La meitat de víctimes d'abús sexual a Catalunya són nens i nenes menors d'edat, segons dades de l'ONG Save the Children, que es dedica a la defensa dels drets de la infància a tot el món.
A Catalunya, gairebé una de cada cinc persones (17%) ha patit abusos sexuals durant la infància, i el 2018 es van interposar 766 denúncies per abusos sexuals a nens i nenes.

El pitjor problema de l'abús sexual infantil és el secret i els tabús que l'envolten, segons comunica Save the Children, i això fa que la majoria de casos estiguin ocults. Per aquest motiu, Save the Children demana una estratègia integral amb mesures de prevenció i actuació per reduir els casos de violència contra la infància i atendre millor els nens i nenes que n'han estat víctimes.

"Quan els nens i nenes reben formació i se'ls parla d'abús sexual, acaben tenint més coneixement i saben com evitar-ho: coneixen les situacions de risc i demostren més control i seguretat", explica el responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children, Emilie Rivas.

Als països on hi ha amplis programes de formació als nens i nenes, com el Canadà o els EUA, s'ha demostrat que les probabilitats de patir un abús es redueixen a la meitat, segons informa l'ONG.

Atenció a les víctimes

Save the Children insisteix a reclamar una millora en l'atenció a les víctimes. Les víctimes d'abús sexual infantil que ho denuncien han de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre si, on han d'explicar múltiples vegades el seu testimoni: policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats.

El Govern va proposar instaurar el model nòrdic d'atenció integral a les denúncies d'abús sexual infantil que es desenvolupa a Islàndia, la Casa dels Infants, començant amb una prova pilot a Tarragona en un centre que s'obrirà en els propers mesos.

El model de la Casa dels Nens consisteix a agrupar tots els departaments que intervenen en un cas d'abús sexual infantil, on treballen sota el mateix sostre, lluny de comissaries i hospitals. Segons Save the Children, múltiples estudis empírics han demostrat que aquest model ajuda a reduir la victimització secundària i millora el tractament cap al nen i la seva família.