El laboratori de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) on treballava el bioquímic mort amb símptomes compatibles amb la malaltia Creutzfeldt-Jakob —l'equivalent humà a la malaltia de les vaques boges— va rebutjar experimentar amb mostres d'aquesta patologia fins a tres vegades, segons ha avançat aquest divendres RAC1. Després d'avaluar els riscos de cada projecte, el centre d'investigació científica no va donar llum verda en cap cas perquè les seves instal·lacions manquen dels requisits necessaris per garantir la seguretat i la salut dels científics en manipular mostres d'aquesta afecció neurològica, altament infecciosa i letal. 

A hores d'ara, la Universitat de Barcelona, responsable de les instal·lacions, té en curs una investigació per esclarir que va passar, després que un dels seus científics morís amb símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i es trobessin milers de mostres d'aquesta, no autoritzades, en els congeladors del seu laboratori, al centre d'investigació de Bellvitge. El director del centre, Gabriel Capellà, ha admès que no saben com les mostres van arribar-hi allà i ha assenyalat que mentre la investigació segueixi en curs hi ha moltes incògnites al voltant del cas. 

Laboratori clausurat en torbar les mostres

Ja ahir, arran del coneixement del cas, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) va emetre un comunicat assegurant que "mai ha autoritzat cap estudi" amb mostres priòniques com les que van aparèixer en un congelador d'un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB), amb les quals presumptament va treballar el científic que va morir en 2022, i que el campus "no disposa d'instal·lacions necessàries per a desenvolupar experiments amb mostres priòniques". Això sí, l'Idibell ha assegurat que l'investigador, expert en malalties neurodegeneratives, va morir "a causa d'una possible afecció priònica" (com és la Creutzfeldt-Jakob) i que el cas "va ser abordat immediatament i amb la deguda diligència per part de la UB —titular dels espais—, el CIBER —amb qui tenia contracte— i l'Idibell —com a investigador afiliat—". El centre ha assenyalat que el laboratori "va ser clausurat unes hores després de ser notificats sobre l'existència de les mostres" i que va ser descontaminat per una empresa especialitzada. També es va identificar a les persones que van treballar en aquest laboratori i se'ls va comunicar el "potencial risc al qual potencialment havien pogut estar exposades" i se'ls va oferir fer-los proves mèdiques i suport psicològic.

El cas del bioquímic mort a Barcelona

El context en el qual s'emmarquen les explicacions de l'Idibell és després que un investigador científic de la Universitat de Barcelona morís l'any passat després de patir símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, l'equivalent humà a la malaltia de les vaques boges, una afecció de caràcter neurològic contagiosa i letal. El científic, un bioquímic, estava estudiant precisament aquesta malaltia i ara fa tres mesos que la universitat va obrir una investigació interna per esclarir l'origen de milers de mostres no autoritzades, algunes d'elles amb capacitat d'infectar, que s'han trobat en un congelador del seu laboratori.

El bioquímic difunt també treballava en l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i al consorci públic CIBER, institucions que d'igual forma han començat una investigació. Els companys de laboratori del difunt han expressat a aquestes institucions científiques la seva inquietud pel contagi i per saber fins a quin punt han estat exposats sense saber-ho. L'investigador del Creutzfeldt-Jakob es va incorporar al laboratori 4141 de la Universitat de Barcelona el 2018 i el 2020 va començar a trobar-se malament i va demanar la baixa. Afectat per símptomes compatibles amb la malaltia que investigava, va ocultar el diagnòstic fins a la seva mort, amb 45 anys.