Els jutjats de Barcelona finalment aplicaran la reforma de la Llei d’Eficiència del Servei Públic de Justícia, amb la implantació dels Tribunals d’Instància el pròxim 31 de desembre, però amb "excepcionalitats". Així ho ha anunciat aquest dilluns el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, després de participar en la reunió convocada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, amb les comunitats que tenen delegades les competències de Justícia, per avaluar la implantació dels Tribunals d’Instància, que substitueixen els jutjats unipersonals, a més d’aplicar canvis organitzatius. En un vídeo, el conseller Espadaler fa un balanç "positiu" de la implementació i ha afegit que per “la complexitat i el volum ingent d’expedients” del partit judicial de Barcelona, que té un terç de l’activitat judicial de tota Catalunya, els jutjats de Barcelona tindran una implantació “progressiva” de la llei, tot i que sense donar-ne detalls. Des del Departament de Justícia s'aclareix que l'excepcionalitat és que "algunes unitats de funcionaris treballin de manera flexible" durant unes setmanes".
En aquest sentit, el Ministeri de Justícia, en un comunicat, ha informat que ha acordat amb les comunitats autònomes aplicar la tercera fase de la llei "per unanimitat" i "també de dotar d'una certa flexibilitat a tots els partits judicials de tal manera que l'entrada en funcionament dels equips que ho requereixin es realitzarà de manera progressiva en funció de les necessitats organitzatives i de càrregues de treball, sense afectar, en cap cas, al servei públic de justícia que es presta a la ciutadania". Amb tot, hi precisa que "els mitjans personals i materials estan ja a la disposició dels tribunals d'instància". Així, a part dels jutjats de Barcelona, altres jutjats de l'Estat espanyol aplicaran aquesta excepcionalitat.
Queixes dels operadors jurídics
Precisament, el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) han reclamat una implantació “gradual” en els jutjats de la Ciutat Comtal "per tal d’evitar el col·lapse i les dilacions en la tramitació de procediments”. La degana de l'ICAB, Cristina Vallejo, va demanar més jutges i funcionaris, a més de la digitalització de la jurisdicció penal perquè la reforma sigui un èxit.
Per la seva part, el degà de l'ICPB i alhora president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Javier Segura Zariquiey, ha assenyalat, en un comunicat aquest dilluns, que “l’abast dels canvis és tan gran que aplicar-los de cop pot generar més problemes que solucions” i que “la formació dels professionals de l’Administració de Justícia, que és clau per agilitzar els processos, requereix temps i estabilitat, especialment davant rotacions, baixes, vacances o teletreball”. La degana dels jutjats de Barcelona, la magistrada Cristina Ferrando, juntament amb els degans dels principals partits judicials espanyols, va demanar més temps i mitjans per poder fer aquest canvi, que implica treballar més en equip i compartir recursos.
Cent Tribunals d'Instància
En aquesta darrera i tercera fase de la llei 1/2025 faltaven per transformar 13 partits judicials, a banda del de Barcelona, i aquests entraran en vigor el 31 de desembre. A Catalunya, un total de 35 partits judicials, ja funcionen com a Tribunals d’Instància. Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol, l'última fase d'implementació de la llei implica l'entrada en funcionament de 100 Tribunals d'Instància en els grans partits judicials com els de Barcelona, Madrid, Saragossa, Palma o Valladolid. Els Tribunals d'Instància són assistits per oficines judicials, els directors de les quals decideixen la seva organització. És a dir, si uns funcionaris treballen per a determinats tribunals d'instància o fan funcions de tramitadors i gestors per a tots.
El Departament de Justícia ja ha instal·lat panells informatius digitals en els accessos dels edificis jurisdiccionals (com a la foto central) per tal d'informar els operadors de la ubicació dels tribunals per evitar de canviar tota la retolació, com en aquest cas a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
Des del ministeri que dirigeix Bolaños se sosté que "la Llei d'Eficiència suposa la major reforma estructural de la Justícia en dècades i el seu objectiu és convertir-la en un servei públic més àgil, modern i pròxim a la ciutadania". Quant al finançament, el Ministeri infomra que "ha realitzat una inversió que supera els 325 milions d'euros, procedents de fons europeus, en les 12 comunitats amb la competència de Justícia transferida". També sosté que "la Llei d'Eficiència suposarà un estalvi de prop de 300 milions d'euros en els pròxims 10 anys en les 12 comunitats autònomes que tenen transferida la competència en aquesta matèria".
Els operadors jurídics catalans, però, es queixen que continua la manca de mitjans personals i materials als jutjats de Catalunya, i que aquesta és endèmica i estructural.