Dalt dels penya-segats de l'Himàlaia s'amaga un tresor únic. Només dues vegades a l'any, els caçadors del poble Gurung recullen la mel boja, un producte tan rar com perillós. No és una mel qualsevol: conté grayanotoxines, compostos capaços d'alterar la ment i provocar al·lucinacions intenses. Els que l'han provat descriuen sensacions irreals: "com si estiguessis volant".
Aquesta mel és elaborada per l'abella més gran del planeta, l'Apis laboriosa. Mesura fins a 3 centímetres, el doble que una abella comuna, i el seu fibló és tan potent que travessa la roba sense dificultat. Els seus ruscos pengen en parets de roca de més de 100 metres d'altura, la qual cosa converteix cada recol·lecció en una gesta perillosa. Per assolir-les, els caçadors utilitzen només una escala de corda i bambú i les seves mans nues.
Aquesta mel al·lucinògena només es recull dues vegades a l'any
Tal com es relata en el vídeo del canal de YouTube de Ruhi Çenet, el procés comença amb fum. Lligats a una corda, els homes encenen enormes torxes de fulles que serveixen com a encens improvisat per dispersar les abelles. Després, amb perxes, tallen les bresques gegants i les fan caure en cistelles. Cada tall pot significar centenars de picades, però ningú no s'atura. El risc és part de la tradició, un costum que, segons pintures rupestres, té més de 7.000 anys.
La mel, d'un to vermellós intens, ha estat utilitzada per generacions com a medicina natural. En dosis mínimes serveix per tractar dolors, refredats o fins i tot com a afrodisíac. Però la frontera entre el remei i el verí és finíssima. Una culleradeta extra pot causar nàusees, vòmits, paràlisi i fins i tot la mort. Per això, només els més experimentats saben quanta quantitat es pot consumir sense perill.
En perill d'extinció
Malgrat el risc, la mel boja és un producte molt cobejat. Al mercat internacional, 200 grams poden superar els 400 dòlars. Tanmateix, els caçadors, que arrisquen la seva vida penjats d'un precipici, amb prou feines guanyen 50 dòlars per quilo. Mentre que per a uns és un luxe exòtic, per a d'altres és tot just una forma de subsistència.
L'efecte de la mel és immediat. Primer arriba un pessigolleig a la boca, seguit de calor a tot el cos. Després apareix una sensació de lleugeresa, com si el temps s'alentís. Alguns experimenten visions, d'altres escolten sons que no existeixen. El viatge pot durar hores. En l'antiguitat, fins i tot es va utilitzar com a arma biològica: l'any 67 aC, soldats del Mar Negre van deixar bresques al camí de l'exèrcit romà. Els invasors van caure intoxicats i van ser derrotats amb facilitat.
En l'actualitat, el futur d'aquesta tradició és incert. En alguns llogarrets, només una família conserva la pràctica ancestral. La combinació de modernitat, riscos i escassa rendibilitat amenaça de fer-la desaparèixer. Tanmateix, mentre quedin caçadors disposats a desafiar a les abelles gegants als penya-segats de l'Himàlaia, la mel boja del Nepal continuarà fascinant el món amb la seva mescla de misteri, perill i al·lucinació.