Drets en conflicte. El Consell de l’Advocacia Catalana va denunciar aquest estiu que en la majoria dels 49 partits judicials de Catalunya no es garanteix una adequada atenció a les víctimes de violència masclista en l'interior dels jutjats, principalment les sales d'atenció són deficients o en alguns casos improvisades i no hi ha circuits de separació entre víctima i agressor. Recentment, el Departament de Justícia ha presentat un informe (de 30 planes) a la sala de govern del TSJC i a l’Advocacia en què dona resposta a les mancances denunciades i algunes solucions provisionals en els casos que s'ha de renovar l'edifici judicial, com els jutjats de Martorell, situats en uns baixos i que són un dels més deficients de Catalunya. A més a més, hi ha un problema de fons que no s’aborda i és el fet que les dones queden tancades en les sales i sense llibertat de moviment en els jutjats i durant moltes hores, mentre els suposats agressors, si no estan detinguts, no tenen cap restricció, denuncien advocats i advocades que les atenen.
El president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, afirma que en l’informe el Departament de Justícia “reconeix que hi ha mancances per atendre les víctimes de violència masclista en edificis judicials, tot i que les dissimula una mica”. Puig afegeix que “és compressible” que hi hagi diferents tipologies d’edificis, ja que es van construir en diferents èpoques i que “és impossible donar una solució global”. Insisteix, però, que “s’hauria de canviar el criteri per tal que la víctima no hagi de romandre tancada en un espai, mentre el victimari pot circular lliurement per l’edifici”, a més de donar-li certa confortabilitat perquè no se senti revictimitzada.
La implicació dels jutges
En aquest sentit, David Casellas, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i president de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia del Consell de l'Advocacia Catalana, afirma que la dignificació dels espais per a les víctimes en els jutjats és una reclamació de fa temps dels advocats i advocades que formen part de la Comissió contra la Violència sobre la Dona i d’Igualtat de l’Advocacia Catalana, i que faran un “seguiment” de les millores que es compromet a fer Justícia, ja que assegura que encara “hi ha espais indignes”, com ara sales d’espera en arxius petits o espais poc ventilats i sense serveis, i que puguin ser ateses pels advocats en espais on es garanteixi la privacitat. “Després d’anys d’insistir-hi, s’ha fet evident aquest problema amb l’atenció a les víctimes. També hem vist ara la voluntat de fer un esforç per part dels òrgans judicials, ja que els jutges són qui han de garantir la tutela de drets a les persones, a banda de les reformes que es puguin fer en un edifici”, manifesta Casellas. Precisament, Catalunya continua sent la comunitat on els jutges deneguen més ordres de protecció a víctimes de violència masclista en el segon trimestre de 2022, segons les dades difoses pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Les víctimes tancades
En l’informe, el Departament de Justícia respon sobre les deficiències denunciades jutjat a jutjat, i assegura que fa temps que en tots els nous equipaments judicials que construeix i en les remodelacions que fa en altres jutjats inclou sala de víctimes i circuits separats, com ara Balaguer, Olot, Puigcerdà, Gandesa, Amposta, Tortosa i Mataró. També precisa que finals d’any entrarà en vigor un Pla Estratègic d’Atenció a la Víctima del Delicte, que té com a objectiu garantir els drets de les víctimes, assegurar que siguin reconegudes i protegides de la victimització secundària i institucional, facilitar l’accés als serveis de suport i prioritzar l’accés a la justícia restaurativa. Amb tot, no es dona cap detall, i caldrà veure si la nova consellera, Gemma Ubasart, validarà aquest pla i li donarà prioritat.
“Si només n’hi ha una víctima, s’espera al quartet d’arxiu-cafetera on tan sols entra una cadira i l’agressor s’espera al hall d’entrada al jutjat. Això comporta que la víctima té la mínima llibertat de moviment, donat que es creuaria inevitablement amb l’agressor; amb la qual cosa tenim unes víctimes privades de llibertat tantes hores com es triga 4-6 hores en molts casos.” Així de clar, s'expressa en el seu informe l'Advocacia Catalana sobre el jutjat de primera instància i instrucció 5 de Martorell. La resposta del Departament de Justícia, en el seu informe, és que el partit judicial de Martorell està pendent del nou edifici, i que traslladarà una “proposta urgent” per tal dotar una sala d’espera a les víctimes en condicions i que “garanteixi” la separació víctima-investigat.
En el partit de Sant Feliu de Llobregat, l’Advocacia Catalana relata: “Respecte del Jutjat de Violència sobre la Dona 1, no existeix espai com a tal en la seu. S’ha improvisat que l’agressor es queda a la sala d’espera i la víctima es queda a la sala d’espera de la sala de vistes. Això comporta que la víctima quedi tancada sense la mínima llibertat de circulació, donat que es creuaria inevitablement amb l’agressor; amb la qual cosa tenim unes víctimes privades de llibertat tantes hores com triguem, que no en poques ocasions són les 3 de la tarda des de les 9-9:30. I tot això comptant que sigui al Jutjat especialitzat, ja que si és en cap de setmana la situació encara és pitjor en la guàrdia.” En aquest cas, Justícia no comparteix la diagnosi de l’advocacia pel que fa a la sala de les víctimes, i assegura que “la sala de víctimes té una superfície de 13,74 m², amb una il·luminació artificial càlida, ventilació i temperatura confortable. Està dotada de bancades amb seients, tauleta, joguines i contes infantils (les joguines incorporades són detallades en l’informe de l’advocacia)". Aquesta sala -soste- té “la dotació estàndard de la qual disposaran totes les sales d’espera de víctimes”. Justícia sí que admet que es poden fer canvis en el circuit.
En els jutjats de Badalona, pendents de reforma, la víctima és amagada en una habitació petita. Als jutjats de Cerdanyola hi ha espais petits, als d’Esplugues “s'improvisa l’espai”, tampoc n’hi ha als jutjats de Rubí, ni de Sabadell. Els jutjats de Solsona i Tremp també tenen deficiències, segons l’Advocacia Catalana.
Pel que fa a edificis judicials nous, com el de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, l’Advocacia Catalana sosté que només hi ha una sala per a víctimes, la qual s’ha de compartir i “hi ha falta d’intimitat”. S’indica que hi ha una sala per a denunciats, que en aquest cas són vigilats per agents de seguretat. O el nou edifici judicial de Terrassa té sales per a víctimes però “aïllades”.
L’Advocacia Catalana no amaga en el seu informe quan es fan les coses bé en els jutjats i les detalla, com ara citar víctimes i acusats a distintes hores, o permetre que la víctima usi el circuit intern que fan servir funcionaris i magistrats si l’edifici ho permet. Als jutjats de Puigcerdà s’indica que els funcionaris ho tenen “molt controlat”, com també es compleix la protecció de la víctima als jutjats de Girona i l’Audiència de Girona, però res de res als jutjats de Blanes. Justícia, en el seu informe, també demana a tots els operadors jurídics que col·laborin i apliquin els protocols.
Els drets de les víctimes
A banda dels edificis judicials, el president de l’Advocacia Catalana reivindica que s’ha de complir la Llei 4/2015, de l’Estatut de la Víctima del Delicte, ja que sosté que, tot i els anys que està en vigor “l’assistència jurídica a la víctima s’ha de fer efectiva, i no només ha de ser enunciativa, en el paper". Joan Ramon Puig reivindica que “ha de canviar tota la filosofia d’informació dels drets a la víctima, perquè hauria de poder exercir els seus drets en igualtat de condicions que el seu victimari". Recorda que aquest canvi, el van reclamar pel que fa a les persones detingudes: “Els advocats érem convidats de pedra en les declaracions dels detinguts en seus policials”. La llei es va canviar, per adaptar-se a la normativa europea, i s'explicita que s’ha de donar accés als atestats policials, “tot i que encara ens costa”, confessa el president de l’Advocacia Catalana.
En aquest sentit, Puig defensa que la instrucció dels procediments penals hauria de passar a mans de la Fiscalia, com es fa a gran part dels països europeus, i lamenta que a l’Estat espanyol “ja porta tres esborranys de la reforma de la Lecrim” per executar aquest canvi, com ara s’ha fet amb la creació de la Fiscalia Europea. “Els jutges, en el procés penal, han de ser els garants de drets i llibertats”, conclou.