Impedir l’entrada de menors d’edat a esdeveniments on s’exerceixi violència contra els animals, com ara les corrides de braus. Aquest és el propòsit de la reforma de llei de protecció a la infància davant la violència (Lopivi) que preparar el Ministeri de Joventut i Infància, que preveu que no es permeti ni la participació ni l’assistència de menors en activitats, esdeveniments o espectacles en què s’exerceixi violència contra els animals. Amb aquestes mesures, el ministeri vol complir la recomanació que va fer el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU a Espanya l’any 2018, en què reclamava “prohibir l’assistència de menors de 18 anys”, amb la finalitat de “prevenir els efectes nocius de les corrides de braus en els infants”. Recentment, el govern espanyol va comunicar a aquest ens de Nacions Unides que recolliria la seva petició. Fins ara, els menors de 16 anys acompanyats podien assistir a espectacles com les corrides de toros.
El text fonamentador de la reforma de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència (LOPIVI) dibuixa, amb traços de clara urgència, un panorama inquietant sobre l'impacte que les activitats violentes tenen en el desenvolupament dels més joves. Es remarca, d'una manera especial, com la presència de la violència en qualsevol dels seus àmbits suposa una amenaça latent i directa contra la vida i el benestar integral dels infants i adolescents.
Aprofundint en aquesta anàlisi, el document dedica una atenció particular als danys psicològics, sovint més invisibles però igualment devastadors. S'adverteix que una exposició primerenca i reiterada a conductes violentes pot provocar un fenomen progressiu en els menors davant el patiment aliè. Pel que fa a l'estat actual de la reforma, la ministra Sira Rego ha reiterat en diverses intervencions que el projecte de llei es troba en la seva fase final. Segons les seves explicacions, el cos principal de la llei estaria "llest", a l'espera només de les darreres consideracions i aportacions tècniques que ha de facilitar el Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Un cop completat aquest tràmit, el text estarà en condicions de ser elevat al Consell de Ministres per a la seva aprovació definitiva.
Una reforma de caràcter transversal
L'ampliació de la Llei d'Infància no es limita a una sola esfera, sinó que busca teixir una xarxa de protecció més densa i amb abast transversal. Un dels canvis de gran importància que es proposa afecta a l'àmbit dels delictes sexuals comesos contra menors. La reforma planteja una extensió substancial del termini de prescripció d'aquests crims, ampliant-lo en una dècada. Amb aquesta modificació, el còmput del termini, que actualment comença quan la víctima arriba als 35, no s'iniciarà fins que aquesta en compleixi 45. Aquesta mesura reconeix la complexitat i el trauma prolongat que suposen aquests delictes, oferint un marge més ampli perquè les víctimes puguin trobar la força o les eines necessàries per interposar la denúncia.
L'objectiu central de tota aquesta revisió legislativa es consolida en dos pilars fonamentals: reforçar de manera decisiva els mecanismes de prevenció de tota mena de violències contra la infància i, alhora, garantir un acompanyament i una reparació efectius i sensibles per als menors que les hagin patit. Es tracta, en definitiva, de construir un sistema que no només actuï a posteriori, sinó que anticipi i bloquegi les agressions, i que, quan aquestes es produeixin, ofereixi un camí de recuperació centrat en les necessitats reals de l'infant.
Dins d'aquest marc global, destaquen altres innovacions significatives. Es consagra, per exemple, el dret inalienable dels menors a ser acompanyats en tots els processos judicials que els afectin, eliminant l'edat límit que ara mateix estableix aquest dret a partir dels dotze anys. Això significa reconèixer la veu de l'infant com a rellevant independentment de la seva edat, atorgant-li un paper actiu i respectat en aquells assumptes que determinen la seva vida.
La violència de gènere i els delictes sexuals
Paral·lelament, la reforma incorpora una llista de delictes que impediran exercir professions o activitats amb contacte habitual amb menors. En aquesta llista s'inclou, de manera explícita, la violència de gènere, un pas que vincula la protecció de les víctimes directes amb la prevenció de riscos envers els fills i filles que poden estar en l'entorn de l'agressor, i que busca evitar que persones condemnades per aquests fets puguin tenir cura o autoritat sobre menors.
Finalment, el projecte legal introdueix una figura pionera a escala estatal: el reconeixement de la violència institucional. Tal com ha explicat el ministre Rego, aquesta incorporació suposa un canvi de paradigma, ja que obliga a identificar, investigar i reparar qualsevol acció, omissió, retard o pràctica per part de les administracions públiques o els seus agents que comprometi la protecció dels menors d'edat. És un mecanisme de rendició de comptes que posa el focus en les responsabilitats de les mateixes institucions i que busca evitar que, per acció o inacció, es puguin perpetuar o agreujar les situacions de vulnerabilitat dels infants i adolescents.