta les bases per a la futura presència humana sostinguda a la Lluna, que han de permetre les exploracions a Mart.

Aquesta és la segona missió del programa Artemis, després del vol no tripulat del 2022, i precedeix les pròximes missions, en què els astronautes esperen trepitjar la Lluna el 2028 en la missió Artemis III. La NASA té previst establir-hi una presència permanent amb una base, a més de posar els fonaments per a l’exploració de Mart a principis de la pròxima dècada. Així, la missió Artemis II no alunitzarà sobre la superfície lunar, però els quatre tripulants seran els primers éssers humans que contemplaran la cara més oculta de la Lluna en més de mig segle, dilluns vinent, 6 d’abril, gràcies a la posició del Sol, que il·luminarà el satèl·lit natural. Els astronautes també assoliran el punt més llunyà de l’espai profund on mai ha arribat una persona, a més de 400.000 quilòmetres.

Què passa a partir d'ara?

Segons ha explicat la NASA, els quatre astronautes de la tripulació, tots ells militars excepte Koch, primer orbitaran prop de 24 hores al voltant de la Terra dues vegades per provar els sistemes de suport vital que han de garantir l'habitabilitat en trànsits llargs, abans de decidir abandonen l'òrbita terrestre i continuen el camí cap a la Lluna. La nit del 2 al 3 d'abril començaria l'etapa de la injecció transllunar (TLI), en la que s'encén el motor principal de la nau Orion per sortir de l'òrbita terrestre i llançar-se cap a la Lluna, recorrent més de 370.000 quilòmetres. Del 3 al 5 d'abril es viatja cap a la Lluna de manera autònoma. En el sisè dia de la missió, el 5 d'abril, Orion passa a 10.447 quilòmetres d'altitud sobre la cara oculta de la lluna. La tripulació observarà durant tres hores aquesta zona del satèl·lit per primera vegada en més de 55 anys (aquesta fita només s'ha assolit una vegada en tota la història, durant la missió Apolo 8 en desembre de 1968). Entre el 5 i el 6 d'abril, la gravetat del sistema Terra-Lluna retornarà la nau Orion sense propulsió addicional, en una trajectòria en forma de 8. Del 6 al 10 d'abril es produiria el viatge de retorn a la Terra, que duraria quatre dies, amb avaluacions contínues de la nau. L'11 d'abril, abans de la reentrada a l'atmosfera, Orion se separarà del mòdul de servei europeu. La reentrada atmosfèrica consisteix en un ingrés hipersònic (30 vegades la velocitat del so) i la nau Orion, gràcies als escuts tèrmics, s'enfrontarà a temperatures extremes de 2.200 °C en la superfície exterior. El mateix 11 d'abril, Orion ameritzarà a l’oceà Pacífic, completant la missió de deu dies.

Tensió abans de l'enlairament

Tot això si no hi ha imprevistos, perquè aquest és un imponderable que sempre està present. De fet, hores abans de l'enlairament, es van viure moments de tensió per dos problemes que haurien pogut avortar la missió. El primer, un contratemps amb el sistema de comunicacions, que hauria pogut posar en risc a la població en el cas que s'hagués hagut d'avortar la missió. I el segon, un sensor que mostrava una bateria del Sistema d'Avortament de Llançament (LAS) que estava més calenta del que havia de ser normal. La NASA, però, en cap moment va interrompre el compte regressiu per l'enlairament, que finalment es va completar sota unes condicions meteorològiques excel·lents.

Dos problemes tècnics menors a l'espai

Un cop ja completat l'enlairament i amb la nau Orion a l'espai, la NASA va informar d'altres incidents tècnics, però de caràcter menor. L’administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha explicat en roda de premsa que es va perdre la comunicació amb la nau durant un breu període de temps en l’enlairament. Es desconeixen les raons d'aquesta pèrdua temporal, però va ser solucionada ràpidament i la comunicació amb els tripulants es va restablir. Durant les primeres hores en òrbita, també es va activar una advertència en el sistema de l'inodor dels tripulants, que és la primera vegada que s'incorpora en una missió cap a l'espai profund. En les missions Apol·lo dels anys 60 i 70, els astronautes no tenien bany a bord i havien de fer servir bosses per gestionar els residus durant el viatge a la Lluna. Amb el programa Artemis, això canvia. La càpsula Orion incorpora un sistema específic, anomenat Sistema Universal de Gestió de Residus, pensat per fer aquesta funció més còmoda i pràctica. Es tracta d’un vàter adaptat a les condicions de l’espai, situat al terra de la nau, al costat de l’escotilla d’accés. 

Més enllà d'aquests problemes menors, la missió continua el seu viatge a la Lluna segons la planificació, un cop completades amb èxits les etapes crítiques: separació exitosa de l'etapa central del coet SLS, desplegament correcte dels panels solars i estabilització en òrbita terrestre inicial.