L'aprovació de la nova regulació catalana per al transport de viatgers s'enfronta a un seriós escull legal. Un demolidor informe independent elaborat per catedràtics de la Universitat de Barcelona alerta de les greus inconsistències del text amb la jurisprudència europea i adverteix d'allaus de demandes per responsabilitat patrimonial.
La "Proposició de llei de transport de persones en vehicles de fins a nou places", que actualment inicia la seva tramitació al Parlament de Catalunya, ha rebut un dur revés des de l'àmbit acadèmic. Un informe jurídic elaborat des de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona pels doctors José Esteve Pardo i Marc Tarrés Vives (a petició d'UNAUTO-VTC), assenyala que el text normatiu presenta "múltiples inconsistències i contradiccions amb el Dret Europeu i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)". L'estudi posa en evidència que la llei sembla dissenyada per blindar els interessos d'un sol sector, oblidant els drets dels usuaris i la lliure competència.
A més, en haver-se tramitat com a Proposició de Llei (pels grups parlamentaris) i no com a Projecte de Llei (pel Govern), s'ha esquivat l'obligació d'aportar estudis tècnics i dades empíriques que justifiquin aquestes severes restriccions. Una manca de dades que, de fet, ja va ser el motiu pel qual Europa va tombar l'anterior reglament metropolità de 2018.
Una diferenciació "fictícia" per atorgar privilegis
Un dels punts centrals de l'informe és la crítica a l'"afany del prelegislador" per crear diferències completament artificials entre els taxis i els vehicles de lloguer amb conductor (VTC), dues activitats que operen al mateix segment del mercat i ofereixen serveis pràcticament idèntics a ulls del consumidor.
La maniobra principal de la llei consisteix a qualificar el taxi com un Servei d'Interès Econòmic General (SIEG) amb "obligacions de servei públic", mentre es nega aquesta condició als VTC. Segons els experts, aquesta construcció és "purament nominativa i legal". De fet, recorden que el mateix TJUE, en la seva sentència de juny de 2023 sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona, va negar categòricament que el taxi barceloní complís els requisits per ser considerat un SIEG. Les suposades "obligacions de servei públic" que la llei atribueix ara al taxi (com l'ús de taxímetre o les tarifes fixes) no són més que les seves característiques comercials tradicionals.
Monopoli encobert i restriccions desproporcionades
La conseqüència d'aquesta diferenciació artificial és la creació d'un règim d'autoritzacions obertament discriminatori. L'article 61.2 de la Proposició estableix que només s'atorgaran llicències de VTC quan es determini que el servei de taxi "no és suficient per donar cobertura a la demanda". Això converteix el sector VTC en un actor purament residual i subsidiari, fet que "suposa la virtual atribució d'un monopoli al taxi" i vulnera frontalment la llibertat d'establiment garantida per la Unió Europea.
Per si no n'hi hagués prou, el text manté càrregues per als VTC que ja han estat tombades pels tribunals. D'una banda, persisteix en l'obligació d'una precontractació amb un temps d'espera mínim de 10 minuts, una mesura "innecessària i desproporcionada" que el Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional i contrària a la llibertat d'empresa en altres territoris. D'altra banda, la llei prohibeix als VTC romandre a la via pública i els obliga a tornar a la base o garatge després de cada servei. Segons l'informe, aquesta restricció no només no té cap raó d'interès general que la justifiqui, sinó que és altament nociva per al medi ambient, ja que genera un excés de "viatges en buit" que augmenten inútilment el trànsit i les emissions contaminants.
Un risc milionari per a les arques públiques
Els experts de la Universitat de Barcelona no només desmunten l'arquitectura legal de la proposta, sinó que llancen un advertiment molt clar al legislador català. En tramitar una norma que ignora sentències recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, s'està generant un escenari de greu inseguretat jurídica.
L'informe conclou advertint que privar de facto de la prestació del servei de transport als VTC a l'àmbit urbà sense una justificació empírica i tècnica obre la porta a futures –i molt probables– reclamacions patrimonials. Això significa que els tribunals podrien acabar declarant la "responsabilitat de l'Estat legislador", obligant a indemnitzar les empreses afectades amb fons públics pels danys i perjudicis causats per una llei feta d'esquena al marc jurídic europeu.