Òmnium Cultural, junt a ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i Coop57, han llançat la iniciativa Lliures de Pobresa, Exclusió i Desigualtats, destinada a mobilitzar la societat civil davant els efectes de la crisi. Els promotors de la campanya volen destacar que, malgrat les proclames triomfalistes, la situació de crisi perdura. Reivindiquen, doncs, que cal construir un nou país, però que és necessari que sigui un país més lliure i més just. I per això aposten per crear un fons social, amb aportacions individuals i col·lectives, per impulsar projectes d'inclusió. Han presentat l'acte Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, Teresa Crespo, d'ECAS, i David Fernàndez, de Coop57.

La fi de la crisi?

Teresa Crespo ha presentat una anàlisi de la situació catalana i ha afirmat que no és veritat que la crisi hagi acabat, perquè encara hi ha un milió i mig de pobres, i perquè hi ha hagut una degradació dels drets de les persones com a conseqüència de les retallades. Apunta que cada cop hi ha més demanda social i que es va reduint la inversió social; això provoca que hi hagi grans quantitats de gent que viuen en una situació de marginalitat i d’exclusió social.

Situació pèssima

Les dades ofertes per Teresa Crespo ofereixen un diagnòstic molt negatiu de l’estat del país. Ha baixat la taxa d’atur, però ha baixat la taxa d’activitat perquè hi ha molta gent que ja no s’apunta a les llistes de l’ocupació. Hi ha molts aturats que no tenen esperança de trobar feina, que han exhaurit les prestacions. Hi ha gent que treballa moltes hores i que no arriba al llindar de la pobresa. El poder adquisitiu dels treballadors s’ha reduït en un 10% en els darrers anys. Hi ha problemes greus d'habitatge, perquè, segons Teresa Crespo, “no s’ha tingut consciència del valor social de l’habitatge i s’ha deixat el moviment immobiliari en mans del mercat”. I també hi ha alts nivells de pobresa energètica... Crespo ha afirmat que les diferències socials, lluny de reduir-se, tendeixen a créixer.

Nens, dones i vells

Teresa Crespo ha destacat diversos col·lectius com els més afectats per la crisi. Ha començat amb els nens, que en ocasions estan en situació extrema i ha denunciat que els fills hereten la pobresa dels seus pares, i que se'ls està privant de qualsevol possibilitat de cara al futur. També ha indicat a les dones com a grans afectades per la crisi: “La pobresa té una imatge femenina”. I ha insistit en la situació de la gent gran, que sovint té unes pensions mínimes. I ha advertit que la pobresa de la gent gran d’avui també està garantida per a la gent gran de demà, perquè els salaris són molt baixos, i la gent no està cotitzant per la seva jubilació.

Empènyer les institucions

Els promotors de la iniciativa creuen que han de ser les institucions les que liderin la lluita contra la pobresa, però han denunciat que Espanya, si bé va signar un compromís europeu per acabar amb la pobresa, no està complint aquest compromís. Per això consideren que és indispensable que la societat civil es comprometi amb aquest objectiu, per pressionar les institucions i per intervenir quan calgui. 

Objectiu de país

Jordi Cuixart ha explicat la implicació d'Òmnium en aquesta iniciativa tot argumentant que “el nostre principal baluard és la cohesió social”. I ha denunciat que al nostre país aquesta cohesió s'està esquerdant, perquè “l’ascensor social, si no s’ha aturat, cada cop va més lent”. Ha denunciat que ens trobem en una “situació excepcional”, amb un Estat que tomba les lleis que el Parlament català elabora contra l'“emergència social”. I tot i que ha assegurat que els impulsors de Lliures "no volen substituir els governs", ha assegurat que cal una implicació de tots, "de llarg recorregut" perquè "ens hi estem jugant el futur". Ha afegit que es tracta d'una tasca de "responsabilitat", perquè no es pot fer país sense cohesió social. De fet, el manifest de Lliures exigeix reconstruir el “vincle social comunitari esberlat per la crisi”.

La proposta

David Fernàndez ha denunciat que Lliures no és una iniciativa conjuntural, perquè el problema de la pobresa i les desigualtats és estructural, ja que ni l'Estat ni els mercats estan apostant per resoldre els problemes socials. Ha assegurat que davant la nova situació del país, "el model de lluita contra la pobresa amb objectius només pal·liatius” ha col·lapsat. Per això ha defensat una doble via: exigir a les institucions que assumeixin les responsabilitats que els corresponen però, alhora, crear un gran fons econòmic de solidaritat per finançar alternatives per a la gent exclosa. Aquesta iniciativa es posarà en marxa a partir d’aportacions periòdiques lliures i voluntàries. Recomana que les persones i les llars ofereixin el 0,7% del pressupost, per tal de finançar la creació d'un espai de reconstrucció social.

Els projectes

Lliures ha anunciat que començarien les activitats el 12 de desembre amb una dotzena de projectes a diferents punts del territori: des d’apoderar dones immigrants a l’Hospitalet, a projectes a Roquetes sobre nutrició i alimentació, passant per impulsar iniciatives de lleure a Salt. Han demanat aportacions per fer allò que haurien de fer les institucions, ja que "si no ho fan elles, ho hem de fer nosaltres". I han deixat clar que el projecte no només pretén recollir aportacions econòmiques, sinó també establir una xarxa estable de gent que col·labori en les tasques de sensibilització, divulgació i mobilització i contribueixi al canvi social. Jordi Cuixart ha tancat la sessió recordant que ara vénen festes, però que enguany, "no seran festes per a molts".