La justícia ha admès a tràmit una demanda contra el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General de la Seguretat Social per la mort de Víctor Fernández López, un bomber que va prestar servei durant aproximadament trenta anys i que va morir el 3 de maig de 2024 a conseqüència d’un mieloma múltiple IgG Kappa, un càncer hematològic, segons ha pogut saber ElNacional.cat. La seva vídua reclama que la malaltia que va acabar causant-li la mort sigui reconeguda com a malaltia professional o, de manera subsidiària, com a accident de treball.
La Secció Social número 4 del Tribunal d’Instància de Barcelona ha considerat que la demanda compleix els requisits legals i n’ha acordat l’admissió a tràmit. El procediment es dirigeix contra l’INSS, la Tresoreria General de la Seguretat Social i el Departament d’Interior. El judici ha quedat assenyalat, segons el decret judicial al qual ha tingtu accès aquest mitjà, per al 29 de juny de 2028, a les onze del matí. La demanda, presentada per la vídua del bomber amb la direcció lletrada del Col·lectiu Ronda, parteix del fet que l’INSS ja va reconèixer el juny de 2024 el dret de la dona a cobrar una pensió de viduïtat equivalent al 52% d’una base reguladora de 2.933 euros mensuals. El que ara es discuteix judicialment és l’origen de la mort del bomber: l’INSS la va considerar derivada d’una malaltia comuna, mentre que la família defensa que va ser conseqüència de la seva activitat professional.
Trenta anys exposat al fum i a substàncies cancerígenes
La demanda sosté que Fernández López va treballar durant aproximadament tres dècades com a bomber, amb una exposició “reiterada i acumulativa” a fums de combustió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, productes petroquímics, gasos tòxics i altres agents cancerígens presents en incendis estructurals, industrials i de vehicles. El bomber havia estat declarat en situació d’incapacitat permanent absoluta amb efectes des del gener de 2021 i va morir tres anys després a causa del mieloma múltiple.
La representació de la família argumenta que el quadre oficial de malalties professionals reconeix el benzè i altres agents químics com a carcinògens laborals vinculats especialment a patologies hematològiques. Tot i que el mieloma múltiple no hi apareix expressament recollit, la demanda defensa que existeix base mèdica i científica per relacionar-lo amb l’exposició a hidrocarburs aromàtics i altres substàncies cancerígenes.
L’escrit també assenyala que els bombers estan exposats durant les intervencions, entre altres substàncies, a benzè, formaldehid, dioxines, fibres d’amiant i productes derivats de la combustió, i defensa que aquesta exposició professional va ser la que va provocar la patologia que finalment va causar la mort de Fernández López. La vinculació causal és, precisament, una de les qüestions que s’hauran d’acreditar durant el procediment judicial.
Interior haurà d’aportar documentació
En el decret d’admissió, el tribunal també ha acceptat diverses diligències sol·licitades per la part demandant. Entre altres qüestions, requereix que s’aporti documentació reclamada per la família i acorda oficiar la Inspecció de Treball perquè elabori un informe sobre les condicions laborals de Víctor Fernández López. La demanda sol·licita, entre altres documents, informació sobre la relació laboral, l’antiguitat i categoria del bomber, el seu professiograma i horaris i eventuals actuacions prèvies de la Inspecció de Treball.
També reclama que Interior identifiqui la mútua amb la qual tenia contractades les contingències professionals. La família demana finalment que el tribunal declari que la pensió de viduïtat deriva d’una malaltia professional i, si aquesta pretensió no prospera, que es reconegui almenys que la mort va derivar d’un accident de treball, amb efectes des de l’1 de juny de 2024, segons recull la demanada, a la qual també ha tingut accés ElNacional.cat.
El debat sobre els agents cancerígens
L’admissió a tràmit d’aquesta demanda arriba, a més, en un moment en què la protecció dels bombers davant l’exposició a agents cancerígens torna a estar al centre del debat intern del cos. Fa més de deu anys que la part social reclama mesures específiques i, des del 2022, l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) classifica l’exposició ocupacional dels bombers com a cancerígena per als humans. Precisament aquest setembre, Interior ha presentat una nova versió del Pla Integral de prevenció de l’exposició a contaminants, però els representants dels treballadors la consideren encara insuficient i reclamen mesures més contundents, com retirar i encapsular els equips contaminats al mateix lloc de la intervenció, centralitzar-ne la descontaminació en centres especialitzats i instal·lar sistemes d’extracció localitzada dels gasos d’escapament a les cotxeres. Des del departament, han explicat fonts de Bombers, s'ha signat un conveni amb l'Institut Català d'Oncologia (ICO) per realitzar un estudi epidemiològic sobre la incidència del càncer entre els efectius, els jubilats i els que estan en actius, i també els que ja han traspassat i els seus familiars.