La Comissió d'Experts sobre la Mesquita-Catedral de Còrdova, constituïda a instàncies de l'Ajuntament de la capital cordovesa el juny de 2017, a fi de dotar el Consistori d'arguments perquè el monument torni a ser de titularitat pública, ha establert que l'Església Catòlica no és propietària de la mesquita de Còrdova, malgrat que procedís el 2006 a la seva immatriculació, ja que la mateixa "no té validesa jurídica".

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe emès per l'esmentada Comissió d'Experts, presidida per l'exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, i que han presentat aquest dissabte l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Isabel Ambrosio, el propi Mayor Saragossa i la resta de membres de la comissió, els que han destacat al document que "l'anàlisi històrica" que han realitzat "demostra que l'Església Catòlica no té, ni pot tenir, cap títol de propietat sobre la Mesquita-Catedral de Còrdova."

Davant d'això, la Comissió d'Experts sobre la Mesquita assegura que l'Ajuntament "té legitimitat per actuar en contra de la immatriculació, en compliment del seu deure institucional de defensa d'un bé públic en l'àmbit del municipi", i per això li proposa que obtingui suports parlamentaris per recórrer al Tribunal Constitucional (TC), "amb l'objectiu final d'anul·lar la inscripció de la 'Santa Església Catedral' de Còrdova a nom de l'Església Catòlica i defensar la propietat pública de la Mesquita-Catedral".

Això està justificat ja que, partint de la documentació històrica conservada, els experts subratllen, no només que l'Església no pot demostrar la propietat del monument, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, sinó que "hi ha nombrosos indicis que mostren que no es va produir la donació" de la Mesquita a l'Església Catòlica, tal com aquesta al·lega, per part de Ferran III després de conquerir la ciutat en 1236, amb la qual cosa el monument sempre ha estat propietat de l'Estat.

En conseqüència, davant de la pregunta de si el Consistori promourà la presentació del referit recurs davant del Constitucional, l'alcaldessa ha indicat que ara, una vegada que té l'informe, en donarà trasllat al govern espanyol i a l'andalús, a més a més de publicar-ho al web de l'Ajuntament. A partir d'ara, l'Ajuntament es dedicarà a "valorar-lo, estudiar-lo i desenvolupar les actuacions que van en la línia que li corresponen en el seu àmbit de competències".

Entén l'alcaldessa que l'informe "dóna més arguments" per poder "recuperar el domini públic de la Mesquita-Catedral", ja que ofereix "més esperança i capacitat" per "poder revertir una situació", la de la immatriculació de la Mesquita-Catedral per l'Església el 2006, "amb la qual la ciutat de Còrdova no se sent còmoda". Ambrosio avança que la decisió que adopti el Consistori no estarà marcada en el temps per les pròximes eleccions municipals.

L'alcaldessa ha donat les gràcies, pel seu esforç "desinteressat", als autors de l'informe: Mayor Zaragoza, l'especialista en Història Medieval del Departament d'Història, Geografia i Antropologia de la Universitat de Huelva, Alejandro García, i el doctor en Filosofia i Lletres i historiador medieval de la Universitat de Còrdova, Juan Bautista Carpio, encara que "gran part del treball jurídic", segons ha precisat Mayor Zaragoza, ha estat de la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que va formar part de la comissió, en la seva condició de catedràtica de Dret Constitucional, fins a la seva incorporació a l'Executiu.

Incompleix els requisits

La feina d'aquests experts s'ha substanciat en un informe de 20 pàgines en el qual es relata com el Bisbat de Còrdova "va immatricular al seu nom la 'Santa Església Catedral' de Còrdova el febrer de 2006, gràcies a la modificació realitzada el setembre de 1998 de l'article 206 de la Llei Hipotecària, que recuperava la consideració de fedataris públics que els bisbes havien tingut en la Llei Hipotecària franquista (1944)".

En conseqüència, els experts consideren "injusta la situació actual, a més a més de lesiva per als interessos de la ciutadania, en especial de la cordovesa", i això per diversos motius, com que "en la referida immatriculació falten els tres requisits bàsics exigibles a qualsevol registre d'un bé: prova de la propietat, descripció del bé i certificació que es troba lliure de càrregues."

"En aquest cas, prossegueix l'informe, ni l'Església Catòlica pot provar-ne la propietat, ni procedeix ni tan sols a la descripció i delimitació d'un bé que s'inscriu amb el nom imprecís de 'Santa Església Catedral', que no es correspon amb la denominació oficial de 'Mezquita-Catedral de Còrdova', amb el que no queda clar ni si més no quin és el bé exacte afectat per aquesta immatriculació".

A més a més, "el reconeixement de l'autoritat eclesiàstica catòlica com a fedatari públic trenca igualment el principi d'igualtat de tots els espanyols i de totes les confessions religioses davant de la Llei. La reforma d'una llei no pot tenir una validesa jurídica superior a la d'un principi constitucional bàsic".

D'altra banda, "en tractar-se la Mesquita-Catedral d'un bé públic, que no està en el tràfic del comerç, no és possible que l'Església Catòlica apel·li al mecanisme d'usucapió, ja que la possessió pacífica i continuada no és suficient en aquest cas per demostrar-ne la propietat".

Tampoc no és de l'Ajuntament

Davant de tot això, els experts opinen que l'actuació de l'Ajuntament "per solucionar el conflicte plantejat per la immatriculació" de la Mesquita hauria d'incloure diverses actuacions, partint de la base que "l'Ajuntament té legitimitat per actuar en contra de la immatriculació, en compliment del seu deure institucional de defensa d'un bé públic en l'àmbit del municipi" i considerant que "s'han lesionat els interessos generals" dels cordovesos.

Tanmateix, consideren els experts que l'Ajuntament "no ha de pretendre el registre del bé com a propietat municipal, ja que, igual com passa amb l'Església Catòlica, tampoc la institució municipal té possibilitats de demostrar l'esmentada propietat", encara que, "entre els mecanismes jurídics dels quals disposa l'Ajuntament", si que pot promoure l'esmentat recurs davant del Constitucional.

"Només en cas de no prosperar aquesta via --prossegueix l'informe--, l'Ajuntament podria intentar fer ús dels tribunals ordinaris, en un procediment més complex, ja que la institució municipal no ha de reclamar la propietat del bé", però partint de la base que "l'Església Catòlica no és propietària del conjunt de la Mesquita-Catedral, ni té títol vàlid de propietat, per la qual cosa la immatriculació al seu nom no va haver de produir-se i no té validesa jurídica".

Tanmateix, per als experts "és un fet igualment provat que l'Església Catòlica, encara que no és propietària del bé, ha vingut celebrant cultes en la Mesquita-Catedral des de la conquesta castellana de 1236, i no és objectiu d'aquesta comissió plantejar cap canvi en aquest aspecte".

Aposta per un patronat

Finalment, respecte a la gestió de la Mesquita-Catedral, l'informe proposa que correspongui a un patronat, liderat per la Junta d'Andalusia, i amb participació de l'Ajuntament, el Capítol de la Catedral de Còrdova i universitats i entitats culturals i de gestió del patrimoni.

A més d'ocupar-se de la "gestió integral del monument", el patronat s'encarregaria de "promocionar i coordinar les accions de conservació, investigació o difusió" de la Mesquita, podent ser el patronat "un model adequat per obrir el monument a les noves tendències d'impuls al patrocini cultural, i al mecenatge i
micromecenatge".