L'empresari hoteler Joan Gaspart ha negat haver ocultat un deute de 15 milions d'euros a la societat del príncep saudita Turkin Bin Nàsser. Davant el titular del jutjat d'instrucció número 16 de Barcelona, l'expresident del FC Barcelona ha assegurat aquest dilluns que no es va produir cap "engany" i que Barcelona Project's -l'empresa de Bin Nàsser- era coneixedora dels impagaments contrets amb la Seguretat Social quan Gaspar gestionava el Complejo Reial, propietat del príncep saudita.

En la querella interposada per Barcelona Project's, s'acusa Gaspart i les seves empreses Hosteleria Unida (HUSA) i Banquetes Reunidos SL d'ocultar uns deutes de 15 milions d'euros amb la Seguretat Social quan l'empresari s'encarregava de la gestió de l'hotel Juan Carlos I i del Palau de Congressos, que s'agrupen dins el conegut com Complejo Reial.

El príncep saudita també acusa l'empresari d'haver posat el Palau de Congressos com a garantia d'un préstec d'1,6 milions sense el consentiment dels seus propietaris.

Aquest dilluns també han declarat en qualitat d'investigats dos fills de Gaspart, Juan i José, sobre els quals també es dirigia la querella contra l'empresari hoteler, que va ser president del FC Barcelona entre el 2000 i el 2003 i actualment és vicepresident per a Assumptes Internacionals i Institucionals de la Reial Federació Espanyola de Futbol.

El lletrat de l'acusació ha demanat que s'acordi una fiança a Gaspart per un valor de 16,6 milions d'euros, corresponents als deutes de 15 milions d'euros suposadament ocultats més l'import presumptament estafat mitjançant una hipoteca sol·licitada per 1,6 milions i apropiada indegudament.

Omissió d'informació

Per portar a terme aquesta ocultació dels impagaments, Gaspar va utilitzar, segons la querella, un acord de resolució de contracte on es fixava un preu "que de cap manera hauria estat el mateix de no haver existit l'engany omisiu". "És a dir, els querellats van ocultar dolosament els deutes contrets amb la Seguretat Social per a, amb evident ànim de lucrar-se, pactar un preu a l'acord contret amb la querellada en perjudici d'aquesta última, acord que mai hauria estat assolit de no haver-se ocultat l'existència dels esmentats deutes", apunta la querella.