La labioplàstia coneguda com a ninfoplàstia o reducció labial és un procediment per alterar els llavis menors i majors, els llavis que rodegen la vulva. Però, és necessària aquesta cirurgia? De motius per fer-se-la n’hi ha dos: les dones que busquen la cirurgia genital estètica i les que experimenten una incomoditat física i que, per tant, no tenen altra opció que fer-se-la.
“Normalment de les dones que venen o que volen fer-se aquesta cirurgia, el 50% té un problema físic i l’altre 50%, estètic”, detalla el ginecòleg Miguel Barroeta i afegeix que “el problema hi és igual, sigui físic o mental”. “Molta gent s’ha adonat que hi ha molts problemes psicològics i molts bloquejos i no sabem d’on venen. Hi ha noies que no podien tenir relacions sexuals amb la seva parella amb la llum encesa o que s’amagaven als vestuaris”, ressalta.
Precisament en aquest sentit s’hi refereix la sexòloga Montse Iserte i subratlla que “hi ha molta pressió estètica”. “A nivell genital, no importava gens l’estètica, era funcional i punt”, sentencia. I d’on surt, doncs, aquesta obsessió? L’experta comenta que hi ha diversos motius. “Les dones no ens veiem els nostres genitals llevat que vulguem agafar consciència, i sovint tenim una autoestima deteriorada que ens fa avaluar de forma negativa” i remarca que s’ha mitificat la idea de “vulva infantil, que és la imatge que es troba als llibres de text. Quan s’ensenya educació sexual no es posen imatges reals, fa la sensació com de nina, una ratlla i prou”.
El porno n’és culpable?
La idea de cossos perfectes no és nova, però per a la sexòloga hi ha alguns elements que cada dia ens recorden com d’allunyats estem de la perfecció. “El porno: la majoria de dones que hi treballen tenen els llavis operats, van perfectament depilades i amb l’anus blanquejat. Aquesta imatge contribueix a la infantilització dels genitals i si ho compares amb els teus penses ‘què hi tinc allà baix?’”.
“Moltes dones tenen un complex perquè la seva parella els hi ha fet agafar. Cal tenir l’autoestima ben treballada perquè aquestes coses no t’afectin”, remarca. “El porno no hauria de ser un referent de la realitat”.
Banc d'Imatges Infermeres
I sense anar més lluny, Iserte fa referència a un cas recurrent a les seves consultes: la desconeixença i la falta de comunicació. “Veient el porno sembla que només arribis a l’orgasme amb penetració i amb una envestida quan és sabut que la majoria de dones no hi arriben així”. Després tot són dubtes. “L’home culpabilitza la dona per no arribar-hi i descobreixen que potser el 90% de les dones amb qui han estat els ha enganyat”. I per tant, per no afectar la seva virilitat o “mantenir l’autoestima de parella”, la solució que hi troben és “fingir”.
Això sí, el doctor Barroeta recorda que la publicitat que s’ha fet en els darrers anys ha fet proliferar moltes operacions d’aquest tipus sense la preparació adequada. “Molts han pujat al tren sense uns mínims de preparació i això és un problema”, ressalta. “Aquestes intervencions s’han de fer bé a la primera. Cal considerar-ho una intervenció, potser no de màxim risc, però sí de risc mitjà. Alguns creuen que és una operació vulgar, però es pot arribar a perdre fins al 50% o 60% de la sensibilitat a la zona i aquesta no es recupera”, exposa.
L’educació sexual és deficient
Però per què han augmentat tantíssim aquestes operacions? “Crec que es deu a diferents factors. En primer lloc, l’educació sobre la salut sexual és deficient en molts països”, explica la il·lustradora i creadora del projecte The Vulva Gallery, Hilda Atalanta. “Als joves no se’ls ensenya que els genitals es poden veure de moltes maneres. En moltes imatges pornogràfiques es veuen les vulves de color rosa, petites i gairebé sense pèl, això no és una representació justa”, assenyala. “Això, juntament amb la falta d’educació i que no estem acostumades a parlar dels nostres genitals i com es veuen. I aquest fet pot comportar sentiments d’inseguretat i por de ser ‘diferents’ i ‘lletges’. Fent una cerca a Google sobre ‘llavis interns llargs’, els llocs web que hi apareixen et diuen ràpidament ‘podem solucionar-ho!’ i et recorden que alguna cosa de tu no està bé”.
Barroeta creu, però, que aquesta operació no té edat: “No es pot dir que tingui incidència en dones joves, he operat nenes des de 14 anys fins als 72”. La també ginecòloga Maite Fernández ressalta que no són “cirurgies complicades”. I subratlla que els genitals femenins sempre han estat els grans oblidats i que ara “es miren més”. D’aquesta manera considera igual de vàlid “arreglar-se els genitals que arreglar-se les dents”.
A més, Fernández considera que les dones “ho fan per elles” i “perquè volen” i constata que no ho fan condicionades per les seves parelles. Així, assegura que la labioplàstia “no és una moda”.
The Vulva Gallery
Atalanta no ho veu així. De fet el seu projecte va sorgir després que assistís a una classe de la Universitat d’Amsterdam on va estudiar psicologia clínica. Allà va observar que hi havia un augment molt important d’aquest tipus de cirurgia i es preguntava per què. “Vaig veure diverses representacions de vulves en mitjans de comunicació tradicionals i normalment hi ha molt poca diversitat. No hi ha gaires persones que parlin obertament sobre la diversitat genital. Quan era petita, no apreníem gran cosa sobre la diversitat genital, només sobre biologia i sexe segur –o més exactament com no quedar-se embarassada o no agafar malalties de transmissió sexual—“, explica Atalanta.
Banc d'Imatges Infermeres
“Feia la sensació que hi havia alguna cosa equivocada en nosaltres, però no. Per demostrar això, vaig començar The Vulva Gallery l’any 2016”, detalla. El projecte no és altra cosa que “una galeria en línia i una plataforma educativa que celebra la diversitat de la vulva, amb l’objectiu de millorar l’educació sobre salut sexual i l’obertura de converses sobre temes que encara estan sent estigmatitzats. Actualment estic preparant un llibre amb il·lustracions que reculli tot el projecte”.