Fa 642 dies que Sandro Rosell i Joan Besolí —el seu soci— esperen entre reixes que se'ls jutgi. Són les dues persones que més temps han estat en presó preventiva a Espanya, per un suposat delicte econòmic. Se'ls ha denegat la llibertat fins a deu vegades i s'han rebutjat mesures alternatives proposades per la defensa com la polsera telemàtica, la retirada del passaport o una fiança de 35 milions d'euros. Aquest dilluns, a les 10, comença el judici a l'Audiència Nacional. Rossell manté que és innocent. Es tracta d'una causa complexa, amb un munt de derivades, que es desgrana a continuació.

Sobrevola el cas una pregunta sense resposta: Rosell continuaria a la presó i se l'estaria jutjant d'ofici si no hagués estat president del Barça i, encara més, el president del club que va autoritzar que la Via Catalana passés pel bell mig del Camp Nou o que l'estadi acollís el Concert per la Llibertat?

De què se'ls acusa i com se'n defensen

Qui ha construït la causa i va ordenar al seu dia la presó preventiva és una vella coneguda dels encausats en el judici al procés: Carmen Lamela. La jutgessa instructora ha comprat el relat de la fiscalia, que sosté que Rosell i els cinc empresaris restants que l'acompanyen al banc dels acusats —entre els quals la seva dona— van crear una estructura estable dedicada a blanquejar a gran escala diners d'origen il·lícit, tot sota la batuta de l'expresident blaugrana, per a qui demanen 11 anys de presó i una multa de 59 milions d'euros per dos delictes: blanqueig de capital i pertinença a organització criminal. Es fixen, específicament, en dues operacions relacionades amb la selecció brasilera. Una és la compra-venda dels drets d’imatge dels partits amistosos; l’altra és un contracte de patrocini de Nike. En total, segons la justícia espanyola, un desfalc de 19,9 milions.

La defensa s'exclama davant d'aquestes acusacions i intentarà desmuntar punt per punt els postulats de la fiscalia sota un fil argumental: que no hi pot haver blanqueig de capital quan els diners són nets i no opacs i provenen d'activitats legals, i que la part suposadament perjudicada, la Confederació Brasilera de Futbol, no reclama res. L'advocat de Rosell és Pau Molins, el mateix que té Santi Vila en el judici al procés, que s'està duent a terme en paral·lel, a pocs metres de distància, al Tribunal Suprem. 

Els fets

Tot es remunta al 2006, quatre anys abans, per tant, que Rosell esdevingués president del Barça. El grup empresarial àrab International Sports Events (ISE), especialitzat en la difusió d’esdeveniments esportius, vol comprar els drets per retransmetre els amistosos de la canarinha a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), una entitat 100% privada.

Per contextualitzar, la trajectòria professional de Sandro Rosell ha estat des dels 90 lligada a les tasques de consultoria i màrqueting del món de l’esport. A finals d’aquella dècada i fins al 2002, és el director de màrqueting esportiu de Nike per a tot Llatinoamèrica. Per motius laborals, va residir al Brasil. 

La versió de Rosell és que ISE va contractar-lo com a intermediari per fer les gestions amb el president de la CBF, Ricardo Teixeira​, i que després de mesos de negociació va aconseguir que amb l’oferta final dels qatarians, la CBF doblés els beneficis per partit amistós, de manera que es va convertir en la selecció més ben pagada del món. L’acord va traduir-se en un contracte de 6 anys per 24 partits. Pels serveis prestats, ISE va comprometre’s a pagar a Rosell uns honoraris de 8,3 milions d’euros que s’anirien ingressant a mesura que s’anessin jugant els partits a la seva empresa estatunidenca UPTREND, amb compte corrent a Andorra.

L’acusació creu que, com que tenia una relació d’amistat amb el president de la CBF, a Rosell no li va caldre moure ni un dit per convèncer Teixeira perquè signés amb el grup qatarià; que els 8,3 milions que va cobrar d’ISE eren en realitat comissions per untar Teixeira i que, durant els anys posteriors, Rosell, ajudat per la resta d’acusats, els testaferros, va anar transferint a Teixeria aquesta suma de manera fraccionada, a través d’ingressos d’un entramat societari i bancari dissenyat exclusivament per blanquejar. Tot, en perjudici de la CBF, que és la que hauria d’haver-se quedat amb els diners, segons la fiscalia.

El suposat perjudicat no reclama res

Un element clau al qual s'aferrarà la defensa és que la CBF —recordem-ho, entitat privada— no ha reclamat mai res ni s’ha sentit perjudicada. No només això, amb Rosell ja a la presó, van certificar a través d’un informe fet l’any 2018 —en feia quatre que Teixeira ja no n'era president— que “després d’investigacions internes, no consta cap perjudici pel contracte amb ISE, mediat per Sandro Rosell, ja que l’import pagat pels partits de la selecció brasilera va augmentar considerablement”. Encara més, l’any 2012 van renovar el contracte.

La causa inclou encara un altre contracte sospitós, aquest per l’esponsorització per part de Nike de la selecció brasilera, per valor de 5 milions i gestat, també, entre Rosell i Teixeira. La defensa al·lega que en qualsevol cas es tracta d’operacions negociades, tancades i fetes fora d’Espanya, tant pel que fa a la compra-venda dels drets televisius com al patrocini de Nike.

Romario, testimoni contra Rosell

Un dels testimonis de l'acusació durant la instrucció va ser l'exblaugrana Romario, enemic acèrrim de Rosell i ara senador al Brasil. Temps enrere, el Senat del Brasil va organitzar una comissió d'investigació relacionada amb aquest cas. Disset dels quinze senadors van concloure que no podia acreditar-se corrupció a la CBF. Romario va ser un dels dos discrepants. En la declaració per videoconferència a l'Audiència Nacional ara fa un any, va acusar Rosell i Teixeira de lladres. 

Rosell i els Jordis

El primer de declarar, aquest dilluns, serà precisament Sandro Rosell. El judici se celebrarà en tres tongades, aquesta setmana i la segona i l’última de març. L'actual president blaugrana, Bertomeu, assistirà a alguna de les sessions, per fer-li costat. Arriba l’hora de la veritat.

Mentrestant, Rosell i Besolí continuaran en presó preventiva a Soto del Real. Allà s’han retrobat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb qui durant molts mesos van compartir mòdul, penúries, confidències i, sobretot, la certesa que el seu empresonament preventiu és del tot injust(ificat) i respon, només, a allò que un dia van simbolitzar, com a presidents de l’ANC, Òmnium i el FC Barcelona.