Mestres, professors i personal d'atenció educativa especial de tot Catalunya, de la pública i la concertada, aniran de nou a la vaga aquest dimecres 11 de febrer perquè el Departament d'Educació atengui les seves demandes, que inclouen un increment salarial per compensar la "pèrdua de més d'un 20% del poder adquisitiu" amb les retallades durant la crisi. Una aturada convocada pels principals sindicats educatius que inclou manifestacions descentralitzades arreu del país —Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa—, tancades en centres i talls de diverses carreteres. Els serveis mínims a infantil, primària i secundària seran d'un docent per cada tres aules.
La vaga inclou cinc manifestacions al matí: a Barcelona —una marxa que anirà dels Jardinets de Gràcia fins a la seu del Departament d'Educació a la Via Augusta—, a Girona (pont del Dimoni), a Lleida (plaça Ricard Vinyes), a Tarragona (plaça Imperial Tarraco) i a Tortosa (plaça Barcelona). També es preveuen tancades dels docents, que es faran a l'Escola Consol Ferrer d'Amposta, a l'Institut Escola Temple de Tortosa, a l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, a l'Escola Minerva de Lleida o a l’Institut Salvador Vila-seca de Reus. A més, a primera hora del dia, abans de les manifestacions, hi haurà diferents talls de carretera i marxes lentes: a la C-32 a l'altura del Mataró Parc, a les principals vies de Lleida i a l'A2 a l'altura de Tàrrega o a la ronda litoral de Barcelona. Els sindicats esperen que la vaga tingui una participació "massiva" i sigui un "èxit".
Aquesta nova jornada de vaga se suma a la successió de protestes en uns mesos turbulents a l'educació catalana per unes reivindicacions que venen de lluny, després de les mobilitzacions del 15 de novembre i el 24 de gener i amb el recent anunci d'una nova setmana de vagues del 16 al 20 de març. Els sindicats involucrats —USTEC-STEs IAC, Professors de Secundària, CCOO, UGT i CGT i USOC— denuncien que el sistema educatiu català pateix "infrafinançament crònic", per la qual cosa demanen una millora de les seves condicions laborals i salarials —assenyalen que Catalunya és la comunitat amb pitjor el sou base—, reduir les ràtios d'alumnes per docent, augmentar les plantilles i reduir la burocràcia que requereix el Departament d'Educació.
A més de l'increment salarial, que és la seva "línia vermella", les vagues també inclouen la reivindicació de reduir les ràtios d'alumnes per docent i ampliar les plantilles amb més personal per permetre una atenció més dedicada i personalitzada. És una demanda reiterada, donat que la realitat educativa catalana afronta el repte d'una matrícula viva molt alta —alumnes que arriben amb el curs ja començat, especialment a secundària— que aboca a aules que voregen els 30 alumnes per docent a l'àrea metropolitana, a la qual cosa se suma la necessitat de dotar amb prou recursos l'escola inclusiva per atendre la diversitat creixent d'alumnes amb necessitats especials com ara dèficits d'atenció o aprendre català des de zero.
Així mateix, els docents reclamen reduir el que consideren una sobrecàrrega de feina i de burocràcia que els impossibilita dedicar els esforços que caldria a l'ensenyament, una altra demanda reiterada i de la qual el Departament n'és conscient. Inclouen també en la reivindicació la petició de currículums "que donin resposta a les necessitats formatives de l'alumnat", retornar les hores "retallades" en ciències, filosofia i literatures i "més democràcia als centres" davant del poder que tenen les direccions per establir la línia educativa i elegir el personal docent, segons detallen els portaveus sindicals.
Serveis mínims d'un docent per cada tres aules
Els serveis mínims fixats pel Departament d’Empresa i Treball el dia d'abans inclouen una persona de l’equip directiu per centre, un docent per cada tres aules a infantil, primària i secundària, el 50% de la plantilla als centres d'educació especial, el 33% del personal a les llars d’infants, i el 50% del personal de menjador, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials (vetlladores). Des del sindicat USTEC denuncien que aquest requisit és "abusiu" i respon "a la voluntat de limitar i buidar de contingut el dret fonamental de vaga". "En molts centres, especialment en centres petits i escoles rurals, aquests mínims poden arribar a desactivar completament la mobilització", lamenten.
Educació té "llesta" una proposta de millora del complement específic
Els sindicats educatius denuncien "menyspreu" per part del Departament que ara dirigeix Esther Niubó i afirmen que no se'ls ha plantejat cap proposta concreta en el marc de les negociacions que mantenen. Consideren que no s'està complint el calendari de negociacions pactat amb la conselleria i que se'ls està menystenint. Asseguren que, tot i tenir el "compromís" de la conselleria de tenir una proposta per escrit sobre la petició d'increment salarial, aquesta encara no ha arribat. Per la qual cosa parlen de "presa de pèl" i de "manca de seriositat absoluta".
Des d'Educació sostenen que tenen "llesta" una proposta de millora del complement específic que permetria apujar el sou dels docents i del personal d'atenció educativa, segons detallen fonts de la conselleria aquest dimarts a l'ACN. Asseveren també que el Departament es manté "assegut" a la taula de negociació i amb voluntat d'arribar a acords. Tanmateix, la proposta que treballa la conselleria, i de la qual no ha ofert detalls, està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, un escull en el qual el Govern de Salvador Illa treballa apel·lant a Esquerra Republicana i els Comuns. El Departament d'Educació ha treballat aquesta proposta, que defensa com "un punt de partida", i espera començar a debatre-la a la Mesa Sectorial.