Catalunya necessita metges, però l'elevadíssima nota de tall a les universitats catalanes ha obligat a fitxar professionals que es formen en centres aliens. I la conseqüència és clara: el 25,7% dels metges col·legiats a Catalunya han nascut a l'estranger, segons dades de l'any 2023 del Col·legi de Metges de Catalunya. Concretament, dels 49.995 metges inscrits, hi ha un 55,3% que ha nascut al territori, un 18,8% a la resta de l'Estat i un 25,7% a l'estranger, segons ha pogut saber l'ACN. D'entre les mesures que proposa el sector per garantir el relleu generacional davant les jubilacions dels baby boomers hi ha reduir al màxim la burocràcia, agilitzar els tràmits de convalidació de títols d'extracomunitaris i, a llarg termini, augmentar places a la carrera de medicina. "Si el metge amb formació extracomunitària compleix els requisits perquè se li reconegui el títol d'especialista, hauríem de poder ser més àgils perquè el puguin tenir", diu la secretària del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Sònia Miravet.
Del 25,7% de metges, la majoria són extracomunitaris, ja que a la demarcació de Barcelona, on estan registrats 8 de cada 10 facultatius, un 27% de tots els col·legiats en actiu van fer el grau a països de fora de la UE, segons dades del COMB.
Una plantilla envellida
Segons el Col·legi, al llarg del 2025 es jubilaran 1.239 metges a la demarcació de Barcelona dels aproximadament 24.000 actius actualment. A finals dels anys 70 es van ampliar les places universitàries de medicina en arribar-hi les generacions del baby-boom i el fet que ara estiguin arribant al final de la vida laboral, provoca que entre el 2023 i el 2026, una sisena part del total dels metges col·legiats en actiu es jubilin –prop d'un miler per any– i el sistema arrossegui una manca d'efectius des de fa temps. A partir del 2027, els qui acaben la vida laboral s'estabilitzaran en una proporció més baixa, uns 600.
L'envelliment de les plantilles al conjunt de Catalunya es confirma amb el fet que un de cada cinc col·legiats té entre 60 i 69 anys, uns 10.000 –no necessàriament tots en actiu–. I aquest grup d'edat és més nombrós que els metges que estan a la quarantena o la cinquantena. La tendència, però, apunta a canvi, ja que els de la trentena són més d'11.000, així que són el grup amb més integrants.
Un problema que fa anys que s'arrossega
La secretària del Col·legi de Metges de Barcelona, Sònia Miravet, assenyala davant el mitjà citat que les institucions haurien d'haver previst la situació i haurien d'haver actuat en conseqüència per tal de mitigar l'impacte del pic de les jubilacions. Segons ella, es podrien haver augmentat les places de MIR, o fins i tot les de grau fa anys. També creu que el sistema es podria haver anat organitzant "de forma diferent" per descarregar de feina burocràtica als professionals que atenen els pacients. En aquest sentit, recorda que "un 30 o 40% de les accions" dels metges de família a les consultes són tràmits que podria fer un altre professional.
Els perfils més buscats: anestesiòlegs, geriatres i metges de família
Miravet explica que les jubilacions d'aquests últims anys són sobretot d'especialistes. A parer seu, falten en especial "anestesiòlegs, geriatres i metges de família", a banda de psiquiatres i cardiòlegs, uns perfils que van de bracet amb el canvi demogràfic que està experimentant el país. "La població està més envellida, amb patologies més cròniques i complexes", reflexiona, afegint que es necessitaran més geriatres i metges de família, i alhora menys pediatres si la natalitat continua baixant", explica. La secretària apunta també que la falta d'especialistes és pitjor quan més ens allunyem de l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè els hospitals comarcals fan un esforç extra i els costa molt més captar el talent", expressa, recordant que la majoria prefereix treballar en grans hospitals.
Només un de cada quatre alumnes catalans que volen fer Medicina té plaça
Una solució per atendre la demanda de perfils seria augmentar el nombre de places universitàries i així poder substituir totes les jubilacions amb professionals que han cursat els estudis en centres catalans, però Miravet recorda que per formar un metge calen "uns deu anys", així que no podria resoldre la situació a curt termini. Amb tot, afegeix que fer-ho "no és senzill perquè s'han de moure moltes altres peces", com ara on es fan les pràctiques, tenir els tutors necessaris i "afinar molt" quines són les especialitats que precisen un augment de les places de MIR.
Segons el departament d'Universitats, aproximadament cada any només una de cada quatre persones que surten de la selectivitat havent sol·licitat fer medicina en primera preferència té plaça. En l'última dècada, les places a les set universitats públiques que ofereixen la carrera han pujat de 964 a 1.218, un 26%. El nombre d'interessats, però, també ha augmentat de manera significativa (un 21%), des del 3.987 l'any 2015-16 fins als 4.849 en l'últim curs.
Dels metges formats a Catalunya, la gran majoria es queden a treballar aquí. El 2024 només van marxar 133 dels gairebé 25.000 col·legiats actius que tenen –l'any 2023 en van ser 120–, i la meitat eren estrangers que estaven treballant a la demarcació. Només 40 dels que marxen són catalans, així que la creença de la fuga de talents, per Miravet, és "un mantra" que no s'ajusta a la realitat.