Junts per Catalunya ha presentat dues esmenes al Congrés dels Diputats perquè sigui un jutge qui resolgui la separació de fills en risc dels seus pares, i no la Generalitat, com es fa ara. Aquesta proposta neix d'una iniciativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) traslladada a partits polítics catalans, abans de la greu crisi destapada en la protecció de menors que ha obligat el Govern del PSC a fer desaparèixer la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i substituir-la per la DGPPIA. En concret, el diputat de Josep Pagès argumenta en dues esmenes, a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, que cal “una nova regulació de la declaració de desemparament que millori les garanties exigibles envers els drets dels nens, nenes i adolescents que en aquest moment no es donen en la regulació vigent”. I per això, reclama que “es determini que les mesures que proposin les entitats públiques de protecció que impliquin la separació del menor del seu nucli familiar (declaració de desemparament), hauran d'adoptar-se mitjançant un procediment judicial sumari, en idèntics termes de les noves normatives reguladores de la capacitat de les persones, excepte aquelles mesures extraordinàries i urgents que, en el termini de 48 hores, hauran de ser ratificades judicialment”.
El diputat Pagès hi assenyala que el jutge competent ha de ser especialitzat en Família i Infància. Actualment, la Generalitat o l’administració competent inicia el procediment administratiu de separar fills en risc de les famílies, i posteriorment, es pot denunciar al jutjat, que és un percentatge molt baix. “Espanya és l'únic país a Europa i d'Iberoamèrica (excepte Colòmbia i Veneçuela) on la separació dels menors de la seva família no requereix una decisió judicial a través d'un judici contradictori i no inquisitiu”, afirma. I exposa que “la nova regulació ve a adaptar la norma constitucional d'accés a la justícia als nens i nenes de conformitat amb tota la normativa europea i, especialment, amb la Declaració Universal dels Drets del Nen de 1989”.
Col·laboracions de l’Advocacia de Barcelona
Precisament, aquest canvi normatiu per millorar la protecció dels menors és una de les “col·laboracions amb els partits sobre millores normatives” impulsades per l’equip del degà Jesús M. Sánchez, segons ha destacat ell mateix, aquest dimecres en el balanç de la seva gestió al capdavant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que ara deixa en mans de Cristina Vallejo, actual degana electa. L’Advocacia Catalana amb el suport de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ja va defensar obertament que el desemparament dels menors ha de ser controlat per un procediment judicial. Una altra proposta de l'ICAB és que el furt d’un mòbil o aparells electrònics sigui castigat amb penes de presó, també assumit pel grup al Congrés de Junts. "No fem propostes per penalitzar conductes, sinó per millorar tècnicament la norma", ha declarat Sánchez davant les crítiques d'alguns sectors per aquesta proposta contra la multireincidència i la d'endurir la resposta legal a les ocupacions d'habitatges, també impulsat per Junts en el Parlament, amb l'anomenat desallotjament exprés.
Canvis normatius
Les esmenes de Junts es presenten en l’actual tramitació del projecte de Llei orgànica pel qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, del Poder Judicial, i la Llei 50/1981, per la qual es regula l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, per a l'ampliació i enfortiment de les carreres judicial i fiscal, de la qual una part de les associacions de jutges i fiscals han convocat tres dies de vaga aquest juliol.
Així, Junts per Catalunya proposa que es modifiqui l'article 172 del Codi Civil, en els seus apartats de l'1 a 4, que queda redactat en els següents termes: Article 172. Quan l'Entitat Pública a la qual, en el respectiu territori, tingui encomanada la protecció dels menors d'edat constati que una d'elles es troba en situació de desemparament, haurà d'adoptar les mesures de protecció necessàries per a la seva guarda, posant-lo en coneixement del Jutge i del Ministeri Fiscal i, si és el cas, del Jutge que va acordar la tutela ordinària. La proposta de resolució administrativa que proposi la situació de desemparament i les mesures a adoptar se sol·licitarà al Jutge competent en matèria d'infància, família i capacitat, mitjançant l'oportuna demanda de judici verbal i s'emplaçarà els progenitors, tutors o guardadors i al menor d'edat afectat, de manera immediata sense que sobrepassi el termini màxim de quaranta-vuit hores. La informació serà clara, comprensible i en format accessible, incloent-hi les causes que van donar lloc a la intervenció de l'Administració i els efectes de la decisió adoptada, i en el cas del menor, adaptada al seu grau de maduresa. Sempre que sigui possible, i especialment en el cas del menor, aquesta informació es facilitarà de manera presencial.
Es considera com a situació de desemparament la que es produeix de fet a causa de l'incompliment o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels menors, quan aquests quedin privats de la necessària assistència moral o material l'Entitat Pública i el Ministeri Fiscal podran promoure, si procedís, la privació de la pàtria potestat i la remoció de la tutela.”
S’hi afegeix que un cop notificat la decisió judicial de desemparament, els progenitors tindran un termini de dos anys per sol·licitar a l’administració que cessi la suspensió i quedi revocada la declaració de situació de desemparament del menor, si, per canvi de les circumstàncies que la van motivar, entenen que es troben en condicions d'assumir novament la pàtria potestat o la tutela.
I el segon canvi, Junts proposa modificar l'apartat 1 de l'article 18 de la Llei orgànica 1/1996, de Protecció Jurídica del Menor, que quedaria redactat: Article 18. Actuacions en situació de desemparament. Quan l'Entitat Pública constati que el menor es troba en situació de desemparament, actuarà en la forma prevista en l'article 172 i següents del Codi Civil, adoptant les oportunes mesures de protecció i posant-lo en coneixement del jutge competent en matèria d'infància així com del Ministeri Fiscal i, si és el cas, del Jutge que va acordar la tutela ordinària.