L’empresari José Elías, president de l’empresa Audax Renovables i accionista únic de la cadena de congelats La Sirena, és un multimilionari que en el 2024 es va situar en el lloc 49 dels espanyols més rics segons la revista Forbes, amb una fortuna estimada de 900 a 950 milions d’euros. Malgrat la seva riquesa i patrimoni econòmic, Elías va decidir construir-se en el 2018 una mansió en els terrenys de l’antiga masia Can Sant Romà, a una zona protegida de Tiana (Maresme), i sense demanar la corresponent llicència municipal. El jutjat d’instrucció número 2 de Mataró investiga ara l’empresari multimilionari per un delicte urbanístic, segons ha avançat El País. Elías ja ha declarat com a investigat davant la jutgessa que porta el cas i, segons els informes que obren en la causa, l’empresari va fer “cas omís” a l'ordre municipal de detenir les obres quan l’Ajuntament va detectar que els treballs de construcció s’estaven realitzant en uns terrenys protegits pel pla especial de la Serralada de la Marina i pel pla de Medi Natural i Paisatge de la Conreria-Sant Mateu Céllecs, i que, a més s’estaven realitzant sense llicència.

Mansió de dues plantes, piscina i pista de pàdel

I és que, segons els plans urbanístics, Elias no hagués pogut obtenir una llicència per construir-se una mansió de dues plantes, piscina i pista de pàdel, perquè els terrenys estan situats en una zona qualificada de sòl “no urbanitzable” catalogat, urbanísticament, com a “parc forestal”, i que compta amb una especial protecció mediambiental. El delicte urbanístic està penat per llei entre un i quatre anys de presó si s'han fet obres en sòls de valor paisatgístic, ecològic, artístic, històric o cultural. Segons explica el rotatiu, la finca on antigament hi havia l’antiga masia de Sant Romà, havia acollit vinyes en època romana i conserva, de fet, àmfores de vi d'aquest període.

Expedient i proposta de multa d'1,5 milions

L’Ajuntament va descobrir que Elias estava construint la mansió en aquests terrenys quan, en febrer del 2018, va rebre un avís de què s'estaven executant obres a la finca. Uns agents que es van presentar en el lloc van constatar els moviments de terres, l’enderroc parcial de construccions existents, i una intensa neteja d’arbres, segons explica el rotatiu, i van aixecar acta. Els agents van tornar un mes després i l’habitatge havia seguit avançant, i s’estaven instal·lant les escomeses de llum i aigua, i s’estava construint una nova entrada. L'Ajuntament va obrir aleshores un expedient sancionador i va proposar que Elías fos multat amb 1,5 milions d'euros. El govern municipal del 2021, amb ERC al capdavant, ho va traslladar als jutjats i a la fiscalia, tot i que el consistori, no està personat a la causa penal. La causa administrativa amb què l’Ajuntament de Tiana volia multar Elías va quedar aturada tan bon punt el cas va arribar a la justícia.

L’Ajuntament va obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística, un instrument per paralitzar una obra il·legal i fer que es restitueixi l’estat original, però segons va constatar l’arquitecte municipal en un informe emès en juny de 2020, en plena pandèmia, Elias va fer “cas omís” de l’acta que l’obligava a paralitzar les obres. Segons explica El País, l’arquitecte va fer una nova inspecció i va constatar que l’edificació “sembla finalitzada” i que entre els treballs fets hi havia els moviments de terres, la construcció d'una planta subterrània, l'ampliació d'una piscina preexistent, la substitució de la pista de tenis per una pista de pàdel. L’arquitecte va concloure que la infracció urbanística resultava “molt greu”, ell que es va ratificar amb un informe “demolidor” d’una secretària municipal. 

L’Ajuntament va posar el cas en coneixement de la justícia i la Fiscalia, després d’estudiar la documentació, va presentar una querella que va recaure en el jutjat d’instrucció número 2 de Mataró, de la que és titular Elisabet Loscos. A més de les penes de presó assenyalades d’entre un i quatre anys que poden recaure en els “promotors, constructors o tècnics” que portin a terme obres en sols que tinguin reconegut “el seu valor paisatgístic, ecològic, artístic, històric o cultural”, el Codi Penal també contempla que els jutges tenen la potestat d'ordenar la demolició de l’obra i la reposició al seu estat originari”.

Milionari, mediàtic i estrella a les xarxes

José Elias, de 49 anys, és un multimilionari fet a si mateix. El seu origen és humil, criat en el barri de Sant Crist de Badalona, procedent d'una família treballadora i amb una infància marcada per la pobresa i la pèrdua dels seus pares a primerenca edat. Elias és enginyer tècnic industrial i va començar la seva carrera en el sector de les instal·lacions elèctriques, seguint els passos del seu pare, qui era electricista. El seu salt empresarial va arribar en 2009 amb la creació d’Orus Energia, que va ser adquirida per Audax Energia, i posteriorment va fundar Audax Renovables, especialitzada en energies netes. La seva trajectòria és reconeguda per haver superat dues fallides abans d'aconseguir l'èxit empresarial; ell mateix relata que a 32 anys estava en la ruïna absoluta, als 39 va comprar el seu primer Ferrari i als 42 es va convertir en milmilionari. Però a més de la seva activitat empresarial, Elias s’ha significat per convertir-se actualment en una figura mediàtica, col·laborador en programes de televisió i creador de contingut en xarxes socials, on comparteix consells sobre economia i emprenedoria, experiències empresarials, consells per a emprenedors, visites a empreses, entrevistes i pòdcasts amb altres emprenedors. Ha aconseguit convertir-se en un fenomen viral gràcies a la quantitat i varietat de les seves publicacions, que inclouen vídeos, posts i directes en plataformes com YouTube, Instagram, TikTok, Linkedin i X (abans Twitter). En l'últim any, per exemple, ha publicat més de 400 vídeos en YouTube, més de 400 posts en Instagram, més de 300 en TikTok, més de 90 en Linkedin i més de 80 en X. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!