La Generalitat ha assumit responsabilitats pel crim de Núria López, la cuinera assassinada el 13 de març del 2024 per un intern de la presó de Mas d’Enric (Tarragonès). El Departament de Justícia ha comunicat que ha admès que el funcionament del sistema penitenciari va ser insuficient i que “no es van complir els estàndards de qualitat exigibles”. L’executiu català ha respost així a la reclamació patrimonial presentada pels quatre familiars de la víctima, als quals ofereix una indemnització total de 40.400 euros (10.100 per persona), molt lluny dels 1,7 milions que reclamen. Malgrat tot, Justícia assegura que el procediment administratiu segueix obert i que la família pot presentar recurs.
Els familiars de la víctima van interposar una reclamació patrimonial davant del departament de Justícia i aquest ha seguit un procediment administratiu de responsabilitat patrimonial, adreçat al reconeixement del dany que -arran del funcionament del servei públic penitenciari i de les disfuncions detectades- han patit els familiars de la Núria a conseqüència dels fets. En el marc d’aquest procediment, i a conseqüència del reconeixement de l’esmentat dany, s’ha acordat la declaració del dret dels familiars a ser indemnitzats econòmicament per part d’aquesta administració pública.
L'assassí complia condemna per haver matat una dona
El cas de Núria López va sacsejar de ple el sistema penitenciari català. Era la primera vegada, en democràcia, que una treballadora d’una presó moria assassinada per un intern. L’agressor, Iulian Odriste, complia una condemna d’11 anys per haver matat una dona el 2016, en circumstàncies similars. El dia dels fets, va atacar Núria a la cambra frigorífica i posteriorment es va suïcidar. Aquell crim va provocar canvis immediats en els protocols i la prohibició que interns condemnats per delictes violents treballessin a la cuina.
Les mesures adoptades pel Departament de Justícia
Des del departament de Justícia s'han adoptat diverses mesures de seguretat i organitzatives per a prevenir que es pugui tornar a produir un episodi com aquest: el setembre passat va entrar en vigor la circular 1/2024, per la qual es redefinien els criteris de distribució de tasques entre els interns i s'impedia que els penats per delictes d'extrema violència puguin accedir a objectes perillosos. El departament de Justícia i Qualitat Democràtica, tal com relata en un comunicat, està totalment compromès amb la seguretat dels funcionaris de presons i treballa per millorar les garanties que ho fan possible, com per exemple el reconeixement de la condició d'agents de l'autoritat, una mesura que es troba en tramitació parlamentària.