El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha proposat jutjar a un total de 55 persones, entre elles el productor José Luis Rodríguez Moreno, per formar part s d'una organització criminal dedicada a aconseguir finançament d'entitats bancàries i inversors privats a favor de societats maquillades que, en la seva majoria, mancaven d'activitat real i la fi de la qual era “lucrar-se de manera il·legítima”. En la resolució de transformació de les diligències a procediment abreujat del cas Titella, el magistrat proposa jutjar als investigats per delictes d'estafa continuada en concurs medial amb un delicte de falsedat en document mercantil, blanqueig de capitals, organització criminal, corrupció en els negocis i frustració de l'execució. A més, l'instructor atribueix un delicte contra la Hisenda pública a José Luis Moreno i a Martin Czehmester.
Precisament, Moreno va ser condemnat, el març passat, a pagar 35.264.686 euros al seu exsoci argentí, Alejandro Roemmers, per incomplir el pacte que tots dos van subscriure per realitzar la sèrie Resplandor y Tinieblas, una superproducció que pretenia relatar la vida de sant Francesc d'Assís.
Empreses sense activitat
En concret, el jutge explica que els investigats formaven part d'una organització criminal activa, almenys des de l'any 2017, integrada per un elevat nombre de persones físiques i jurídiques, l'activitat de les quals mostra “una extraordinària complexitat, diversificant-se en diferents especialitats des del frau i estafa a entitats bancàries i inversors privats mitjançant una dinàmica de rueda de cheques o pagarés, a la falsificació d'efectes bancaris, a més del posterior blanqueig dels beneficis obtinguts d'aquestes activitats, amb una estructura dividida en cèl·lules operatives i clarament jerarquitzades”.
Aquesta organització -segons el jutge- es dedicava a obtenir lucre aparentant, amb evident abús del sistema creditici dels bancs, l'existència d'una solvent activitat econòmica empresarial per a aconseguir d'entitats bancàries productes crediticis, com ara el confirming, factoring o línies de crèdit a empreses i fer seu l'import, simulant una crisi econòmica per una mala gestió mercantil o per incidències del mercat.
Moreno, en el primer nivell
En la resolució, el jutge explica que en un primer nivell de l'organització es trobaven els investigats Antonio Luis Aguilera, José Luis Rodríguez Moreno i Antonio José Salazar de Castro, amb els seus col·laboradors directes. Cada individu -assenyala el magistrat- mantenia la seva activitat delictiva amb la seva pròpia cartera d'empreses, per a posteriorment simular activitat comercial amb altres pertanyents a altres membres, creant un entramat societari amb una aparença solvent, utilitzada per a crear engany en les entitats bancàries en l'adquisició de tota mena de productes financers.
Així, José Luis Rodríguez Moreno com a persona pública molt reconeguda, deixava el seu nom com a targeta de visita, "perquè tinguessin molt més fàcil aconseguir finançament en entitats bancàries". A més de ser l'encarregat de presentar els projectes cinematogràfics o televisius per als quals es requeria finançament, era el principal receptor dels fons obtinguts per Aguilera i Salazar. Aquests, assenyala el magistrat, tenien amplis coneixements en operativa bancària i mercantil, s'encarregaven d'aconseguir les societats, maquillar-les, posar un administrador i presentar-les abans els bancs com les beneficiàries del finançament necessari per al desenvolupament de les seves activitats, quan realment, mancaven gairebé sempre d'activitat real, i la finalitat de la qual, “no era altra que la de lucrar-se de manera il·legítima”.
Per al jutge, Moreno i la resta d'investigats comptarien a més amb la col·laboració de terceres persones, entre els quals es trobaven advocats, gestors financers, empleats de banca i altres persones de la seva especial confiança, sense els qui hagués estat impossible dur a terme l'organització, planificació i execució de la majoria de les estafes perpetrades, sobretot, admet el jutge: “Si tenim en compte el nombre de societats involucrades i la complexitat de dur a terme la trama sense ser detectats pels organismes de control de les mateixes entitats financeres.”
Finalment, el jutge dona un termini de vint dies a la Fiscalia i les acusacions perquè formulin escrit d'acusació sol·licitant l'obertura de judici oral o bé sol·licitin el sobreseïment de les actuacions.