Sota el lema "El menjar no són escombraries", Cristina Romero, una mare de Girona, ha impulsat una campanya contra el malbaratament de menjar als menjadors escolars. Cristina Romero va observar, sorpresa, que a l'escola dels seus fills es llençaven molts aliments, perquè l'empresa proveïdora subministrava les mateixes racions per als nens de 3 anys que per als de 8 anys. Més tard va constatar que a altres centres el problema és similar. Per això va començar una campanya a Change.org, en què demana que les escoles garanteixin que es pugui tornar a servir el menjar no consumit. Cristina Romero aspira a arribar a les 300.000 signatures. Pel moment ja en té 223.297.

Un problema global

Romero considera escandalós que es llenci menjar mentre hi ha famílies que no tenen res a dur-se a la boca i recorda que segons la FAO, l'agència per a l'agricultura i l'alimentació de les Nacions Unides, un terç del menjar produït al món acaba desaprofitant-se. En el cas de les escoles amb proveïdors externs, no és possible reaprofitar el menjar, ja que la Llei de Seguretat i Nutrició del 2011 ho impedeix. En canvi, sí que és possible fer-ho en les escoles que tenen cuina pròpia. Aquestes no poden reaprofitar el menjar que queda als plats o a la línia freda, però sí que poden amortitzar el que queda a les olles. En aquest cas haurien de congelar el menjar durant un mínim de 48 hores abans de servir-lo de nou. De fet, ja hi ha escoles que lliuren les racions sobrants a entitats benèfiques.

Propostes

Romero té dues propostes essencials: per una banda demana que les escoles i empreses proveïdores ajustin les racions per evitar sobres massives. Per altra banda, demana que la llei estableixi un "pla de traçabilitat", que garanteixi que els aliments sobrants siguin transferits de forma correcta, sense trencar la cadena de fred. No es tractaria, doncs, de rebaixar les condicions de seguretat, sinó de modificar la normativa per evitar que menjar en bones condicions s'hagi de llençar. De fet, ja hi ha algunes entitats, com Pont Solidari, que intenten posar d'acord empreses del sector alimentari (botigues, menjadors, restaurants, empreses de càtering...) amb entitats socials per garantir el reaprofitament del menjar.

El debat

 El 2012 un estudi de la Unió Europea apuntava que cada any es llençaven 179 kg d'aliments per cada ciutadà comunitari; era un càlcul conservador, perquè n'hi ha d'altres que eleven el malbaratament a 380 kg anuals. Segons altres dates, cada dia es llencen 720.000 kg de menjar a Catalunya, mentre un 22 % de la població viu per sota del llindar de la pobresa. Ara bé, no hi ha gaire acord sobre qui és el principal responsable d'aquest malbaratament. Mentre moltes iniciatives consideren que les majors pèrdues es generen a les llars, i per tant la clau de la resolució del problema la posen en un canvi d'hàbits dels ciutadans, alguns analistes, com Jordi Gascón, autor de Banco de alimentos ¿Combatir el hambre con las sobras? (Icaria, 2105) apunten que la responsabilitat més gran del malbaratament correspon al mateix sistema productiu i creuen que la solució no pot venir de models assistencialistes, sinó d'un canvi radical dels models econòmics.