El nou Mapa de la Censura de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat ha documentat des del 2019 fins a 476 incidents que han compromès la llibertat d'expressió i el dret a la informació a periodistes i ciutadans dels territoris de parla catalana.
115 agressions físiques
El portal, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, detalla 115 agressions físiques contra professionals de la informació, de les quals la majoria van tenir lloc el 2019. La majoria d'agressions, amenaces, intimidacions i obstaculitzacions a la tasca periodística les han causat els cossos policials, sobretot durant les mobilitzacions contra la sentència del procés el 2019, les protestes més recents per l'empresonament de Pablo Hasél o en la cobertura de desnonaments, detalla el Mapa.
Atacs de l'extrema dreta
D'altra banda, i en aquest cas des del 2017, es detecta un creixement clar dels atacs per part de l’extrema dreta tant a professionals de la informació com a expressions artístiques.
20 casos dels cossos policials
En els primers quatre mesos d’aquest 2021 el Mapa de la Censura ha recollit un total de 61 casos, en què destaquen 26 agressions físiques i 20 amenaces, intimidacions i obstaculitzacions. D’aquestes, vint han estat causades pels cossos policials.
Creix l'odi per la presència de Vox
Aquest 2021 també han augmentat les amenaces i agressions de l’extrema dreta als professionals de la informació, concretament arran de la presència de Vox a la campanya electoral de Catalunya.
L'impacte de la pandèmia
En la mateixa línia, Reporters Sense Fronteres (RSF) va alertar que la llibertat de la premsa a l'estat espanyol, i per tant, la fiscalització del poder, s'han vist greument afectats en aquest últim any marcat per la pandèmia.
La Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa és un índex de referència global sobre la qualitat democràtica a 180 països i territoris des de la perspectiva d'un dret fonamental: la llibertat d'expressió. Alfonso Armada, president de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres i la vicepresidenta Edith R. Cachera, van presentar el passat 20 d'abril la classificació anual de la llista que es publica des del 2002.
Malgrat que Espanya es trobi en la mateixa posició que l'any passat (29/180), l'organització ha assenyalat la manca de transparència política pel que fa a la gestió de la crisi sanitària i el creixent odi cap a la figura del periodista, fets que amenacen la llibertat d'informació a l'Estat i arreu del món.
Imatge principal, periodistes en una manifestació contra la sentència del procés / Sergi Alcàzar