Nou anys després que es destapés el frau del Palau de la Música, el cas de corrupció que va saccejar l'opinió pública, la burgesia catalana i el món polític, arriba el judici. 

24 hores abans que comencin 4 mesos de vistes, els advocats de Jordi Montull, mà dreta de l'ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, ultimes un acord per rebaixar la pena a la seva filla, que afronta 26 anys de presó, a canvi de confessar la seva implicació en l'espoliació i donar informació sobre el suposat desviament de fons a CDC. La intenció és lliurar l'ex directora financera del Palau d'una pena alta ja que ella no es podrà beneficiar d'una rebaixa per edat o salut, com sí que pot passar amb el seu pare i Millet.

Segons han revelat fonts pròximes a les negociacions, que estan en marxa des de fa dies, la defensa de Jordi Montull i de la seva filla Gemma, exdirectora financera del Palau, ha ofert aquest acord a la Fiscalia, que en cas produir-se podria acabar rebaixant la seva petició de pena en les conclusions definitives del judici, que s'inicia aquest dimecres amb el tràmit de qüestions prèvies.

Jordi Montull, que igual que Millet ha negat sempre qualsevol relació de CDC amb el presumpte pagament de comissions a través del Palau, busca amb la seva oferta atenuar una eventual condemna de presó de la seva filla, que no és previsible que arribi a gaudir dels beneficis penitenciaris dels quals el seu pare i el mateix Millet podrien ser mereixedors per l'avançada edat i el precari estat de salut.

La Fiscalia no nega l'acord tot i que no afirma tampoc que ja estigui tancat: "És una possibilitat, com en tots els judicis". Tot i això, si arribés a bon port l'acord, el fiscal podria rebaixar fins a 3 anys de presó -dos d'ells substituïbles per multa- la seva petició de condemna de Gemma Montull mitjançant l'aplicació de circumstàncies atenuants, previsiblement una d'elles la de confessió. L'objectiu de la defensa dels Montull seria implicar en aquest possible pacte, que no encara no està tancat, la resta d'acusacions particulars i populars, per assegurar-se així que el tribunal no pugui imposar a l'exdirectora financera una pena superior a l'acordada.

Reunió amb les cinc acusacions personades

De fet, segons apunten les mateixes fonts, representants de les cinc acusacions personades en la causa es van trobar en una reunió la setmana passada en la qual van explorar les possibilitats d'aquest acord proposat pels Montull.

Aquest acord entre totes les acusacions es presenta dur, tenint en compte que una d'elles és la del Palau de la Música, que demana 81 anys de presó per a Millet, Montull i la filla d'aquest, sense exigir a CDC cap responsabilitat pels suposats 6,6 milions d'euros en comissions de la constructora Ferrovial que el jutge creu que es va embutxacar la formació a través de l'entitat cultural.

Una altra de les acusacions que podrien suposar un escull per a un pacte amb els Montull és la del Consorci del Palau de la Música, entitat que vehicula els fons públics dels quals es nodreix l'entitat cultural i de la qual formen part la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona.

L'acord, en cas de tirar endavant, es materialitzaria en una rebaixa de petició de penes en el tràmit de conclusions definitives, al final del judici, previst per a finals de juny, un cop la sala hagi tingut ocasió d'escoltar la declaració dels acusats, que començarà el 8 de març amb l'esperat interrogatori de Millet i els Montull, així com els testimonis i pèrits del cas.

Fonts coneixedores de la negociació assenyalen que en cap cas està previst que acusacions i defenses pactin acords de conformitat, ni tan sols parcials, que evitin la celebració del judici.

Cas Palau

Es calcula que els màxims responsables del Palau de la Música, que van sortir indemnes de la primera peça del cas, el judici del cas Hotel del Palau, es van quedar 30 milions d'euros del Palau i que Convergència Democràtica hauria cobrat suposadament 6,6 milions en comissions de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Després de nou anys d'investigació judicial, encara hi ha diners que no se sap on van anar a parar i la xifra del frau és aproximada. 

El judici comença aquest dimecres, 1 de març, però els acusats no començaran a declarar fins al 8 de març, una setmana després. Els dos exmàxims responsables del Palau de la Música demanaran aquest dimecres, durant les qüestions prèvies, no haver d'assistir a totes les sessions del judici. També és la intenció que ho facin els empresaris processats. Millet, per motius de salut, segons va explicar en una entrevista a El Nacional. I els empresaris, per motius laborals.

Les penes i els acusats

El fiscal demana per a Millet i Montull una pena de 27 anys i mig de presó per a cadascun. L'acusació popular, la FAVB, demana 37 anys de presó per a Millet i 25 per a Montull. Per a Gemma Montull, sol·liciten 26 anys de presó. 

El Ministeri Públic sol·licita 7 anys i mig de presó per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, i 4 anys de presó per a dos directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.

Entre els processats hi ha l'exdirectora general del Palau Rosa Garicano; els empresaris Miguel Jiménez Salinas, Juan Manuel Parra, Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz, Juan Antonio Menchén i Ramon Marc Martí; els advocats Raimon Bergós Civit i Santiago Llopart, i l'assesor fiscal Edmundo Quintana.

L'antiga Convergència també s'asseurà al banc dels acusats com a responsable civil a títol lucratiu. Se li atribueix el cobrament de 6,6 milions d'euros per “comissions il·lícites”. 

Les xifres del judici

El sumari té 65 capses amb 102 volums. Són un total de 60.784 folis a més de la documentació de les peces separades de situació.

Hi ha 38 parts processals: 16 acusats, 2 acusacions públiques, 4 acusacions particulars i/o populars, 5 responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries.

En total hi haurà 30 togues durant el judici: 24 lletrats de la defensa, 4 acusacions populars i particulars i 2 acusacions públiques.

El calendari

El judici comença aquest 1 de març i està previst que s'acabi el 27 de juny. Hi haurà 55 sessions de 9'30h a 15h. Les sessions no seran contínues. S'ha deixat algun dia sencer enmig, perquè alguns advocats tenien tràmits judicials d'altres casos. 

El primer dia, durant les qüestions prèvies, caldrà resoldre si els acusats hauran d'estar a totes les sessions del judici. Hi ha empresaris imputats que han demanat no ser-hi. L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, s'ensuma però que s'hauran d'estar tot el judici a la sala: "El nas em diu que s'hauran de quedar tots", ha dit en declaracions a El Nacional. L'advocat de l'acusació particular, Àlex Solà, ha recordat, però, que assistir a les sessions "no és un castic, és un dret".

Fèlix Millet i Jordi Montull declararan el 8 de març.

Consulta aquí tot el calendari.

La investigació

L'any 2002 un anònim a Hisenda va alertar del desviament de fons públics de la Fundació del Palau de la Música a usos privats. Va quedar en un calaix i no va ser fins al 2009 que la Fiscalia Anticorrupció va presentar una querella.

A finals de juliol del 2009, va saltar el cas amb els escorcolls al Palau de la Música. Van sortir 13 caixes de documentació i Fèlix Millet amagat sota un paraigua. Es va parlar d'un presumpte frau de més de 2 milions d'euros durant els anys 2003 i 2004. Millet va dimitir, i passat l'estiu, el 16 de setembre, va confessar. Ho va fer amb una carta a La Vanguardia, on va admetre el desviament de fons als seus comptes i patrimoni personal. La confessió de Millet va fer pujar el frau fins als 3,3 milions d'euros. Va explicar que amb els diners del Palau va fer reformes a casa seva, pagava viatges turístics a destins com les Maldives i Dubai i exposava una doble comptabilitat en negre amb la qual pagava alguns dels artistes del Palau de la Música.

A mesura que avançava la investigació es van anar coneixent més detalls. Com el fet que Fèlix Millet va pagar tot el casament de la seva filla, que va fer al mateix Palau, amb diners de la Fundació i que, a sobre, li va fer pagar la meitat de la despesa al consogre.

En paral·lel, sis dies després dels escorcolls, Jordi Montull va ordenar a un dels seus treballadors, emportar-se documentació que encara quedava al seu despatx. Les càmeres de seguretat de l'edifici van enregistrar els moviments del treballador. Durant el mes d'agost, la nova direcció del Palau va trobar noves irregularitats que implicaven els exresponsables. Mentrestant el jutge ni imputava ni citava a declarar Millet i Montull, tot i que la Fiscalia insistia.

No va ser fins a la tardor, el 9 d'octubre, que es va aixecar el secret de sumari, destapant un frau de 25 milions d'euros, i fins al dia 19, que Millet i Montull van declarar al jutjat. El jutge, Júli Solaz, no va aplicar mesures cautelars. El que va provocar un fet insòlit. Una roda de premsa de la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, anunciant el recurs a la decisió judicial. Compte va comparèixer amb els fiscals anticorrupció. Entre ells, Emílio Sánchez Ullez, que investigava des del principi a partir de l'anònim i que a partir d'aquest dimecres dirigirà l'acusació del Ministeri Públic en el judici.

No va ser fins al 9 de juliol del 2012, que el jutge va ordenar els escorcolls a les cases que Millet i Montull tenen a l'Ametlla del Vallès i Teià, respectivament. La policia i la comitiva judicial encapçalada pel fiscal es va endur 43.000 euros que tenia Fèlix Millet a casa i diverses obres d'art.

El cas Palau ha estat tres anys encallat. El 2013 es va tancar la instrucció però no es va poder enviar a l'Audiència de Barcelona per obrir el judici oral perquè no es localitzaven els responsables de les empreses implicades i perquè la FAVB, l'acusació popular, havia demanat un canvi en el procediment seguit fins ara. El juliol del 2016 el jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona va sortir de l'atzucac i va remetre tot el sumari a l'Audiència, on s'encetarà la part final d'un cas que fa 9 anys que dorm a la Ciutat de la Justícia.

Els fiscals van concloure que Millet i Montull es van apoderar de 30 milions del Palau i que el partit nacionalista va cobrar 6,6 milions en comissions de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Des de llavors, diferents estratègies processals de les parts havien endarrerit la fi de la instrucció.