El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha afirmat que els jutges i jutgesses, així com els professionals relacionats amb els “drets de tercers”, com ara advocats, haurien de tenir un sistema de control de la seva salut mental, com tenen els metges i la majoria de col·lectius sanitaris a Catalunya. ElNacional.cat va publicar aquest dissabte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha mostrat la seva “preocupació” en detectar que hi ha jutges, magistrats i jutges substituts que "presenten un problema de salut mental o d’addiccions que impedeix el normal funcionament dels òrgans als quals està inscrit" i no agafen la baixa mèdica, i ha preguntat com actuar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Arran d'aquesta notícia, Padrós va fer una piulada en què assegurava que la salut dels jutges “és preocupant” i explicava que des de COMB i la Fundació Galatea s’havia presentat un programa de prevenció al Poder Judicial, però que “no va prosperar”. ElNacional.cat ha conversat aquest dilluns amb el doctor Padrós per saber-ne més detalls.

Padrós ha explicat que Catalunya és pionera a l’Estat espanyol i també a Europa en implantar un programa per atendre els metges amb problemes de salut mental i addiccions. La clau és mantenir l’anonimat i confidencialitat (se’ls canvia el nom a l’expedient) perquè els professionals hi vulguin participar sense que es vegin perjudicats, i es garanteixi la qualitat assistencial a la ciutadania. Es va estimar que un 12% dels metges podrien tenir problemes de salut mental. Així es va crear la Fundació Galatea el 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l'experiència del Programa d'Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut, i actualment s’hi ha sumat gran part dels col·legis de medicina, infermeria, veterinària, farmàcia, psicologia, odontologia i treball social. Els objectius són: promoure estils de vida saludables entre els professionals de la salut; i aconseguir la rehabilitació i reinserció laboral d'aquestes professionals.

L’accident de Germanwings, el precedent

El president del Col·legi de Metges de Barcelona explica que arran del greu accident de Germanwings —el març de 2015, en què un copilot d’aquesta companyia va amagar els seus tractaments mèdics i va estavellar de forma intencionada l’avió als Alps francesos i va causar 150 morts— es va parlar amb diferents departaments de la Generalitat que calia impulsar un control de la salut mental de diferents professions “sensibles”, com tenen els sanitaris, per evitar aquestes desgràcies. S’han establert mesures, com ara a conductors de transports públics, però no aquest control. En aquesta època també es va plantejar un programa similar al dels metges per als jutges i es va fer una simulació de quants professionals de la judicatura podrien estar afectats, i els va sorprendre, segons ha relatat Jaume Padrós, que recorda que “va estar-hi molt interessat” el llavors secretari general del CGPJ, Celso Rodríguez Padrón, actual president del TSJC de Madrid. Al final, no va prosperar per una qüestió tècnica, perquè la majoria de jutges és en un sistema de mutualitat particular, a banda de la Seguretat Social.

 

Amb tot, Padrós sosté que “no hi ha consciència entre els professionals d’aquests riscos reals" que poden afectar la ciutadania, com ara un abús de l’alcohol, que és un clar ansiolític, i insisteix que cada professió hauria de tenir el seu sistema de control. “Des del col·legi acompanyem a assolir la rehabilitació, i, si cal, acompanyem a demanar la seva incapacitació”. Només els britànics han implantat un model similar al català, que fa anys tenen països com els Estats Units i el Canadà. No es tracta de sancions, sinó d’ajudar com exposa el TSJC en la seva sol·licitud al Poder Judicial.