L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada va defensar aquest divendres la creació d'un organisme autònom que, a l'estil de la gestió de la xarxa de parcs nacionals, ofereixi empara a la conservació dels ecosistemes costaners més característics, com|com a dunes, sorrals, aiguamolls costaners, boscos litorals, fons rocosos o prades de posidònia, entre d'altres.

Segons el seu parer, aquesta mesura és necessària per protegir prop de 8.000 quilòmetres de costa espanyola que inclouen més de 3.500 platges que constitueixen "un patrimoni natural, cultural i històric d'incalculable valor". Es tracta d'un paradís "no només ecològic, sinó econòmic" per ser font d'inversió i despesa de milers de turistes.

Per això, el vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, Jesús Sánchez-Lambas, va declarar en un comunicat que "és urgentíssim crear un òrgan de gestió de nivell estatal, a la manera del marc regulatori dels Parcs Nacionals, amb competències en la gestió de les platges verges que integrin aquesta xarxa, unint la col·laboració amb els governs locals i autonòmics per a, d'aquesta forma, sumar esforços i assolir aliances que garanteixin la seva preservació al màxim nivell i les blindi davant de qualsevol altre tipus d'interessos i degradacions".

Segons la seva opinió, els sorrals són molt més que un reclam turístic de primer ordre perquè representen una frontera entre el món terrestre i el marí. Per això, constitueixen espais naturals "molt vulnerables a l'acció humana", ja que pot posar en risc el seu alt valor ecològic i paisatgístic, així com la rica biodiversitat que allotgen.

En aquest sentit, va reclamar als poders públics promoure les mesures necessàries per garantir la protecció d'aquests espais i, molt especialment, de les últimes platges verges del litoral mitjançant una governança equilibrada i responsable que garanteixi un ús sostenible i la preservació del seu alt valor patrimonial.

Va lamentar, especialment, que la gestió del medi litoral "es veu sovint obstaculitzada pel solapament de competències per una quàdruple participació dels diferents nivells de l'administració: local, autonòmic, estatal i comunitari." "Una situació que pot restar eficàcia a les actuacions i generar conflictivitat institucional, que no fa més que alentir la resolució dels problemes i crear escenaris de desemparament legal i competencial davant d'agressions inqualificables a les que no es posa límit", va dir.

L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada va plantejar sobretot crear aquesta xarxa de protecció d'aquests espais marins amb cinc platges de màxim valor natural. Una d'elles és Platja de Gulpiyuri, a Llanes (Astúries). Es tracta d'una de les joies naturals d'aquesta comunitat, que és visitada cada any per milers de persones en ser un entorn peculiar: una platja d'interior, sense sortida directa al mar, a causa de la penetració de l'aigua del mar per un buit entre les parets de roca calcària que l'envolten. Encara que és Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries, l'Institut Coordenades va assegurar que "és necessari considerar la inclusió de Gulpiyuri com a part d'una xarxa nacional que protegeixi aquest petit sorral de tot just 50 metres de longitud i 30 metres d'ample".

També inclou a la Platja de Rodes de les Illes Cíes (Galícia). És la de més extensió d'aquest petit arxipèlag atlàntic i està situada en la Isla de Monteagudo. El 1980, les Cíes van ser declarades parc natural a causa del seu alt valor natural i a què estaven començant a patir un accelerat deteriorament a causa de la mà de l'home. Per això, la normativa que permet accedir-hi és més respecto amb altres zones de costa, fent necessari també posar en marxa totes les mesures necessàries per evitar el seu creixent desgast.

Un altre exemple és Cala Macarella, de Menorca (Balears). Situada a la localitat de Ciudadella, està sent objecte de polèmica per la possibilitat de reobrir el vehicle privat al camí que permet accedir a aquesta platja, tal com va anunciar en un primer moment l'alcaldessa, Joana Maria Pons. Aquesta decisió amenaçaria de manera especial i d'una forma sense precedents un dels emblemes d'aquesta comarca, ja que és una de les platges que més pressió turística està suportant en els últims anys i que no faria més que augmentar el problema actual.

L'Institut Coordenades demana la mateixa protecció per a Playa de La Cocina, en La Graciosa (Canàries). Forma part del municipi de Teguise, a Lanzarote. Es tracta d'una cala 100 metres de longitud a les faldilles de Muntanya Groga, amb aigües transparents i protegida del vent, les ones i els corrents de manera natural, encara que no de la mà de l'home. La creixent pressió turística dels últims anys està posant en risc el valor natural d'un ecosistema molt escàs de l'entorn canari.

Finalment, reclama el mateix per a Caleta de Maro, a Nerja (Andalusia). A quatre quilòmetres del municipi, de moment el protegeix del creixent turisme el fet que l'accés a aquesta platja és massa dolent, llarg i costerut. Aquest fet no l'ha deslliurat de ser envaït en el passat per realitzar acampades nocturnes en ella, malgrat que l'Ordenança Municipal de l'Ús i Gaudi de les Platges de Nerja no permet que es realitzin acampades ni fogueres en les mateixes.