El Teatre Campoamor d'Oviedo ha estat un any més l'escenari dels Premis Princesa d'Astúries, que aquest 2025 han premiat l'escriptor barcelonès Eduardo Mendoza, el filòsof coreà-alemany supervendes Byung-Chul Han, la llegenda del tenis Serena Williams o l'economista italià i expresident del Banc Central Europeu Mario Draghi. En els seus discursos, Mendoza s'ha reivindicat com un "proveïdor de felicitat" amb els seus llibres i ha celebrat Barcelona i les seves contradiccions malgrat tot; Han ha sacsejat la sala amb un al·legat contra l'autoesclavitud moderna en el treball i a través de la tecnologia; i Draghi ha marcat el camí a una Europa federal.

L'escriptor barcelonès Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025, ha assegurat després de rebre aquest guardó que el "millor elogi" que ha rebut en la seva vida és el de ser un "proveïdor de felicitat" amb els seus llibres, i li agradaria que això "fos cert, encara que sigui en dosis homeopàtiques". "Si alguna felicitat he donat als meus lectors, ells me l'han tornada amb escreix amb la seva lleialtat, la seva complicitat i el seu afecte", ha manifestat en el seu discurs.

L'autor de Sin noticias de Gurb, La ciudad de los prodigios o La verdad sobre el caso Savolta ha afirmat que el premi ha estat per a ell "una sorpresa, un honor, una alegria i també un incentiu", perquè, segons ha dit, si no es mira al mirall, encara es considera "una jove promesa de la narrativa espanyola".

Mendoza ha manifestat que la seva obra és una suma de "molts factors", entre els quals "la sort" de néixer i criar-se envoltat de llibres i de persones que li van llegir "en veu alta" i van posar a la seva disposició una "àmplia biblioteca", el van estimular i el van orientar. "A l'escola vaig rebre una educació estricta, tediosa i opressiva. Tenaçment, em van inculcar les virtuts del treball, l'estalvi i el decòrum, gràcies a la qual cosa vaig sortir gandul, malgastador i una mica murri, tres coses dolentes en si mateixes, però bones per escriure novel·les", ha relatat davant dels reis, la princesa Elionor i la infanta Sofia.

L'escriptor també ha destacat la seva vida a Barcelona, una ciutat "càlida, assolellada, tranquil·la, laboriosa i conservadora", però, a més, "viciosa i canalla", on va descobrir que tenia un "interessant passat turbulent i criminal", del qual es va apropiar per escriure els seus treballs, perquè "les ciutats, com les novel·les, són de tothom i no són de ningú". 

L'escriptor ha assegurat que no és ni optimista ni pessimista, però ha recalcat que no li agrada el món tal com el veu, potser perquè ha tingut "la sort de viure una llarga etapa excepcional de relativa pau, estabilitat i benestar". "A la meva edat, preferiria gaudir del que hi ha i no anar-me queixant del que falta, però em sembla que no podrà ser. Però, a més, els anys m'han fet valorar per sobre de tot el respecte. I si alguna cosa m'han ensenyat és que tot és relatiu. O potser no", ha resolt.

Byung-Chul Han condemna l'autoexplotació "fins a col·lapsar" de la vida moderna

El filòsof alemany d'origen sud-coreà Byung-Chul Han, Premi Princesa de Comunicació i Humanitats, ha deixat la sala bocabadada amb un discurs en la línia de la seva obra: ha assegurat que, tot i que "creiem ser més lliures que mai", vivim "en un règim despòtic neoliberal que explota la llibertat" i que "ja ha creat una gran quantitat de perdedors". En el seu discurs, el conegut pensador ha valorat que "la il·limitada llibertat individual que ens proposa el neoliberalisme no és més que una il·lusió".

"Ja no vivim en una societat disciplinària, on tot es regula mitjançant prohibicions i mandats, sinó en una societat del rendiment, que suposadament és lliure i on el que compta, presumptament, són les capacitats", ha explicat. Tot i això, la sensació de llibertat que "generen aquestes capacitats il·limitades és només provisional" i "aviat es converteix en una opressió, que és més coercitiva que l'imperatiu del deure".

En aquest sentit, tot i que un s'imagina que és "lliure, en realitat, el que fa és explotar-se a si mateix voluntàriament i amb entusiasme, fins a col·lapsar", ha dit en relació amb la síndrome 'burnout'. Així, ha advertit que les persones són "com aquell esclau que arrenca el fuet al seu amo i es fueteja a si mateix, creient que així s'allibera" després d'afegir que "l'autoexplotació és molt més eficaç que ser explotat per altres, perquè suscita aquesta enganyosa sensació de llibertat".

BYUNG CHUL HAN filòsof princesa asutries efe
Byung-Chul Han aquest divendres a Oviedo / EFE

Han ha alertat, així mateix, sobre els riscos de la digitalització i, després d'assegurar que no hi està en contra, ha apuntat que el telèfon intel·ligent pot ser "utilíssim" si s'usa com a instrument. "El que passa és que, en realitat, ens hem convertit en instruments dels 'smartphones'. És el telèfon intel·ligent el que ens utilitza a nosaltres, i no al revés", ha explicat el pensador. A això, ha afegit que les xarxes socials "també podrien haver estat un mitjà per a l'amor i l'amistat", però "el que hi predomina és l'odi, les falsedats i l'agressivitat".

També amb la intel·ligència artificial existeix el "risc que l'ésser humà acabi convertit en esclau de la seva pròpia creació", punt en què ha defensat que la funció de la política és "controlar i regular el desenvolupament tecnològic de manera sobirana, en lloc de simplement seguir-li el pas". A més, ha reflexionat sobre la "creixent pèrdua de respecte" de la societat i ha assegurat que sense "la moral i les virtuts dels ciutadans, com el civisme i la responsabilitat", la democràcia es redueix a "mer aparell". "La bretxa social entre rics i pobres se segueix engrandint. La por d'enfonsar-se socialment afecta la classe mitjana. Aquestes pors són les que llancen la gent cap als braços d'autòcrates i populistes", ha indicat. 

Draghi apunta a l'Europa federal, "l'únic camí viable"

L'economista i polític italià Mario Draghi considera que, en un moment en què el món ha canviat i Europa s'afanya per respondre, l'"únic camí viable" perquè no sigui trepitjada i els joves vegin un futur passa per un "nou federalisme pragmàtic" que permeti actuar amb una flexibilitat més gran. L'expresident del Banc Central Europeu i exprimer ministre italià ha rebut aquest divendres a Oviedo el Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional 2025. 

En presència dels reis, Draghi ha exposat que la UE ha d'avançar per renovar l'impuls democràtic d'una Europa que s'enfronta a un dels reptes "més difícils", perquè gairebé tots els principis sobre els quals es va fundar "estan tensionats". "Que greu ha de ser una crisi perquè els líders europeus es reuneixin i trobin la voluntat política per actuar?", s'ha preguntat l'economista.

Iturbide carrega contra les fronteres dels "homes poderosos"

Al seu torn, la fotògrafa mexicana Graciela Iturbide, que ha rebut aquest divendres el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2025, ha dit que es considera una "ciutadana del món", com la fotografia, un art al qual ha dedicat la seva vida. "Per fortuna, l'art fotogràfic no coneix davanteres, ni té passaport, ni necessita vises, per més que alguns homes poderosos pretenguin limitar el lliure trànsit entre els països i coartar la llibertat de pensar i de crear", ha dit durant la cerimònia.

Ferma defensora del mestissatge, del qual es considera un exponent, l'autora ha dit que, "com la majoria dels mexicans", ella és el resultat de "la fusió entre dues cultures" que són "dues visions "gairebé sempre trobades" del món. La fotògrafa també ha rendit un homenatge als intel·lectuals espanyols que, arran de la Guerra Civil, van arribar a Mèxic i van enriquir el país amb "els seus talents i els seus coneixements".

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!