Ja arriba el dia de Reis d'Orient i és moment per fer-se regals. De vegades, això es pot convertir en un debat, especialment quan parlem dels més petits de la família. Habitualment, els nens acostumen a obrir regals en dues o tres ocasions: si fan cagar el tió, l'arribada del Pare Noel, i per últim els Reis. No només reben a casa, sinó també obren diversos regals a casa dels avis o dels tiets. Amb aquest panorama, els infants catalans reben una mitjana de més de 10 regals durant les festes de Nadal, i això ens porta un nou fenomen: l'infant hiperregalat.
La regla dels 5 regals
La sobreestimulació per l'excés d'estímuls és un habitual Nadal. Hi ha molts infants que obren una infinitat de regals, però després més de la meitat es queden sense utilitzar a una cantonada de l'habitació. L'excés de regals pot provocar una baixa tolerància a la frustració, ja que no sap el valor i l'esforç que la seva família ha realitzat per a aconseguir aquests regals. Així com la pèrdua d'il·lusió, ja que ho estem acostumant i acabarà assumint que rebre tants regals és “el normal”.
Davant d'aquest escenari apareix la síndrome dels infants hiperregalats, però també un antídot: la regla dels 5 regals. Els psicòlegs recomanen que els infants només rebin 5 regals durant tot el període de Nadal seguint aquest model:
- Un regal útil: roba o sabates per gaudir del carrer i la natura.
- Alguna cosa que l'infant necessiti: com material escolar, una motxilla o un estoig que els agradi.
- Una cosa que vulgui i hagi demanat.
- Un llibre.
- Una activitat en família: com un joc de taula o una excursió.
Els experts també recomanen als pares que vulguin controlar el nombre de regals que rebran els infants que "ho parlin prèviament amb les seves famílies i amics per evitar disgustos posteriors". En aquest sentit, assenyalen que realment no existeix "l'infant hiperregalat", sinó "l'adult hiperregalador", i per tant es posa el focus en la responsabilitat dels adults.
Ajudar els infants a fer la carta dels reis
Un altre punt clau és ajudar els infants quan fan la carta dels Reis o la llista de desitjos. Deixar-los sols davant d’un catàleg ple de joguines és com deixar un nen sol davant d’un mostrador de xocolata: inevitablement voldran demanar-ho tot. Acompanyar-los, ajudar-los a triar, parlar del perquè volen una cosa o una altra… tot això els ajuda a fer una selecció més conscient.
I, siguem realistes: segurament acabaran arribant més de cinc regals. És el que passa a moltes famílies. Però el més important d’aquesta reflexió no és el número exacte, sinó la consciència. Saber què implica regalar en excés i voler, a poc a poc, trobar un model més equilibrat, més saludable i més coherent amb els valors que volem transmetre.
Al final, Nadal no és una cursa per veure qui acumula més coses, sinó una excusa preciosa per crear records. I aquests, els bons, no van embolicats amb paper brillant, sinó que s’escriuen en moments compartits: un riure inesperat, un joc plegats, un matí de Reis amb olor de xocolata desfeta… Tot allò que, quan passen els anys, encara recordem amb el mateix caliu.