Tram final del judici del cas Nóos. És una setmana d'informes finals. Avui és el torn de Manos Limpias. 

L'advocada que representa el sindicat Manos Limpias en el judici del cas Nóos, Virgínia López Negrete, l'única acusació que ha mantingut la Infanta al banc dels acusats, centra el seu al·legat final en l'"altíssima" preparació, educació i la trajectòria professional de la infanta Cristina, qui al capdavant de l'empresa Aizoon, que comparteix al 50% amb Iñaki Urdangarin i a través de la qual aquest havia defraudat a Hisenda, "sabia i va saber molt bé el que feia des del primer moment". De fet, ha manifestat que "el que el matrimoni pretenia era crear una societat instrumental, 'pura ficció'", en la qual, encara que ell fos l'únic generador de les rendes que va cobrar a través d'Aizoon, la Infanta també s'aprofités d'ella i fos "copartícip d'aquesta simulació". "No només va participar-hi sinó que es va beneficiar de manera conscient, i va mantenir aquesta actuació en el temps", ha afegit.

La lletrada ha descrit la "qualificació reforçada" de l'exduquessa de Palma, "qualitats dignes d'admiració". "No és una ciutadana a l'ús, la seva educació i formació tampoc". És per aquesta raó que, ha manifestat, en virtut de la seva "altíssima preparació, formada com una infanta que és, el coneixement se li presumeix. I, a més, és alta funcionària de la tercera entitat bancària més important del país. No és un crim".

Segons l'opinió de l'advocada, aquestes circumstàncies "posen en evidència el coneixement en tot el que la Infanta fa i el que firma". "El seu marit, amb l'afecte conjugal que l'honora, assumeix tota la responsabilitat excloent la seva dona, processalment irrellevant, però els fets són tossuts per si mateixos", rebla.

En concret, Manos Limpias, única acusació que reclama pena de presó per a la germana del rei Felip VI, sol·licita vuit anys de presó per a ella, ja que la considera cooperadora necessària de dos delictes fiscals.

Tot crim

"Tot crim". Així va resumir el fiscal anticorrupció Pedro Horrach el paper de la infanta Cristina vist pels qui l'han portat al banc dels acusats en el marc del cas Nóos. Unes acusacions "saturades", a més, d'"elements ornamentals que provoquen tanta sorpresa" que han portat el representant del Ministeri Públic a utilitzar una de les proclamacions del Jo acuso d'Émile Zola: "Quanta buidor!".

"És Infanta d'Espanya, crim; és llicenciada en Ciències Polítiques i treballadora a La Caixa, crim; en una ocasió va visitar la seu de l'Institut Nóos per recollir el seu marit, crim; té una societat al costat del seu cònjuge: crim; no es torba davant de les preguntes de l'instructor: crim; ni un sol testimoni l'ha incriminat, crim. Tot crim. Sempre crim", ha etzibat Horrach al final de l'exposició del seu informe final en el judici del cas Nóos, que s'ha prolongat durant gairebé quatre hores.

Segons el parer del fiscal, la instrucció de la causa ha suposat diversos anys "perduts en ravals del que va ser una sospita trasbalsada per algun mitjà de comunicació". El fiscal ha manifestat que la conducta de l'exduquessa, per a qui Manos Limpias reclama vuit anys de presó per considerar-la cooperadora necessària de dos delictes fiscals, no constitueix cap infracció administrativa tributària, de manera que un fet que no és il·lícit en aquest àmbit "no pot ser-ho des del punt de vista penal quan s'hi trasllada".

La defensa de la defensa

L'advocat defensor de la infanta Cristina, Pau Molins, ha sol·licitat la seva lliure absolució en el cas Nóos i que "es restableixi la justícia per a Cristina de Borbó", davant de l'actuació del sindicat Manos Limpias que, considera, ha exercit "un abús de dret" contra ella i ha obrat "amb gravíssima temeritat". El lletrat ha mostrat així el seu "rotund desacord" amb les conclusions de l'acusació popular, que reclama vuit anys de presó per a l'exduquessa com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals. La defensa ha criticat així el manteniment "obsessiu" de l'acusació cap a la Infanta, tot i que "de manera evident la prova del judici oral hagi desacreditat completament la versió d'aquest sindicat".

Molins reclama alhora que, d'acord amb l'article 247 de la Llei d'Enjudiciament Civil, s'imposi a Manos Limpias una sanció econòmica "prevista per als casos d'abús de dret i que ja li ha estat imposada en altres procediments". A l'escrit de conclusions, la defensa de l'exduquessa de Palma deixa constància del pagament dels 587.413 euros que va abonar a final del 2014 per cobrir les possibles responsabilitats pecuniàries derivades dels fets. Es tracta de la responsabilitat civil que la Fiscalia reclamava per a la germana del rei Felip VI, perquè considera que Cristina de Borbó s'hauria lucrat dels fons suposadament defraudats pel seu marit, Iñaki Urdangarin, en el marc de la trama empresarial ordida entorn de l'Institut Nóos.

El Ministeri Públic es basa per això en l'article 122 del Codi Penal, que estableix que "el que per títol lucratiu hauria participat en els efectes d'un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació", tot i que no hagi estat considerat responsable criminal dels fets investigats.

De fet, Anticorrupció considera que no hi ha sobre ella indicis d'haver comès cap delicte, si bé sosté que hauria obtingut un benefici o aprofitament il·lícit dels fons suposadament defraudats per Urdangarin en el si de l'anterior entramat societari, i més en concret a través d'una de les mercantils 'pantalla' que integraven el conglomerat empresarial: Aizoon.

La Fiscalia assenyala que a través d'Aizoon, de la qual el matrimoni és copropietari al 50% i que de manera presumptament irregular es va nodrir de més d'un milió d'euros de la trama Nóos, Urdangarin va defraudar fins a un total de 327.000 euros a les quotes de l'IRPF del 2007 i 2008. La defensa de la Infanta va efectuar l'ingrés ad cautelam –de manera cautelar– en el compte de consignacions del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma.

Tot i això, el fet que hagi abonat els diners no l'eximeix dels dos delictes fiscals que pesen sobre ella i pels quals el sindicat Manos Limpias reclama vuit anys de presó per a l'acusada. L'exduquessa s'asseu al banc dels acusats com a cooperadora necessària dels dos delictes.

Per Manos Limpias, única acusació que reclama pena de presó per a la inculpada, el paper d'aquesta ha estat imprescindible –per això la considera cooperadora necessària– perquè el seu marit pogués defraudar l'Agència Tributària fracturant a través d'Aizoon, com si es tractessin de rendiments d'activitats econòmiques, i no personals, les retribucions que va cobrar de nombroses entitats privades de les quals era conseller assessor, i d'aquesta manera, tributar menys en la declaració de la renda.

Per justificar la seva petició de vuit anys de presó –quatre per cadascun dels dos delictes fiscals–, el sindicat considera que la germana del Rei va incórrer en un agreujant, i va ser per haver interposat una societat per ocultar la veritable identitat dels obligats tributaris.

De fet, Manos Limpias, de la mateixa manera que la Fiscalia, considera que Aizoon era una de les mercantils fictícies que integraven l'entramat societari presumptament dirigit a desviar els fons obtinguts per l'Institut Nóos –fins a 6,2 milions d'euros– des de les Administracions públiques.

L'informe final de la Fiscalia

El fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha assenyalat durant la seva intervenció aquest dimecres en el judici del cas Nóos que va ser l'expresident del Govern balear Jaume Matas qui, en el marc de les negociacions dels diferents esdeveniments que l'Institut Nóos va impulsar a Balears, va fixar i va determinar el preu a pagar a l'entitat llavors presidida per Iñaki Urdangarin. L'Institut va acabar percebent més de 2,6 milions d'euros de l'Executiu autonòmic.

El representant del Ministeri Públic ha recalcat que, si bé Matas "no era un òrgan de contractació", va prendre decisions sobre aquests expedients i "la seva trajectòria política és significativa i inequívoca sobre aquesta qüestió". De fet, ha apuntat a la impossibilitat que, davant de l'elevat dels imports, fossin acordats "sense que fossin ratificats" per l'expresident "atesa l'estructura vertical imposada per ell".

"És qui elegeix i nomena el director general d'Esports, José Luis Ballester, i el gerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal [també acusats], qui decideix que sigui des d'Illesport des d'on es facin els contractes i es paguin", ha aprofundit Horrach, i ha asseverat que aquesta última entitat pública era "una aparença de fundació".

Tot i això, el fiscal ha asseverat que si bé Matas va ser el responsable de la contractació de Urdangarin "de manera fraudulenta, no se'l pot fer responsable de la falta de control del destí dels fons".

Horrach ha manifestat que el paper que va exercir Matas va ser decisiu perquè el Govern balear destinés de manera irregular 1,2 milions d'euros a la celebració del primer Illes Balears Forum (2005); 1,085 milions al segon (2006); 54.520 al seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears-Banesto; 174.000 a la creació de l'oficina del projecte d'aquest equip esportiu, i 116.566 a l'elaboració de material promocional de les illes Balears.

El representant del Ministeri Públic ha repassat alhora com es van tramitar els convenis amb l'Institut Nóos tant a Balears com a la Comunitat Valenciana, i ha recalcat que "és obvi que tota decisió política ha de traduir-se en un procés administratiu".

"On està la motivació en els convenis?" s'ha preguntat Horrach, que ha recriminat la falta de "Transparència i publicitat", que són "el fonament de totes les regles de contractació pública". Alhora, ha criticat l'absència de concurrència i control de la despesa. "Ni es va justificar ni es va produir", ha etzibat.

El responsable de l'acusació pública ha apuntat com els exalts càrrecs públics, de comú acord amb els dirigents de Nóos, "van prendre decisions arbitràries" i van fer "un exercici abusiu de poder". "No és suficient el contracte per entendre justificada la despesa, ha d'acreditar-se. S'han infringit deliberadament tots els principis", ha remarcat.

L'al·legat de l'advocada de l'Estat

L'advocada de l'Estat que representa l'Agència Tributària en el cas Nóos, Dolores Ripoll, ha manifestat durant l'exposició del seu informe final que Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres "sabien el que feien i volien" i això passava per defraudar Hisenda a través de l'entramat empresarial que van ordir entorn de l'Institut Nóos.

La lletrada, que ha fet ús de la paraula després de les gairebé quatre hores d'intervenció del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, ha cenyit el seu discurs als delictes fiscals en què haurien incorregut els dos exsocis, i ha desvinculat la infanta Cristina de la presumpta defraudació que hauria comès el seu marit a través d'Aizoon, empresa de la qual el matrimoni és propietari.

De fet, Ripoll s'ha referit en aquest sentit al perit aportat a la causa pel sindicat Manos Limpias –i en l'interrogatori del qual finalment va renunciar a l'acte del judici–, sobre qui ha asseverat que "no es pot considerar perit" i, si el seu informe en instrucció ha estat admès, el que s'ha acceptat "és una simple opinió personal d'algú que no s'identifica".

"No se'n coneix el currículum i a més incorre en contradiccions", ha recriminat l'advocada de l'Estat. Durant la seva intervenció, l'advocada ha incidit que la condició de soci no converteix, per si sola, el soci en responsable dels delictes comesos per l'administrador de l'entitat, com en aquest cas Urdangarin.

En la seva compareixença davant del jutge José Castro, aquest perit, que es va definir en el seu moment com un "mercenari tant tributari-mercantil com econòmic", va manifestar, en al·lusió al paper de la Infanta a Aizoon, que l'exduquessa no era "un soci que té el 0,00001% del capital i que no hi pinta res" i que, com a propietària a mitges d'aquesta empresa al costat del seu marit, podria haver demanat que se'n regularitzés la situació tributària, ja que tenia "la capacitat de dir-ho".

En relació amb les societats de Urdangarin i Torres, Ripoll ha recordat les paraules de l'exassessor de Nóos, Luis Tejeiro, i ha assenyalat que la finalitat de la facturació creuada en què van incórrer les empreses de l'entramat dirigides pels dos exsocis implicava "treure els diners de Nóos", que prèviament havia obtingut de les Administracions públiques.

També ha apuntat a la "intercanviabilitat" dels treballadors de cadascuna d'aquestes entitats, que "pensaven que treballaven per a Nóos i que, en veure la nòmina, veien que treballaven per a una o altra societat".

Danys i perjudicis per acusar una Infanta

L'advocat defensor de la infanta Cristina en el marc del cas Nóos, Pau Molins, ha reiterat aquest dimarts que "el que pretenen és que es dicti sentència absolutòria i es restableixi la justícia per a la Infanta i que es condemni les actuacions de Manos Limpias".

A la sortida de la sessió del judici oral, Molins ha dit que "incorpora en el debat no només si hi ha condemna per a la Infanta o absolució, sinó si hi ha condemna per a Manos Limpias". "Hem afegit la condemna en costes per temeritat i mala fe processal i l'abús clar de dret que efectua Manos Limpias", ha explicat.

"Se li diu donar-li la volta a la truita", ha dit Molins perquè, segons ha afegit, "em sembla una dada objectiva". "S'omplien la boca amb la justícia, la transparència, la defensa dels ciutadans i ja hem vist quins eren els verdaders motius", ha comentat referint-se a l'ingrés a la presó del màxim dirigent del sindicat, Miguel Bernad.

D'aquesta manera, ha justificat la petició de la "condemna en costes" com a indemnització per "el gravíssim perjudici que ha ocasionat a la Infanta". "La Infanta es troba bé, esperant que acabi el tramiti. Creiem que per a Sant Joan podem donar el judici per acabat", ha dit.

La defensa d'Urdangarin

El defensor de l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, Mario Pascual Vives, ha assegurat en la sortida de la sessió d'aquest dimarts del judici pel cas Nóos que, per part seva, "ningú no ha fet res dolent". En unes declaracions als mitjans de comunicació presents a la seu de l'Ebap, Pascual Vives no ha volgut revelar els arguments principals en els quals basa la petició d'absolució del seu defensat, però ha ressaltat que considera que "no s'ha comès cap delicte".

Després de preguntar-li per com es troba Urdangarin, ha dit que "bé, essencialment". Cal destacar que minuts abans, durant la seva intervenció en el judici oral, ja havia realitzat la petició de "lliure absolució". El lletrat manté així la innocència de l'exduc, per a qui la Fiscalia Anticorrupció reclama una condemna de 19 anys i mig de presó per ordir i liderar, al costat del seu exsoci Diego Torres, presumptament, una trama empresarial amb la qual van aconseguir apoderar-se de fins a 6,2 milions d'euros de les administracions públiques eludint els requisits exigits per les normes de contractació pública.