Del 29 de setembre a l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a convertir-se en punt de trobada de la indústria editorial amb una nova edició de Liber. La fira, organitzada per Fira de Barcelona i la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), reunirà gairebé 250 expositors de 19 països i preveu l’assistència d’uns 9.000 professionals, prop del 40% dels quals internacionals. L’objectiu és clar: facilitar nous negocis i obrir més portes perquè els llibres espanyols arribin a nous lectors i mercats.
Liber 2026 se celebra, a més, en un moment de fortalesa per al sector editorial espanyol. El 2025, la indústria va assolir una facturació de 3.138 milions d’euros, un 3,3% més que l’any anterior, i va encadenar dotze anys consecutius de creixement. Per la seva banda, el valor de les exportacions s'aproximarà als 400 milions d'euros, segons les dades de la FGEE.
En aquest context, la fira vol anar més enllà de l’exposició de novetats editorials i convertir Barcelona en un espai de connexió entre editors, agents literaris, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris i altres professionals. L’oferta de Liber inclourà des de grans grups editorials fins a segells independents, editorials acadèmiques i científicotècniques, empreses especialitzades en literatura infantil i juvenil, llibres educatius, didàctics o religiosos i companyies vinculades a la producció, distribució i comercialització de llibres.
Una fira amb vocació internacional
Un dels grans objectius d’aquesta edició serà reforçar la dimensió internacional del negoci editorial. Liber comptarà amb representacions col·lectives i institucionals de diferents territoris i comunitats autònomes, així com amb empreses i professionals procedents de països com Alemanya, els Estats Units, França, la Xina, Grècia, Itàlia, Ucraïna o el Perú.
“Tenim una indústria editorial sòlida i una llengua parlada per gairebé 600 milions de persones arreu del món. Liber és la millor mostra per connectar aquest potencial amb nous mercats, enfortir les exportacions i continuar expandint la presència internacional dels nostres autors i editors”, assenyala Manuel González, president de la FGEE i de Liber.
Per aconseguir-ho, la fira ha reforçat els seus programes de compradors internacionals i de prescriptors d’interès prioritari, així com les iniciatives específiques adreçades a bibliotecaris dels Estats Units, editors i agents literaris. En total, Liber ha convidat més de 700 professionals de 70 països, entre compradors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, agents i editors.
L’organització preveu que aquests programes generin més de 4.000 reunions de negoci amb les empreses expositores. L’objectiu és que aquestes trobades es tradueixin en noves oportunitats comercials i en una major circulació internacional dels llibres espanyols.
Reunions de negoci a un estand de Liber 2024
Els drets editorials, al centre
En aquesta aposta pel negoci internacional, un dels espais més destacats serà el Saló de Drets, estrenat l’any passat i que aquest 2026 es consolida com un dels punts neuràlgics de Liber. L’espai està pensat específicament per facilitar la compravenda i la gestió de drets editorials i literaris.
Editors i agents literaris hi mantindran reunions prèviament programades per negociar traduccions, drets territorials, coedicions, distribució i adaptacions de les obres a altres formats. El programa internacional vinculat al Saló de Drets ha convidat 120 especialistes de 46 països.
La idea és senzilla: que una història publicada a Espanya pugui trobar nous lectors a qualsevol altre lloc del món. I que els drets d’una obra es converteixin també en una via de creixement per al sector editorial.
La intel·ligència artificial també entra a escena
El negoci serà un dels eixos de Liber, però no l’únic. Les Jornades Professionals de la fira posaran sobre la taula alguns dels grans canvis que està experimentant la indústria editorial, amb més de 80 activitats i la participació d’experts nacionals i internacionals.
La intel·ligència artificial, els audiollibres, la captació de nous lectors, la internacionalització dels llibres en espanyol i la transformació dels perfils professionals centraran bona part dels debats. També es parlarà de l’impacte de la IA en la publicació i en la gestió dels drets d’autor, de les tendències que poden marcar el mercat editorial fins al 2030 i del paper de les dades en la presa de decisions del sector.
L’audiollibre tindrà també un espai destacat, amb sessions dedicades als nous models de negoci, els hàbits de consum i les tecnologies de producció. El programa abordarà, a més, qüestions com la promoció de la lectura entre les noves generacions, l’accessibilitat, la sostenibilitat, la traducció editorial i les noves habilitats que haurà de dominar la indústria.
L’Àgora completarà el programa amb presentacions i casos pràctics d’empreses i organitzacions vinculades al món del llibre. Aquest espai compta amb el partocini de Bookwire i de Gesedi Trevenque.
Una nit per reconèixer el sector
Liber 2026 també tindrà un espai per al reconeixement dels professionals i projectes que contribueixen a donar valor al món editorial. El 30 de setembre se celebrarà la Gala Liber al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es lliuraran els Premis Liber que atorga la FGEE.
Els guardonats d’aquesta edició són l’escriptor cubà Leonardo Padura, l’editor Xosé Ballesteros, la Biblioteca Regional de Múrcia, el suplement ABC Cultural, els responsables de la sèrie Anatomia d’un instant i la llibreria barcelonina Casa Anita.
Liber té el patrocini del Ministeri de Cultura, ICEX España Exportación e Inversiones, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i CEDRO, així com la col·laboració d'Acción Cultural Española (AC/E), l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Gremi d'Editors de Catalunya.
